Text del 2002
A l’ambient motard, el que impera és la tolerància.
.
El nom de les motos Harley-Davidson s’associa habitualment a conceptes com llibertat, joventut i esperit d’aventura. Els membres del Harley Owners Group Barcelona Chapter són sens dubte els més adequats per explicar què hi ha de cert i d’idealitzat en aquest món al qual dediquen bona part de la vida. L’entitat, presidida per Josep Pallarès, representa a Barcelona aquest grup d’aficionats a fer quilòmetres amb aquest mític vehicle.
“L’HOG (Harley Owners Group) és l’associació d’usuaris de motos més gran del món patrocinada per una marca, amb l’objectiu que els compradors gaudeixin de la moto, en un ambient familiar i apolític”, subratllen. Cal, doncs, trencar amb el tòpic de “la colla de motoristes vestits de negre amb un comportament incívic, encara que n’hi hagi algun, d’aquesta mena. Hi ha Chapters de l’HOG a molts països del món. Cada concessionari en té un d’associat.”
Són molts els atractius d’aquesta entitat: “Primerament, hi ha el fet de viatjar en moto, que no té res a veure amb fer-ho amb un altre vehicle, especialment si aquesta moto és una Harley.”
“Pensem en els aromes que pots percebre, per exemple: en cotxe, només sents l’olor del plàstic; dalt d’una Harley, com que vas descobert i a poca velocitat, perceps la flaire dels camps. Fins i tot, el soroll de la moto constitueix un plaer per a nosaltres”, afegeixen. Les rutes en aquesta moto llegendària també complauen el paladar: “visitem múltiples països, la qual cosa ens permet conèixer i disfrutar de les diverses varietats gastronòmiques”, afirmen aquests genets de la carretera. Evidentment, viatjar arreu del món també implica un enriquiment cultural i humà.
La fórmula HOG no podia haver estat més exitosa. La integren 750.000 membres arreu del globus. Espanya té aproximadament 2.500 socis, integrats en uns 19 chapters. A Catalunya hi ha uns dos milers de motos Harley-Davidson: “Pel simple fet d’adquirir una Harley, ja formes part de l’HOG al llarg d’un any. Posteriorment, per continuar sent membre de l’associació, cal pagar una quota anual.”
L’agrupació barcelonina la integren un centenar d’associats: “Tothom que tingui una Harley i sigui membre de l’HOG s’hi pot incorporar. L’única condició és el respecte a les nostres normes de funcionament.”
Els membres de l’HOG “disposen d’un carnet, tenen dret a participar en tot un seguit de programes, se’ls manté informats sobre les activitats de l’associació, reben revistes i tenen la possibilitat de llogar una Harley en qualsevol indret del món a un preu raonable.”
Destaquen el fet que “si un usuari decideix que vol ser soci tota la vida, abona una quantitat i aquesta és suficient per ser life member, o sigui, membre vitalici de l’HOG.”
I és que “la Harley és l’única moto que tolera l’edat. Els caps de setmana ens reunim afeccionats de totes les generacions.”
El perfil del propietari d’aquesta mena de moto és força variat, “des d’un funcionari de l’Ajuntament fins a un empresari de la classe més alta, passant per bombers, paletes, policies, pintors, advocats, arquitectes, taxistes, actors, catedràtics…”
D’aquí que les activitats que organitzen siguin molt diverses: “Tan aviat assistim a la festa de la cervesa, com visitem un museu d’història.”
A les seves trobades, s’hi respira “una cordialitat inaudita.”
Aquesta fraternitat entre els membres de l’HOG arriba al punt que “podem trobar-nos amb socis d’arreu del món, i és com si ens coneguéssim de tota la vida. Som íntims, encara que no ens hàgim vist mai.”
Tot plegat es resumeix en allò que ells anomenen “l’esperit motard”, quelcom que va més enllà de l’afecció per la moto: “Entre nosaltres no hi ha discriminacions, ni per motius de nacionalitat, d’edat, de religió, de sexe ni per cap altre. A l’ambient motard, el que impera és la tolerància. El simple fet de saludar-nos a la carretera ja significa molt.”
I és que, per a ells, “la Harley no és un mitjà de transport; en tenim cura i l’estimem.”
“En general, els propietaris de Harley-Davidsons tenen més de 30 anys”, afirmen. De fet, l’edat mitjana dels compradors d’aquest vehicle és de 45 anys, i són molts els qui “adquireixen la seva primera Harley quan han fet els 50 anys. Normalment, es tracta de gent ja adepta al món de la moto. Podríem dir, en certa manera, que la jubilació d’alguns motoristes consisteix en l’adquisició d’una Harley.”
Són conscients que “la nostra imatge és radical”, de manera que molts ciutadans tenen prejudicis totalment infundats contra ells. I és que, “al nostre país, el públic encara està molt influenciat per determinades pel·lícules on apareix la imatge de bandes perilloses sobre dues rodes que es dediquen a sembrar el caos allà on van.”
No cal anar gaire lluny per trobar una recepció diferent: “Quan passes pels carrers d’un poble francès, els veïns surten als balcons a aplaudir, probablement perquè, d’alguna manera, s’identifiquen amb la nostra manera de viure.”
Com funcionen agrupacions com la d’aquesta pàgina? “Disposem d’una junta directiva que, en el cas de Barcelona, la formen una desena de membres.”
Hi ha un càrrec curiós, el de “road captain, les principals funcions del qual consisteixen a organitzar les sortides i dirigir les motos quan van en ruta.” Totes les juntes en tots els països utilitzen les mateixes denominacions: director, assistant director, activities officer, secretary, treasurer, editor, photographer, ladies of Harley, historian, etc.
El chapter Barcelona és molt actiu, organitza, com a mínim, “una sortida oficial tots els mesos.”
Un altre esdeveniment destacable és “el touring raid d’Espanya”, organitzat per l’HOG Espanya. D’altra banda, es convoquen regularment trobades amb agrupacions d’altres països: “Celebrem dues reunions europees anuals, una al nord i l’altra al sud. En aquests encontres, s’hi pot arribar a desplaçar mig miler de harleys d’Espanya, i unes 10.000 d’arreu del vell continent.”
Justament aquest any, el 2003, l’HOG celebra el seu centenari amb diverses trobades mundials, una a la capital catalana. L’estada a Barcelona, on s’han reunit unes 25.000 motos, ha inclòs “una desfilada per la capital i rutes arreu de Catalunya, una exposició itinerant dedicada a Harley-Davidson al Palau Sant Jordi i concerts de rock.”
La funció del Barcelona chapter ha consistit en “assessorar els assistents, sobretot els qui han vingut per lliure, sobre qüestions relacionades amb la seguretat, costums, rutes, etc.” Tots els beneficis que ha generat aquest esdeveniment els destinaran a la lluita contra la distròfia muscular. Per obtenir informació sobre aquesta i altres activitats, qualsevol interessat pot accedir a la pàgina web de què disposa l’entitat. Aquesta institució ja secular, doncs, no gira l’esquena ni als desfavorits ni al progrés tecnològic. Això sí, segur que al llarg de molts anys més continuarà vetllant per la continuïtat a l’asfalt d’aquest vehicle llegendari, la seva estimada: la Harley-Davidson.
