Text del 2002
Volem que a Montserrat es trobi serenor, art, cultura i, sobretot, espiritualitat
.
Representant de la Fundació Abadia de Montserrat 2025, Josep Sinca Cura ha dedicat els darrers cinc anys de la seva vida a vetllar pel bé d’aquesta entitat. Antic subdirector general d’una coneguda entitat financera, aquest lletrat va deixar el seu càrrec el 1997 per dedicar tots els seus esforços en aquesta Fundació. Reconeix que el canvi d’una activitat a l’altra va ser considerable, tot i que “ja tenia experiència en el món institucional.” Per altra banda, el senyor Sinca ja mantenia una estreta relació amb l’Abadia, no en va “era conseller de L’Agrícola Regional SA (LARSA), l’empresa de Montserrat.” El projecte de la Fundació el va captivar de bell antuvi.
Josep Sinca ens explica que “Montserrat està constituït per diversos àmbits. Primerament, hi ha el bàsic, integrat per la comunitat benedictina, una de les més importants d’Espanya.” L’Abadia, però, és molt més que la comunitat dels 80 monjos: “També hi ha l’empresa, LARSA, que gestiona els serveis del santuari, l’editorial, Publicacions Abadia de Montserrat SA, ben coneguda arreu del país, que l’any passat va editar més de 150 títols, l’Escolania i, finalment, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme oficial presidit per Jordi Pujol.”
Tanmateix, l’autèntica protagonista d’aquesta pàgina és la Fundació. No és casual que el nom amb què la van denominar inclogui un any tan particular: “En aquesta data l’Abadia farà 1.000 anys.” Per refrescar-nos la memòria, en Josep ens revela que el fundador del monestir va ser l’abat Oliba, “un home excepcional, que aleshores era bisbe de Vic i abat de Ripoll.” A fi de commemorar el naixement d’aquest símbol del nostre país, la Fundació es va marcar tot un seguit d’objectius: “Primerament, la rehabilitació dels immobles de l’Abadia i, en paral·lel, la inversió d’una part dels seus fons en obra social.” A l’hora de dissenyar el perfil més adequat per a l’entitat “vam decidir que no volíem limitar-ne els horitzons amb la constitució d’un Patronat integrat per un conjunt reduït de firmes.” Amb la ferma voluntat que tots els catalans tinguessin accés a aquest projecte, els seus artífexs en van obrir les portes a múltiples “empreses, institucions, organismes, famílies i persones.”
El senyor Sinca vol destacar que els esforços de l’entitat que representa giren a l’entorn de “la incorporació de nous membres de la Fundació –no patrons– que puguin aportar solidaritat.” Afegeix que la joventut de la institució és només aparent. I és que els seus antecedents ens traslladen fins “al segle XIII, quan va existir el que es coneixia com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, un organisme destinat a recollir fons i a estendre la devoció envers la Mare de Déu.” La història més recent ens situa el 1946, “l’any de la creació de la Comissió Abat Oliba, amb l’objectiu de preparar les festes de l’entronització de la Mare de Déu.” Allò va ser tot un esdeveniment, “el primer acte públic de reconciliació i de reivindicació de la pròpia identitat celebrat a Catalunya després de la Guerra Civil.”
Al llarg dels seus cinc anys d’existència, la Fundació Abadia de Montserrat 2025 ha hagut de fer front a moments difícils, fins i tot tràgics, especialment “l’aiguat del mes de juny de l’any 2000, que ens va obligar a introduir certs canvis en les nostres prioritats. De la seu de la Fundació no en va quedar res: van desaparèixer tots els arxius, les agendes, els equips informàtics, els mobles…” Ara bé, els seus responsables no es van acovardir i van continuar endavant amb el més important dels projectes que aleshores tenien entre mans: “Les obres de rehabilitació de l’edifici de l’Escolania.” Gràcies a la seva tenacitat, avui aquest projecte és una realitat que dóna un nou impuls a “una de les escoles de música més antigues del continent, bressol de reconeguts músics, molts dels quals han arribat a ser notables professors i directors d’orquestra.” Una altra de les fites de Josep Sinca i el seu equip ha estat la consecució de “la il·luminació de la façana i les places del Monestir.”
Lluny d’acontentar-se amb els èxits obtinguts, els capdavanters de l’organisme que ens ocupa continuen treballant. No en va, en un santuari mil·lenari hi ha molta feina a fer: “Hi ha molts elements en mal estat, com ara les places, que requereixen una renovació. D’altra banda, cal ampliar la biblioteca. Amb més de 300.000 volums, aquesta important col·lecció constitueix un dels centres documentals d’humanitats més ampli d’Europa, que no deixa de créixer; cada any hi arriben més de 5.000 nous volums.” Indubtablement, la cultura ocupa un lloc privilegiat entre les inquietuds de la Fundació, que pretén potenciar-la al màxim possible: “L’Abadia té un museu obert al públic, dedicat especialment a pintura i escultura, orfebreria i arqueologia de l’Orient Bíblic.”
Des dels seus inicis, els membres de l’entitat han sabut mirar més enllà dels murs del Santuari. El senyor Sinca subratlla que, des de fa tres anys, la tasca de l’entitat també està orientada a “la supressió de barreres arquitectòniques. No oblidem que quan el Monestir es va edificar ningú no tenia en compte aquesta mena d’aspectes.” Amb la finalitat de suplir aquesta mancança, la Fundació està treballant en “la instal·lació d’ascensors i rampes.”
En aquest punt, el nostre protagonista aprofita per destacar la importància de les comunicacions amb el Santuari: “Fins ara, els més de dos milions de visitants que arriben a Montserrat cada any només hi podien accedir per carretera o amb l’aeri. El tren cremallera, que entrarà en funcionament l’any 2003, pot transformar considerablement Montserrat, ja que cada hora hi podran pujar més de 1.500 persones. D’altra banda, com que hi accediran molts menys vehicles, el Parc Natural es descongestionarà.”
El representant de la Fundació Abadia de Montserrat 2025 transmet optimisme per tots els porus, convençut que tots els projectes que emprengui la Fundació arribaran a bon port: “Si volem celebrar el mil·lenari de Montserrat és amb la voluntat que en el futur puguem celebrar també molts més anys. Volem que la gent continuï visitant Montserrat, per trobar-hi serenor, art, cultura i, sobretot, espiritualitat. Sabem que ens caldrà continuar lluitant molt perquè el Santuari segueixi essent el que ha estat fins ara, un referent de i per a Catalunya.” I és que Montserrat està al cor de tots els catalans. Sense anar més lluny, són moltes les parelles que, com els pares de l’autor d’aquest llibre, escullen aquest Santuari per casar-s’hi. Josep ens resumeix totes aquestes vivències d’una manera força eloqüent: “Tothom té el seu Montserrat per explicar”
