Text del 2002
Els centres comercials no només estan pensats per fer-hi les compres, sinó també per convertir-se en llocs d’esbarjo per a tota la família.
L’any 1980 “s’inaugurava el primer centre comercial de Catalunya, Baricentro.” D’aquesta manera s’encetava en el nostre país de comerciants una nova forma d’enfocar aquesta activitat. Aquesta fórmula, importada dels Estats Units, representava un repte per als comerciants tradicionals i per als mateixos usuaris. Partia d’un concepte que resultaria força avantatjós: en un únic espai més o menys reduït es concentrava tota una sèrie d’establiments comercials i d’esbarjo, de manera que s’agilitaven les compres, alhora que es guanyava en comoditat, ja que sovint es tractava d’espais tancats.
La instauració d’espais comercials a casa nostra representà també l’aparició d’un nou tipus de comerciant que s’agrupà entorn de l’Asociación Española de Centros Comerciales. “El nostre objectiu era, d’una banda, fer paleses les nostres inquietuds i objectius davant de les administracions i, de l’altra, esdevenir representatius davant de les cambres de comerç. Finalment, també ens proposàvem ser un referent per als mateixos associats, en el sentit que ser membre de la nostra entitat comportés un valor afegit”, ens recorda Lluís Casanovas.
En l’Associació tenen cabuda totes les botigues que comercialitzen els seus articles en aquests espais: “Les grans superfícies també poden formar part de la nostra Associació, perquè totes les botigues que operen en els centres comercials tenen objectius semblants. Tanmateix, no totes les grans superfícies són iguals i per això defensen els seus interessos a través d’una altra associació.”
En aquest sentit, fóra bo aclarir la confusió que sovint hi ha entre “macrobotiga i centre comercial. En els centres comercials podem trobar tot tipus d’establiments. La característica principal d’aquests espais és la lluita per emmotllar-se a les necessitats actuals dels consumidors, tal com es pot observar, per exemple, en l’ampliació dels horaris. L’allargament de la jornada laboral té conseqüències no solament econòmiques –un augment considerable de les despeses– sinó també socials, perquè molts d’aquests botiguers són petits comerciants que han de renunciar al seu temps de lleure per atendre el negoci. A més, el fet que la dedicació al sector comercial signifiqui la renúncia als caps de setmana fa que molts joves no se sentin atrets per aquesta activitat i que hi escassegi, per tant, la mà d’obra.”
Una activitat que, d’altra banda, també necessita “una formació continuada per adaptar-se a les exigències canviants del nostre sector.”
L’Asociación Española de Centros Comerciales va tenir molt present des dels seus inicis la importància d’aquesta mena de comerç en la creació de riquesa i en la recuperació d’espais urbans: “Els centres comercials serveixen molt sovint per potenciar i fer atractives zones poc o gens urbanitzades. Aquests espais no només estan pensats per fer-hi les compres, sinó també per convertir-se en llocs d’esbarjo per a tota la família on es pugui anar a fer una volta, al cinema, a prendre un cafè, etc. Aquesta polivalència no sempre és coneguda pel gran públic i per això vam posar en funcionament una pàgina web. A l’Associació també organitzem activitats per millorar la nostra actuació, com ara viatges a l’estranger per estudiar les característiques i el funcionament d’altres centres comercials, per conèixer quin pot ser el desenvolupament futur del sector o per assistir al congrés bianual de centres comercials durant el qual podem intercanviar idees molt enriquidores per a tothom. Finalment, celebrem de forma periòdica seminaris per millorar aspectes concrets,” afegeix Casanovas.
El procés per a la implantació d’un d’aquests espais segueix els passos següents: “Són les respectives comunitats autònomes les que, en planificar el territori, determinen les zones qualificades com a equipaments i que són susceptibles d’ocupació per una gran àrea comercial, i també aproven els projectes específics. Una vegada aquest ha estat aprovat, el promotor en comença la construcció i, generalment, també s’encarregarà de comercialitzar-ne els espais.”
Després, en la fase posterior, un equip de gerència “assumirà les tasques de coordinar tots els departaments –neteja, seguretat, etc., encarregats de vetllar perquè els clients se sentin a gust quan visitin el centre– i les d’adaptar el centre a les modes, les tendències i les necessitats de l’usuari.”
Durant els primers anys d’existència d’aquest tipus de superfícies, molts petits comerciants catalans no s’hi van sentir pas atrets. Lluís Casanovas ens explica les possibles raons: “En primer lloc, perquè associaven aquest tipus d’espai amb les grans superfícies i, en segon lloc, perquè per ser-ne membre s’havia d’assumir una normativa i una filosofia diferents de la pròpia, i ja sabem que l’empresariat català sempre ha destacat per la seva independència i per la seva negativa a assolir normes alienes. A poc a poc, però, en observar l’èxit i els avantatges d’aquest tipus d’aglomeracions, la seva curiositat i interès van anar creixent.” En canvi, un altre tipus d’establiment, la franquícia, aprofità de seguida els avantatges que comportàven aquests espais. De fet, sovint, es relaciona erròniament aquests espais amb aquesta mena de comerços.
En aquests moments, les comunitats autònomes on aquest tipus de comerç està més implantat són “Madrid, València, Andalusia i Catalunya” i es preveu que en el futur aquesta fórmula es vagi intensificant i estenent per la resta de l’Estat espanyol.
Molt possiblement, aquests seran els espais que preferirem en el futur més proper per fer-hi les nostres compres quotidianes, sobretot en les petites i mitjanes ciutats i també a la perifèria de les grans. A més, en els països amb un clima més benigne, aquests espais permetran la subsistència d’un comerç presencial: “La venda d’articles per Internet s’expandirà i gaudirà de més força allí on les condicions atmosfèriques no siguin gaire bones i el consumidor prefereixi restar a casa. En el nostre cas, les sortides representen estones d’oci, i els consumidors en són conscients i volen aprofitar-les.”
