Text del 2002
La dieta mediterrània és una filosofia alimentària mestissa que s’ha anat creant i enriquint constantment
Tot i que la dieta mediterrània ha estat una realitat constant en l’alimentació i en la cultura dels països banyats per aquesta mar, no va ser fins mitjan el segle XX que els científics van poder sistematizar les bondats d’aquests sistema alimentari i nutricional: “Va ser el científic Ancel Keys la persona que es va adonar dels avantatges de l’anomenada dieta mediterrània. Aquest investigador passava temporades a Itàlia, on va observar que la presència de malalties cardiovasculars era menys important que als Estats Units, alhora que la longevitat de la població també era més elevada.” A partir de les seves investigacions i unes de posteriors es van poder començar a establir quins eren els beneficis d’una dieta, les bases de la qual són: “L’abundància de productes vegetals, fruites, verdures i hortalisses, que, en el cas de les fruites, s’han pres tradicionalment com a postres; l’ús de l’oli d’oliva com a greix vegetal amb el qual es cuinen la major part dels aliments –deixant de banda les fruites i algun aliment més. Tots coneixem la importància dels sofregits i dels fregits en la nostra manera d’entendre la gastronomia. Aquest valor s’ha anat reafirmant en els darrers anys i actualment existeix una cultura de l’oli molt rica i amb molt bones expectatives culinàries i alimentàries. La manera de menjar dels països de la conca mediterrània també es caracteritza pel consum d’aigua o de vi als àpats. El consum de vi, si bé és un tret essencial en aquesta manera d’entendre el règim alimentari, no és un ingredient present en la gastronomia i hàbits dels països del Magreb, els quals, no obstant això, presenten una dieta típicament mediterrània. El consum de vi i cava presenta aspectes molt positius, perquè està demostrat que redueix la incidència de trastorns cardiovasculars. Un altre punt en comú entre totes les cultures de la mediterrània ha estat el consum reduït de carn, que, a més a més, s’ha integrat com un element més dels plats culinaris o en forma d’embotit. Pel que fa als productes lactis, la llet de vaca va tenir, tradicionalment, una presència minsa, mentre que eren més habituals els productes lactis derivats, iogurts i formatges, en molts casos procedents de la llet d’ovella. Aquesta escassa utilització de la carn com a component alimentari, contrasta amb el consum de peix, que és un dels més elevats del món. D’altra banda, la tradició formada entorn del blat, que es concreta en un element culinari característic de cadascuna de les àrees com, per exemple, el pa, la pasta, el cuscús o la polenta. Paral·lelament, altres cereals com l’arròs han tingut un paper rellevant en la gastronomia de determinades contrades, com en el nostre cas concret. Cal remarcar també un elevat consum de fruita, com a postres, alternant-se amb els fruit secs, les verdures i les hortalises i els llegums, és a dir, predomini de productes vegetals sovint formant part de brous i sopes.”
La dieta mediterrània, doncs, no constitueix una realitat uniforme, sinó que presenta múltiples varietats i realitzacions gastronòmiques concretes segons les diferents àrees geogràfiques i culturals de la mar que li dóna el nom. Aquest present divers és la conseqüència d’una rica història cultural establerta en capes, i mitjançant la qual s’han anat incorporant nous aliments: “La dieta mediterrània és una filosofia alimentària mestissa que s’ha anat creant i enriquint constantment amb l’aportació successiva de les civilitzacions grega, romana, àrab i els productes que després ens van arribar procedents d’Amèrica.”
Per reivindicar i salvaguardar aquesta manera d’entendre la nutrició i els hàbits alimentaris es va crear, el 1996, la Fundación para el Desarrollo de la Dieta Mediterránea que pretén divulgar i promoure els beneficis d’aquesta mena de règim nutricional, tot i convertint Barcelona en la capital i l’exponent d’aquesta forma de menjar i d’entendre la vida: “Té el suport de les principals empreses, Danone, Freixenet, Torres, Agroles, Kellogg’s; Comercial Gallo, Gallina Blanca, Mercabarna, Campofrío, i de l’Ajuntament de Barcelona, i col·labora amb el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, amb l’Inia (Instituto de Investigación Agroalimentaria) i la Generalitat de Catalunya per dur a terme una labor de divulgació dels beneficis i les darreres investigacions en aquest camp.” Aquesta finalitat es concreta en les set branques bàsiques d’activitat: “En primer lloc, promoure el coneixement de les novetats al voltant d’aquesta dieta a través de la celebració de congressos internacionals biennals a Barcelona, en el marc de la Fira Internacional d’Alimentació, Alimentària. En segon lloc, premiar el treball de recerca en aquest camp mitjançant el Premi Grande Covián i els diplomes de la Fundació, que es lliuren en el transcurs de les jornades. En tercer lloc, informar sobre els avantatges d’aquesta mena de sistema d’alimentació a través d’una pàgina web, conferències, cursos, consultes telefòniques, articles, etc. En quart lloc, editar obres relacionades amb aquest règim, adreçades tant als especialistes com al gran públic. Ara per ara, ja hem publicat el primer volum titulat ¿Qué és la dieta mediterránea? En cinquè lloc, assolir convenis de col·laboració amb altres institucions per tal d’enfortir i aconseguir fer realitat les finalitats de la Fundació. En sisè lloc, examinar les recerques actuals al voltant d’aquestes qüestions i establir un directori de grups d’investigació mundial. La darrera activitat és la posada en marxa de projectes d’investigació en estreta col·laboració amb altres institucions i formant part d’equips de treball internacionals coordinats des de Barcelona.”
Tot aquest esforç és dirigeix a intentar “revaloritzar aquells models alimentaris més equilibrats que estaven presents en la segona meitat del segle XX i que s’acompanyaven d’una activitat física més gran. És cert que l’actual estil de vida i els canvis en l’estructura familiar fan difícil seguir amb les tradicions i costums culinaris. Tot i així, hem d’esforçar-nos i buscar pretextos per reunir la família durant els àpats perquè així fomenten el diàleg i la comunicació entre els seus membres. A més, des d’una perspectiva estrictament nutricional i gastronòmica, hem d’aprendre a fer servir els mitjans i els avenços tecnològics que tenim a l’abast per tal de poder continuar alimentant-nos d’una manera sana i natural. El ritme actual fa impossible l’elaboració d’alguns plats entre setmana, però es poden preparar tranquil·lament i com un acte d’oci durant el cap de setmana, i es poden emmagatzemar en el congelador i consumir-los gradualment com si fossin un plat precuinat. La indústria alimentària ens ajuda també en aquesta tasca facilitant-nos productes alimentaris que respecten les normes gastronòmiques i nutricionals de la dieta mediterrània, tot trobant les convergències necessàries entre salut, tradició i tecnologia.” Així als avantatges de menjar bé i ràpid, unim els d’alimentar-nos adequadament i gaudir d’una millor qualitat de vida per molts anys.
