Sr. Lluís Serra Majem
Sr. Lluís Serra Majem
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. LLUÍS SERRA MAJEM

FUNDACIÓ INVESTIGACIÓ NUTRICIONAL

Text del 2002

En la mesura  que les poblacions s’alimenten bé,  tenen una percepció menor de la importància que té l’alimentació sobre la seva salut

“L’alimentació és el primer plaer que rep l’home i l’últim que perd.” Aquestes paraules del Dr. Serra Majem resumeixen la importància que la gastro­nomia té en la cultura dels pobles. Però més enllà dels valors identifi­catius i del plaer que un bon àpat provoca, l’alimentació té repercussions cabdals en la salut de les persones. Aquesta conjunció pot explicar que “hi hagi certes susceptibilitats a l’hora d’abandonar el consum de segons quins aliments que no són saludables. És evident que s’ha de gaudir menjant, però s’han de seguir uns principis bàsics que ens orientin a l’hora d’escollir quins són els aliments més adients per a la nostra dieta. De fet, les campanyes que s’han portat a terme en els darrers anys han fet que la població ja comenci a tenir opinió pròpia en aquest terreny.” En aquest sentit, “la Fundació per la Investigació Nutricional va ser creada l’any 1997 per aprofundir en la coneixença de la relació que existeix entre, d’una banda, els hàbits alimentaris i la nutrició i, de l’altra, la salut. perquè hi havia –i encara hi ha– llacunes importants en el coneixement d’aquests hàbits i de l’estat nutricional de la població.” Aquest objectiu d’anàlisi s’ha traduït en una dedicació plena al món de la investigació “mitjançant la col·laboració amb altres institucions públi­ques o privades, com la Universitat de Barcelona i d’altres universitats de la resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol. També ela­bo­rem estudis a partir de l’encàrrec d’entitats i empreses. L’últim ha estat una investigació que el Departament de Sanitat ens va sol·licitar per tal de dur a terme un diagnòstic dels hàbits alimentaris i nutrici­o­nals dels catalans l’any 2002. Així, podem conèixer quina és la situa­ció actual i podem preveure quins seran els canvis que es viuran en un futur més o menys immediat, a més dels que s’han produït en el passat. Per altra banda, també ens permeten engegar programes efec­tius d’actuació contra certes pràctiques, ja que si no es parteix d’una bona informació a l’hora d’impulsar una campanya segurament esde­vin­drà inefectiva.” Aquests estudis s’efectuen amb un equip molt reduït, però considerat un dels més preparats i eficients del país. A més, sempre que cal, també reben el suport de professionals externs.

La necessitat de fer una recerca dels costums alimentaris i de la dieta dels catalans es relaciona amb els canvis socials que es van produir en l’últim quart del segle XX i que arriben fins a l’actualitat. Aquests han fet variar la nostra alimentació i la manera d’afrontar-la: “En la mesura que les poblacions s’alimenten bé, tenen una percepció menor de la im­por­tància que té l’alimentació sobre la seva salut. Quan, en canvi, apa­reixen les conseqüències d’una alimentació inadequada és quan es comença a reflexionar i a treballar per millorar els hàbits exis­tents. Això és justament el que ha passat al nostre país, on s’es­tà produint un augment significatiu dels casos d’obesitat i de malalties relaci­o­na­des amb els costums alimentaris incorrectes. Tots aquests estudis in­ci­deixen a prevenir, cosa que és sempre millor que curar. En el cas de la nutrició, es tracta de millorar allò que no és adient per tal que la població gaudeixi d’un millor estat de salut.”

Aquestes investigacions, no obstant això, no sempre reben el beneplàcit i el suport econòmic de les administracions: “Les recerques més difí­cils de portar a terme són les que intenten fer una descripció de la realitat, perquè cal efectuar una mostra prou representativa. En l’últim gran estudi que hem desenvolupat i que determina quin és l’estat nutricional i els hàbits alimentaris de la població infantil i juvenil espa­nyola (Estudi enKid 1998-2000) no hem comptat amb el suport de cap institució pública, sinó amb el mecenatge d’una empresa pri­va­da, Kellogg’s Espanya. Aquesta investigació ha tingut una gran repercus­sió mediàtica, i servirà per elaborar tesis doctorals i treballs d’investi­ga­ció posteriors, així com per a la redacció de lli­bres que analitzin amb més profunditat les dades.” De fet, aquesta recerca ens aporta in­for­mació molt important per comprovar els canvis que s’han produït en la dieta de les noves generacions i els perills en què poden incórrer: “Hem comprovat que hi ha més nois obesos que no pas no­ies, i aquest problema de salut pública va en augment. També hem pogut compro­var quins són els condicionants per a la seva aparició, entre els quals destaquen l’absència de lactància materna, i els fac­tors socioculturals i geogràfics. Hem d’assenyalar que l’obesitat té una relació directa amb el nivell socioeconòmic familiar i, en con­cret, amb el de la mare. Quan més baix és aquest àmbit social, més probabilitats hi ha que el nen pateixi aquesta malaltia. Les regions del sud i les illes Canàries presenten més casos que no pas les del nord. I, alhora, també hi ha factors estrictament nutricionals, com la mancança de fruita i el consum habitual de brioxeria.” D’aquest estu­di se’n pot deduir que la proliferació del menjar ràpid ha constituït “una segona colonització alimentària del continent americà. El des­co­bri­ment d’Amèrica, va com­portar l’arribada de diversos produc­tes, com la patata i els tomà­quets, que es van anar incorporant pro­gressivament a la nostra dieta. En el cas del fast food, aquesta integració ha estat encara més ràpida. Malgrat això, no hem de ser excessivament pessimistes per­què no tota la població consumeix regularment aquest tipus de men­jar. Un altre cop són els grups més febles socialment els que ho fan més habitualment, i són les re­gions amb menys cultura gas­tronòmica les que presenten un nom­bre més gran de consumidors, cosa que ens demostra que s’ha d’in­ci­dir en la conservació de la cultura gastro­nòmica autòctona. No obstant això, alguns dels ali­ments d’a­ques­ta americanització són for­ça saludables i convenients com és el cas dels cereals de l’esmorzar; per tant, cal estar a l’a­guait.” Finalment, l’estudi as­senyala problemes més generalitzats: “La manca d’un es­morzar ade­quat, el baix consum de ver­du­res, fruites i hortalisses i el sedenta­ris­me per part dels nostres nens, que es rela­ci­ona amb la mit­ja­na d’ho­res que veuen la televisió diàriament.”

El futur de la Fundació passa per nous projectes: “Volem estudiar les pro­pietats dels antioxidants, les vitamines i els minerals, com a agents que prevenen l’aparició de malalties, ja que aquests compostos con­tra­resten els efectes oxidants d’una mala alimentació, del tabac i de la contaminació. Desitgem formar experts en nutrició capaços de donar consell a les escoles, als ajuntaments, etc., des d’un vessant comu­nitari i global. També volem conèixer les interaccions entre la genè­tica, fruit del coneixement entorn al projecte del genoma humà, i l’es­tat nutricional en la etiopatogènia de les malalties no transmisibles.” Tot això, “contribuint a l’evolució de la recerca, contrastant acura­da­ment els resultats i comunicant-los de forma clara i prudent.”