Text del 2002
En la mesura que les poblacions s’alimenten bé, tenen una percepció menor de la importància que té l’alimentació sobre la seva salut
“L’alimentació és el primer plaer que rep l’home i l’últim que perd.” Aquestes paraules del Dr. Serra Majem resumeixen la importància que la gastronomia té en la cultura dels pobles. Però més enllà dels valors identificatius i del plaer que un bon àpat provoca, l’alimentació té repercussions cabdals en la salut de les persones. Aquesta conjunció pot explicar que “hi hagi certes susceptibilitats a l’hora d’abandonar el consum de segons quins aliments que no són saludables. És evident que s’ha de gaudir menjant, però s’han de seguir uns principis bàsics que ens orientin a l’hora d’escollir quins són els aliments més adients per a la nostra dieta. De fet, les campanyes que s’han portat a terme en els darrers anys han fet que la població ja comenci a tenir opinió pròpia en aquest terreny.” En aquest sentit, “la Fundació per la Investigació Nutricional va ser creada l’any 1997 per aprofundir en la coneixença de la relació que existeix entre, d’una banda, els hàbits alimentaris i la nutrició i, de l’altra, la salut. perquè hi havia –i encara hi ha– llacunes importants en el coneixement d’aquests hàbits i de l’estat nutricional de la població.” Aquest objectiu d’anàlisi s’ha traduït en una dedicació plena al món de la investigació “mitjançant la col·laboració amb altres institucions públiques o privades, com la Universitat de Barcelona i d’altres universitats de la resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol. També elaborem estudis a partir de l’encàrrec d’entitats i empreses. L’últim ha estat una investigació que el Departament de Sanitat ens va sol·licitar per tal de dur a terme un diagnòstic dels hàbits alimentaris i nutricionals dels catalans l’any 2002. Així, podem conèixer quina és la situació actual i podem preveure quins seran els canvis que es viuran en un futur més o menys immediat, a més dels que s’han produït en el passat. Per altra banda, també ens permeten engegar programes efectius d’actuació contra certes pràctiques, ja que si no es parteix d’una bona informació a l’hora d’impulsar una campanya segurament esdevindrà inefectiva.” Aquests estudis s’efectuen amb un equip molt reduït, però considerat un dels més preparats i eficients del país. A més, sempre que cal, també reben el suport de professionals externs.
La necessitat de fer una recerca dels costums alimentaris i de la dieta dels catalans es relaciona amb els canvis socials que es van produir en l’últim quart del segle XX i que arriben fins a l’actualitat. Aquests han fet variar la nostra alimentació i la manera d’afrontar-la: “En la mesura que les poblacions s’alimenten bé, tenen una percepció menor de la importància que té l’alimentació sobre la seva salut. Quan, en canvi, apareixen les conseqüències d’una alimentació inadequada és quan es comença a reflexionar i a treballar per millorar els hàbits existents. Això és justament el que ha passat al nostre país, on s’està produint un augment significatiu dels casos d’obesitat i de malalties relacionades amb els costums alimentaris incorrectes. Tots aquests estudis incideixen a prevenir, cosa que és sempre millor que curar. En el cas de la nutrició, es tracta de millorar allò que no és adient per tal que la població gaudeixi d’un millor estat de salut.”
Aquestes investigacions, no obstant això, no sempre reben el beneplàcit i el suport econòmic de les administracions: “Les recerques més difícils de portar a terme són les que intenten fer una descripció de la realitat, perquè cal efectuar una mostra prou representativa. En l’últim gran estudi que hem desenvolupat i que determina quin és l’estat nutricional i els hàbits alimentaris de la població infantil i juvenil espanyola (Estudi enKid 1998-2000) no hem comptat amb el suport de cap institució pública, sinó amb el mecenatge d’una empresa privada, Kellogg’s Espanya. Aquesta investigació ha tingut una gran repercussió mediàtica, i servirà per elaborar tesis doctorals i treballs d’investigació posteriors, així com per a la redacció de llibres que analitzin amb més profunditat les dades.” De fet, aquesta recerca ens aporta informació molt important per comprovar els canvis que s’han produït en la dieta de les noves generacions i els perills en què poden incórrer: “Hem comprovat que hi ha més nois obesos que no pas noies, i aquest problema de salut pública va en augment. També hem pogut comprovar quins són els condicionants per a la seva aparició, entre els quals destaquen l’absència de lactància materna, i els factors socioculturals i geogràfics. Hem d’assenyalar que l’obesitat té una relació directa amb el nivell socioeconòmic familiar i, en concret, amb el de la mare. Quan més baix és aquest àmbit social, més probabilitats hi ha que el nen pateixi aquesta malaltia. Les regions del sud i les illes Canàries presenten més casos que no pas les del nord. I, alhora, també hi ha factors estrictament nutricionals, com la mancança de fruita i el consum habitual de brioxeria.” D’aquest estudi se’n pot deduir que la proliferació del menjar ràpid ha constituït “una segona colonització alimentària del continent americà. El descobriment d’Amèrica, va comportar l’arribada de diversos productes, com la patata i els tomàquets, que es van anar incorporant progressivament a la nostra dieta. En el cas del fast food, aquesta integració ha estat encara més ràpida. Malgrat això, no hem de ser excessivament pessimistes perquè no tota la població consumeix regularment aquest tipus de menjar. Un altre cop són els grups més febles socialment els que ho fan més habitualment, i són les regions amb menys cultura gastronòmica les que presenten un nombre més gran de consumidors, cosa que ens demostra que s’ha d’incidir en la conservació de la cultura gastronòmica autòctona. No obstant això, alguns dels aliments d’aquesta americanització són força saludables i convenients com és el cas dels cereals de l’esmorzar; per tant, cal estar a l’aguait.” Finalment, l’estudi assenyala problemes més generalitzats: “La manca d’un esmorzar adequat, el baix consum de verdures, fruites i hortalisses i el sedentarisme per part dels nostres nens, que es relaciona amb la mitjana d’hores que veuen la televisió diàriament.”
El futur de la Fundació passa per nous projectes: “Volem estudiar les propietats dels antioxidants, les vitamines i els minerals, com a agents que prevenen l’aparició de malalties, ja que aquests compostos contraresten els efectes oxidants d’una mala alimentació, del tabac i de la contaminació. Desitgem formar experts en nutrició capaços de donar consell a les escoles, als ajuntaments, etc., des d’un vessant comunitari i global. També volem conèixer les interaccions entre la genètica, fruit del coneixement entorn al projecte del genoma humà, i l’estat nutricional en la etiopatogènia de les malalties no transmisibles.” Tot això, “contribuint a l’evolució de la recerca, contrastant acuradament els resultats i comunicant-los de forma clara i prudent.”