Text del 2002
Ens preocupa, primer, defensar i dignificar la interconnexió entre l’acció empresarial i la salut pública.
L’Asociación Aqua-España va néixer l’any 1983 amb la voluntat d’agrupar les empreses que estan treballant en el sector del medi ambient, del tractament d’aigües potables, la dessalinització i, en general, tot el que comporta el tractament de l’aigua en tota la seva extensió, des de la captació fins a l’abocament després de la utilització. Manuel Gonzalo és un dels empresaris que van fundar l’entitat i ens explica quins eren els seus objectius i a què estan dedicant els seus esforços actualment: “Tres o quatre industrials del sector que vam coincidir en un dinar vam pensar que seria interessant regular el funcionament d’empreses com les nostres, i vam començar fent un decàleg, una ètica de funcionament.”
D’aquest embrió va néixer l’associació actual, que aplega unes 60 empreses de les 200 que hi ha a tot l’Estat: “Les coses van començar a funcionar, s’hi van anar integrant altres empreses preocupades per temes que ens afectaven a tots i vam iniciar una relació permanent amb l’Administració que encara no s’ha trencat.”
L’Administració és, precisament, la que dicta unes normes de funcionament que atenyen tots aquests empresaris, però que també ens afecten a tots els ciutadans que fem servir l’aigua cada dia. Per això, és important i necessari que els tècnics participin en la regulació d’un element tan fonamental: “Durant molts anys, no es comptava amb les aportacions que podien fer els professionals a les normatives dictades per l’executiu, però, per sort, les coses ja fa uns anys que han canviat.”
L’Associació, en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat de la Generalitat i el Ministeri de Sanitat i Consum, va organitzar unes jornades sobre legionel·losi en què van participar veritables experts en la matèria: “La legionel·la hi ha estat sempre, el que passa és que ara sabem que hi és i fa uns anys no sabíem quin era el virus que havia afectat aquella persona que es moria d’una afecció pulmonar. Per eradicar-la s’han d’aplicar unes mesures de prevenció que eliminin el bacteri, i és en això que s’està treballant de valent.”
Pel que fa a la transposició de les directives europees a la normativa espanyola, l’Associació també treballa colze a colze amb l’Administració: “Algunes incorporacions que s’han fet al text legislatiu han estat aportació nostra, i això ha estat gràcies a la sintonia que penso que hi ha en les dues direccions. Ens trobem còmodes treballant amb l’Administració, perquè entenen que som nosaltres els que coneixem bé el funcionament de les nostres empreses i la matèria amb què treballem cada dia; per tant, accepten molt bé els suggeriments que els puguem fer.”
Com a associació, Manuel Gonzalo explica quines són les seves prioritats en aquest moment: “Ens preocupa, primer, defensar i dignificar la interconnexió entre l’acció empresarial i la salut pública. Per això, prestem els nostres tècnics per fer més fluida aquesta relació entre les necessitats de la societat i el desenvolupament harmònic sostenible.”
Aquesta és la paraula clau del futur més immediat, la sostenibilitat, “i és que aquesta no existirà si no hi ha una bona executòria dels temes mediambientals. Per aquesta raó, la nostra associació té la necessitat imperiosa d’estar present en tota la feina que es faci i que hagi de ser interpretada per l’Administració.”
La societat actual canvia molt acceleradament i això significa, segons afirma Manuel Gonzalo, que “tots hem d’estar oberts a aquests canvis”, i els primers que es produiran seran fruit de la nova directiva europea sobre aigües potables per a distribució pública: “S’han de tenir en compte unes mesures de prevenció per no sobrepassar els límits que es recomanen des d’Europa, i això ens obligarà a tots els empresaris a dissenyar sistemes molt més avançats per tal de subministrar aigua en condicions.”
De fet, ja fa uns quants anys que el medi ambient és present en la ment de tots aquests empresaris: “Hem d’anar cap a l’abocament zero, i això vol dir que les tecnologies de fabricació han de ser cada vegada més netes. Recordo que l’any 1962 vaig estudiar amb un llibre que recomanava posar una planta de cromats i niquelats al costat del riu per poder-hi abocar els residus. Per sort, això ara ja és impensable, però encara em preocupa que es desenvolupin tecnologies brutes quan n’hi ha que poden estalviar el 50% de residu contaminant.”
Així, doncs, del que es tracta és, sobretot, de minimitzar els residus, separar-los bé i, de forma integral, disminuir els costos de fabricació, perquè no es pot perdre de vista que estem en un món competitiu i que els costos han de ser raonables i més barats. Fa només un parell de dies que s’ha inaugurat en el nostre país la gran depuradora del Llobregat, una assignatura pendent que tenia Catalunya. Manuel Gonzalo ha conegut el tema de prop i comenta quins seran els beneficis que aportarà aquesta obra al ciutadà: “El cert és que representarà una millora considerable de la qualitat de l’aigua de la costa, a 40 km o 50 km al voltant de Barcelona i, a més, permetrà la recuperació d’aquesta aigua per a reg i aturar la intrusió d’aigua marina al subsòl.”
I continua: “La Zona Franca de Barcelona tenia fa uns anys unes aigües amb una salinitat entre 1.500 i 2.000 mil·ligrams per litre, i ara en tenim entre vuit i dotze grams per litre, cosa que significa que tenim una intrusió molt important que es pot aturar reinjectant aigua al subsòl.”
També cal tenir en compte que Catalunya està treballant en la construcció de dues importants plantes dessalinitzadores d’aigua de mar: “La qualitat que podem obtenir de l’aigua del mar està fins i tot per sobre de les característiques químiques de l’aigua del Ter; per tant, se’n pot obtenir una aigua perfectament apta per beure.”
L’Estat espanyol s’ha convertit ja, en aquest moment, en un dels més grans consumidors d’aigua marina dessalinitzada: “La planta d’Almeria té una capacitat de producció de 100.000 metres cúbics d’aigua per dia, que és el que necessita una ciutat de 500.000 habitants per viure.”
L’Associació Aqua-España treballa des de fa gairebé vint anys per millorar tot el que fa referència a l’aigua i el seu consum. Per això, també forma part d’una associació europea i participa en totes les reunions i els congressos que organitza, perquè només estant al dia i essent capdavanters s’aconseguirà que els recursos d’aigua no minvin i que tots nosaltres puguem obrir l’aixeta amb la tranquil·litat que no consumim aigua de mala qualitat. Per això, també els preocupa que els futurs tècnics surtin molt ben preparats de les universitats: “Pensem que una col·laboració entre empreses i universitat és la millor manera d’assegurar el nostre futur i el de tots.”
