Sr. Josep Lluís Gómez Pantrigo
Sr. Josep Lluís Gómez Pantrigo
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. JOSEP LLUÍS GÓMEZ PANTRIGO

COOPERATIVA BALTRANS SCCL

Text del 2002

La nostra entitat intenta que el repartiment de feines entre els associats sigui equitatiu.

“Estar agrupat en el sector dels transports és molt positiu per als professionals que hi treballen. L’opció de crear una cooperativa organitzada i moderna que reuneixi empresaris autònoms del món dels transports per carretera ha comportat un augment de la seguretat laboral per al treballador i una professionalització del servei.”

Amb aquestes pa­raules es presenta Josep L. Gómez, gerent de la Cooperativa Baltrans SCCL, una entitat que va néixer el 1989 per l’agrupació de quaranta-dos transportistes autònoms que van sentir la necessitat d’unir-se i que ha assolit uns nivells de creixement molt importants en poc temps. “El transportista autònom té moltes dificultats per sobreviure en l’entramat empresarial actual. El sector del transport per carretera està molt atomitzat i això és contraproduent. Vivim en un món complex i cada cop més modern i vinculat a les noves tecnologies. Les estructures autònomes són molt simples i no resolen les necessitats i exigències de les empreses nacionals i internacionals. Molts transportistes treballen per a agències de transports que sovint són creades per les mateixes fàbriques per assegurar-se un transport fidel i més barat, tot jugant amb el pagament al comptat. Els transportistes haurien de mirar d’associar-se, però els frena el fet que, en general, el mercat no paga al comptat. A Espanya el pagament mitjà està per sobre dels 90 dies.”

Balaguer ha tingut sempre una important flota de camions vinculada a les indústries de la comarca, especialment l’empresa Inpacsa. Quan aquesta empresa va tancar, va haver-hi un bon nombre de transportistes autònoms que es va quedar sense client. Ja feia cert temps que alguns transportistes de Balaguer havien pensat en la idea de crear una cooperativa que agrupés els professionals del transport de mercaderies per carretera de la zona. Durant anys, els transportistes feien les sortides amb mercaderies de Balaguer cap a diferents punts de l’Estat espanyol per a la fàbrica Inpacsa. Aquesta, però, no s’encarregava de programar les tornades amb càrrega. Quan va formar-se la cooperativa, es va organitzar una oficina que busqués tornades per als transportistes. “Poc temps després, Inpacsa va tancar i vam acollir transportistes que treballaven per a aquesta empresa, amb la qual cosa la Cooperativa va duplicar el nombre d’associats. A mesura que es van aconseguir més bons preus i es va assolir més rentabilitat per quilòmetre, van incorporar-se nous transportistes. La nostra entitat capta clients i comandes de serveis de transports i intenta que el repartiment de feines entre els associats sigui equitatiu.”

Josep L. Gómez afegeix: “L’organització com a cooperativa és totalment democràtica. Celebrem eleccions cada dos anys per canviar la meitat del Consell Rector. Al començament, l’organització no era del tot democràtica perquè no hi havia patrimoni, fins que finalment vam comprar una parcel·la i vam construir una edificació que va permetre crear una entitat jurídica legal. Va ser a partir d’aquest moment que vam adquirir el grau d’entitat democràtica.”

El bon funcionament d’aquesta entitat cooperativa va fer que el 1998 rebés el premi a la primera cooperativa de serveis de Catalunya per la seva gestió i trajectòria. “Aquest bon fer se’ns reconeix especialment a França, on es desenvolupa un 70% de la nostra activitat. Des d’un bon començament vam disposar de la llicència comunitària.”

La Cooperativa disposa de dos tipus de camió, la secció de banyeres d’alumini (quaranta camions) i la de tauliners (vint camions), que permeten diversificar el tipus de transport. “La Cooperativa va començar a treballar fent transports de productes a dojo, sobretot cereals. A la zona econòmica de Lleida i Binèfar, la més propera a nosaltres, hi ha una gran concentració de fàbriques de pinso, la més important de l’Estat espanyol. Els nostres camions porten blat de moro del sud de França en grans quantitats: diàriament baixem al voltant d’un milió de quilos de cereal. De fet, ens hem anat especialitzant en el sector del cereal, perquè no cal disposar de magatzem. Només facturem el servei de transport. El cobrament d’aquests serveis és ràpid; la mitjana de pagament és de 40 dies, i això ens interessa a tots. Fa poc temps que hem introduït la secció de tauliners perquè vam preveure que el sector del gra passaria per una etapa d’alts i baixos i ens interessava diversificar la nostra feina. Els darrers dos anys ha entrat molt de gra barat provinent dels països de l’Est i ha fet baixar la nostra activitat a França. Els tauliners normalment no consumeixen tant de combustible, perquè sovint porten càrregues de gran volum que no arriven al pes màxim autoritzat. Aquesta opció ha estat positiva, però hem alentit el creixement d’aquest subsector perquè el termini de pagament és superior als 90 dies.”

Tot i així, les perspecives de futur són optimistes. La Cooperativa Baltrans es­tà ben posicionada en el mercat. I tot i que la tendència porta cap a una progressiva reducció dels camions a Europa, com que operen molt amb França, l’orografia de la zona dificulta la competència del ferrocarril. Per altra banda, l’entitat disposa d’assegurances centralitzades. “Tots els nos­tres camions tenen assegurances que gestionem des de la Coope­rativa i així garantim que tots els transportistes estiguin ben assegurats. Hem aconseguit uns preus d’assegurances molt bons i tots els socis, sen­se obligar ningú, n’han contractat. També tenim assortidor de combustible propi, tant de gasoil com d’oli, que comprem directament a Repsol, i obtenim un preu més barat que l’habitual. De mo­ment, no hi ha un gasoil professional.”

La proliferació del turisme de gasoil serà possiblement el factor que farà que s’estableixi un gasoil professional, que no serà més barat per al transportista, sinó que serà més car per al turisme. L’impost serà el mateix per a la gasolina que per al gasoil, i el transportista que justifiqui la seva professió podrà tenir la bonificació del diferencial d’impost, amb la qual cosa “ens tornarem a quedar igual que estem ara”, assevera Josep L. Gómez.

La Cooperativa ha aconseguit fer realitat que el petit empresari, agrupat, pugui competir amb les grans empreses del transport i que pagui una comissió inferior en més d’un 50% a la comissió que cobren normalment les agències. “El fet que tots els experts en teories de mercat laboral apostin per eliminar les estructures fortament jerarquitzades en pro de les que donen més participació als treballadors en la gestió em­presarial, en els models més horitzontals que són els que milloren la motivació dels seus components i, per tant, milloren la competitivitat de l’empresa ens fa creure que dins del model organitzatiu d’una cooperativa és on es donen les millors condicions internes per afrontar amb confiança les properes dècades.”

La bona gestió d’aquesta Cooperativa lleidatana de ben segur continuarà aportant feina als transportistes de la zona.