Text del 2002
La majoria dels empresaris ha entès que els sindicats no som ni conflictius ni agressius.
“El sindicat ha realitzat tradicionalment una tasca reivindicativa per intentar millorar la situació dels treballadors. Avui aquesta faceta s’ha ampliat. Els secretaris generals tenim més funcions a acomplir perquè formem part de molts pactes territorials i locals que exigeixen moltes reunions i gestions per assolir els nostres objectius. Els sindicats ens hem hagut d’adaptar als nous temps sense oblidar que el nostre objectiu és aconseguir millores per als treballadors.”
Són paraules de Miguel Espejo, secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya – Unió Intercomarcal Bages-Berguedà. Nascut a Montilla (Còrdova), amb tretze anys va arribar a Manresa on va entrar a treballar en una empresa molt important de la comarca: “He treballat durant 35 anys a la mateixa empresa, fins que va tancar. És allà on m’he format laboralment i com a persona. L’amo d’aquesta factoria sempre va interessar-se molt per la formació dels treballadors joves. De mica en mica, vaig anar involucrant-me en el món sindical, sobretot a través del comitè d’empresa. Em vaig comprometre progressivament amb el sindicat, i la meva ideologia sindicalista es va anar consolidant.”
La tasca de Miguel Espejo es concentra a les comarques del Bages i el Berguedà: “El nostre sindicat participa en el Consell Comarcal del Bages i, a més, manté molta relació amb l’Administració local i altres institucions. Els sindicats majoritaris participem en tot allò que passa a les ciutats i que considerem que pot afectar els treballadors. Avui dia discutim tant aspectes laborals com cívics.”
Una de les grans dificultats dels sindicats és trobar gent jove que vulgui formar part dels comitès d’empresa: “És un dels temes que més ens preocupen sobretot a les petites i mitjanes empreses, perquè a les grans surten homes i dones disposats a defensar els drets del grup. Els sindicalistes adults aportem experiència i ganes, però la gent jove té un grau de saviesa i creativitat que apreciem molt. Quan fa uns anys va tenir lloc la crisi del tèxtil, va produir-se una alta taxa d’afiliació, perquè els treballadors eren conscients dels problemes que sorgirien. Aquest fet demostra que encara no hi ha prou mentalitat sindicalista i que no tots els treballadors estan disposats a sindicar-se de forma permanent. Entre el Bages i el Berguedà sumem més de 5.500 afiliats, una xifra que no representa tots els treballadors d’aquestes comarques. Quan negociem un conveni, però, el negociem per a tots els treballadors. És una mica il·lògic que el treballador no sindicat rebi els mateixos avantatges que el sindicalista.” I, en aquest sentit, afegeix: “Els nostres delegats organitzen trobades informatives a les empreses per donar a conèixer la nostra tasca als treballadors i fer-los comprendre que el sindicat té un paper molt important en temps de crisi: tenim força i fem pressió a través de la negociació.”
El teixit industrial d’aquestes comarques el conformen la petita i la mitjana empresa. És en aquestes on els sindicats tenen la gran assignatura pendent: “No hi tenim la capacitat de pressió que exerceixen els comitès en les empreses grans. Molts dels nostres actes reivindicatius tenen a veure amb l’exigència de millores per als treballadors de les petites empreses. L’empresari té poca capacitat econòmica i qualsevol alteració dins de l’empresa perjudica el treballador. Aconseguir que algú vulgui convertir-se en delegat és molt difícil, perquè té recels de com l’empresari interpretarà la seva afiliació al sindicat. Alguns treballadors l’oculten, perquè hi ha empresaris que encara no han entès el paper i les funcions dels sindicats.”
Tot i així, l’accés dels sindicats a les empreses és molt més fàcil que fa vint anys, sobretot a les grans: “La majoria dels empresaris ha entès que els sindicats no som ni conflictius ni agressius. Som reivindicatius però partidaris de la via pacífica, de la comunicació, l’entesa i la negociació. I avui, tant l’empresari com les administracions ens volen escoltar.”
La relació entre l’empresari i el treballador també ha millorat, però, en canvi, s’ha perdut el tracte familiar que hi havia entre ells en moltes empreses. Actualment, l’empresa ja no la dirigeix l’amo, sinó un gerent que prefereix mantenir-se al marge del treballador. “Això és un error perquè a l’empleat li agrada sentir-se valorat per l’empresa. De fet, aquest depèn econòmicament de l’empresari, però l’empresari depèn del treball que realitza. De totes maneres, els gerents són uns tecnòcrates i aporten una nova manera d’actuar i de plantejar-se el futur del negoci. Avui es prenen més mesures de seguretat i es té més cura de les instal·lacions. Molts accidents laborals passen perquè l’empresari no sap percebre la sensació d’inseguretat del treballador, que desconeix si li renovaran el contracte. Quan es produeix una denúncia per part d’un comitè d’empresa o d’un delegat de personal sobre un accident laboral, posem en marxa el sistema de prevenció de riscos de la UGT. Si l’empresari ho permet, els nostres tècnics analitzen què es pot millorar en l’empresa. Les inspeccions que fa la Generalitat han de ser més dures i sobretot informatives.”
L’atur a la comarca del Bages sobrepassa el 8%, mentre que al Berguedà és lleugerament més alta. No obstant això, la xifra d´aturats està per sota de la mitjana estatal. De totes maneres, manca més presència industrial, un fet que preocupa el món sindical: “Són unes comarques que els últims anys han patit diferents crisis relacionades amb el tancament d’explotacions mineres de la zona. La mineria continua sent important al Bages, però ho és més la indústria del metall, sobretot l’especialitzada en la fabricació de components per al sector de l’automoció. El teixit industrial d’aquestes comarques és insuficient, i el que hi ha s’ha de protegir i ajudar. La Generalitat de Catalunya hauria d’emprendre més accions per revitalitzar aquesta àrea per tal que recuperés l’esplendor que va tenir durant molts anys quan hi havia una gran indústria tèxtil.” Miguel Espejo conclou: “El nostre repte en aquestes comarques és aconseguir la plena ocupació. No pot ser que una societat tingui gent aturada, i menys aturats joves. El treball és un dret constitucional; ha de ser digne, en condicions i ben remunerat.”
