Text del 2002
Per a nosaltres, la millor manera de prosperar consisteix a associar-se.
Al sud de Catalunya, concretament a la capital del Montsià, treballa sense descans la Cooperativa de Transports d’Amposta, COAMTRA, encapçalada per Vicens Escribà i Rafel Belvis, per als quals el leitmotiv de l’entitat no és altre que “ajudar-nos els uns als altres.”
COAMTRA va néixer l’any 1961, inspirada en un precedent, “la Cambra Arrossera d’Amposta”, una entitat que, com la que protagonitza aquestes pàgines, aspira “al desenvolupament conjunt del sector.”
Vicens Escribà afirma que “el fet de pertànyer a la Cooperativa ajuda les petites empreses a competir amb les grans.”
I és que, com afirma el seu company, “el món empresarial es basa en el poder: com més en tinguis, més competitiu seràs.”
Els membres d’aquesta institució ampostina treballen amb “mercaderies de tota mena, dins i fora del territori espanyol.”
La majoria dels transportistes de COAMTRA són autònoms. Els seus representants ens revelen que, “a les Terres de l’Ebre, hi ha un grau molt elevat d’activitat de petits empresaris i d’autònoms. Per a nosaltres, la millor manera de prosperar consisteix a associar-se.”
A les empreses ampostines, per petites que siguin, no les abandona la voluntat de créixer. Els transportistes catalans han hagut d’adaptar-se a les normatives dictades per la Unió Europea quant al sector. Tanmateix, encara queden qüestions per resoldre: “Es produeixen molts accidents, perquè hi ha transportistes que no respecten el màxim d’hores de treball establertes.”
Davant d’aquest fet, la solució és l’alta tecnologia: “Ara instal·len a les cabines dels camions tacògrafs digitals que són impossibles de manipular.”
Val a dir que aquestes disposicions tan estrictes no encaixen amb les demandes dels clients, que “acostumen a exigir que arribem a tot arreu al més aviat possible. Legalment, un transportista no pot superar les 45 hores de conducció setmanals”, ens aclareixen.
És comprensible, si considerem que “un conductor està sotmès a un estrès considerable perquè no té un horari laboral estable.”
És molta la responsabilitat que recau sobre un camioner. No només ha de tenir cura de la mercaderia que transporta, sinó que “a les grans superfícies està obligat a descarregar-la ell mateix quan arriba a la seva destinació. Per sort, les innovacions tecnològiques ens faciliten aquesta tasca. Abans, la descàrrega, que s’efectuava tota manualment, era molt més dura.”
Tot i així, consideren que aquesta no hauria de ser la seva obligació, però “si ens hi neguem, els clients contractaran un altre transportista disposat a descarregar.”
Avui dia el funcionament dels vehicles és molt més sofisticat, la qual cosa crea una estranya relació entre el transportista i el camió. D’una banda, la màquina ha deixat de ser el millor amic del xofer, i és que “com que els mecanismes de funcionament són tan complexos, en cas d’avaria l’hem de dur directament al taller.”
De l’altra, una mecànica de tanta qualitat també genera molts menys problemes: “Avui les cabines són molt confortables i insonoritzades.”
Vicens Escribà ens descriu la situació de manera divertida: “Avui ja pots conduir el camió pràcticament amb corbata.”
Una altra novetat relativament recent en el món del transport de mercaderies ha estat la liberalització de les tarifes. Així, actualment podem parlar d’una veritable “guerra de preus. Avui has de negociar les tarifes amb els clients gairebé diàriament. Cada viatge és una nova lluita.”
Aquest fet té molt a veure amb la incorporació al Mercat Comú Europeu. En el món del transport, no és inhabitual que sorgeixin conflictes amb algun altre país. Per resoldre’ls, COAMTRA treballa colze a colze amb la Federació de Cooperatives de Catalunya. “La Unió ens facilita únicament unes llistes orientatives de tarifes”, afegeixen.
Unes llistes que no serveixen de gaire si tenim en compte que el sector, si més no al nostre país, pateix una considerable “manca de professionalitat.” I és que “la vocació no és suficient per ser transportista.”
Aquests i altres temes es debaten en el si de la Cooperativa, que presta als seus membres molts altres serveis, “des de la cerca i la gestió de la feina fins al cobrament.”
L’entitat també ha evolucionat al llarg del temps: “Abans el mateix associat se’n sortia amb les múltiples agències de transport que hi havia aleshores a l’Estat espanyol, fins que tornava a casa.”
Avui les coses ja no són així: “L’autònom s’ha adonat que li cal la nostra entitat del principi a la fi de la feina.”
COAMTRA no deixa d’ampliar el seu ventall de prestacions al soci. Entre altres coses li facilita “assessorament fiscal, un servei propi de combustible, assegurances personals assistencials, etc.”
Aquest darrer servei és fonamental si tenim en compte que “un transportista que només disposi d’un camió, quan surt a la carretera, està arriscant constantment entre 120.000 i 150.000 euros. Conseqüentment, a un autònom li resulta molt difícil fer front a un accident greu. Gràcies a la nostra assegurança, un soci que hagi patit una incidència sense danys personals pot tornar a circular al cap de dos o tres mesos amb un cost molt baix.”
La modernització del transport de mercaderies ampostí constitueix un dels objectius de l’entitat. Un exemple: “Abans, els camions dels associats anaven a nom de la Cooperativa, que era qui tenia el títol de transportista. Des de fa un temps, però, tots els transportistes estan obligats a disposar del títol.”
COAMTRA ho va resoldre organitzant “tot un seguit de cursets de formació, assessorats per les centrals de transports, per tal que els socis es posessin al dia.”
Lamenten el fet que “avui dia és difícil trobar personal per al transport.”
I és que actualment muntar una empresa dedicada a aquest sector no és senzill: “La llei t’exigeix que disposis d’un mínim de quatre camions”, cosa que suposa una inversió superior als 480.000 euros.
Tot i així, el món del camioner encara està envoltat d’una aura romàntica: “A la seu de la Cooperativa tenim tot un seguit de murals amb els originals d’actes de l’entitat de fa molts anys i les fotografies dels diferents models de vehicles, dels més antics als més moderns, que han conduït els membres de COAMTRA.”
Un veritable museu dedicat a l’entranyable món dels transportistes, “una professió que continua despertant moltes vocacions, i que enganxa. Ha de ser necessàriament vocacional, perquè comporta molts sacrificis, sobretot familiars.”
Rafel li ha transmès al seu fill de setze anys la passió per la carretera: “Ja m’acompanya a treballar, i en un futur s’incorporarà a la meva petita empresa familiar. Està convençut que vol tenir el seu propi camió i convertir-se en transportista.”
Sembla, doncs, que mai no faltaran joves disposats a recórrer quilòmetres i quilòmetres al llarg de les autopistes europees.
