Text del 2002.
“Els taxistes ens hem adonat que és fonamental que tinguem coneixements de la nostra ciutat des d’un punt de vista històric i turístic”
El Sindicat del Taxi de Catalunya, presidit per Miquel Tomàs, és la primera organització sindical del taxi al nostre país, és a dir, no només a l’àrea metropolitana, sinó també arreu de Catalunya, des de la Vall d’Aran fins al Baix Ebre. Aquest és un sindicat que va néixer, com gairebé tots a l’Estat espanyol, l’any 1977 amb la nova Llei de llibertat sindical, però el cert és que ja feia cinc anys que els taxistes treballaven conjuntament en diferents qüestions: “L’any 1972 ens vam agrupar sota el nom de Coordinadora de Treballadors Autònoms del Taxi amb la idea de lluitar per les condicions de vida dels taxistes i per les llibertats del nostre país.”
A partir del 1977, doncs, comencen a actuar legalment com a sindicat i el primer que fan és promoure una nova llei que es publica l’any 1979: “Es va fer aleshores un reglament del taxi que consagrava una mica el que era la figura del treballador autònom. Fins aquell moment ens regíem pel reglament de 1964, que feia que el sector del taxi estigués en mans de gent no professional.” A partir del nou reglament, les coses comencen a canviar i l’any 2003 ja podem dir que el 99% dels taxis de l’Estat estan en mans dels treballadors.
Per ser taxista es necessita en primer lloc ser conductor professional, és a dir, obtenir el carnet B-C, i en segon lloc fer un curs de formació de 200 hores lectives i passar els exàmens teòrics i pràctics corresponents: “L’examen teòric consisteix en saber la reglamentació del taxi i els llocs més importants de Barcelona, com poden ser comissaries, hospitals i centres turístics.”
Un cop aprovats els exàmens, el conductor ja pot treballar com a taxista assalariat o comprar una llicència: “Les llicències normalment són de taxistes que es jubilen. En aquests moments no hi pot haver cap empresa que tingui 400 llicències, ja que la reglamentació actual no ho permet. Hi ha un projecte que encara s’ha d’aprovar al Parlament que permetria flotes de cinquanta vehicles com a màxim i que no superin el 10% del conjunt de taxis d’aquella població. La veritat és que, en aquest moment, el 99% dels taxis són conduïts, tal com ja deia anteriorment, pel propietari de la llicència.”
La formació dels taxistes, però, no acaba el dia que obtenen el carnet i que es compren una llicència, perquè cal continuar-se formant: “Va ser sobretot per preparar-nos per als Jocs Olímpics del 92 que els taxistes vam començar a rebre formació continuada, i en aquests moments s’estan impartint gairebé quinze cursos cada any.”
A través de la Generalitat, l’Institut Metropolità del Taxi i el Ministeri de Foment, els taxistes reben cursos de coneixement de la ciutat des d’un punt de vista històric i monumental –no de coneixements de la guia, perquè ja la coneixen– i també una formació en llengua anglesa i en tècniques de conducció: “A banda de les tècniques de conducció en casos de situacions límit, els taxistes ens hem adonat que és fonamental que tinguem coneixements de la nostra ciutat des d’un punt de vista històric i turístic i també de llengües per tal de poder comunicar-nos fàcilment amb els nostres clients. Quan una persona arriba a Barcelona, sovint la primera imatge que s’emporta és la del taxista que el porta a l’hotel, i això ho hem de tenir en compte. Avui gairebé totes les emissores de ràdio taxi de Barcelona ja tenen gent que els pot atendre en molts idiomes diferents i es nota que els clients ho agraeixen.”
Segurament, però, els clients europeus troben estrany que en una ciutat com Barcelona gairebé no funcionin les parades de taxis i que se’ls hagi de parar al carrer, amb el que això suposa de desgast de vehicle, despeses de combustible i contaminació en el cas que el vehicle circuli buit: “A fora de Barcelona el taxi funciona com en totes les ciutats europees. A Sabadell, a Terrassa o a Mataró, si algú vol un taxi telefona a una emissora de ràdio taxi o es dirigeix a la parada. L’únic lloc de Catalunya en què no funciona així és a Barcelona.”
Sembla que l’usuari està molt mal acostumat i falta capacitat a les parades: “A París no pots parar un taxi pel carrer perquè el reglament ho prohibeix, i és evident que la rendibilitat del vehicle és molt més alta, ja que agafa un client molt a prop d’on ha deixat l’altre perquè l’emissora ja li ha encarregat un servei abans d’haver acabat l’anterior en funció de la direcció que ha pres. Aquí això no és fàcil i segurament costarà molt d’introduir.”
De tota manera, el taxi és un transport molt utilitzat a la ciutat de Barcelona: “Els taxis de l’àrea metropolitana transporten 110 milions de passatgers anuals, només 60.000 menys dels que porten els autobusos de la ciutat.” Aquestes són dades oficials de l’Institut Metropolità del Taxi, i també ho són les que diuen que el cost diari de desplaçament per la ciutat amb cotxe particular és de vint-i-cinc euros, mentre que de mitjana una carrera en taxi en pot costar entre cinc i sis: “Això vol dir que pots agafar de tres a quatre taxis diaris i et sortirà al mateix preu que el manteniment del cotxe particular.”
Els taxistes, i això és una de les coses que també es promouen des del Sindicat, han vist que cal donar un bon servei als seus clients, perquè aquesta és l’única cosa que els pot fer diferents del taxi del costat. Per això el nivell de la flota de vehicles de Catalunya ha millorat considerablement en els darrers quinze anys: “Per posar un exemple, podríem dir que a Barcelona hi ha actualment més de 500 cotxes de la marca Mercedes, mentre que a Madrid n’hi ha només 45. A més, la mitjana de canvi de vehicle és de quatre a cinc anys, mentre que fa quinze anys era de deu anys. Això vol dir que els nous models que van sortint es van incorporant al servei del taxi.”
Pel que fa als projectes de futur, de moment el més immediat és el de la seguretat: “Estem lluitant des de fa anys, i més en aquest moment en què acabem de perdre un company, perquè les administracions ens ajudin a incorporar als nostres vehicles el sistema de localització per satèl·lit GPS, perquè pensem que això ajudarà a millorar la nostra seguretat i a donar un més bon servei al client.”
