Text del 2002.
“Als no titulats només els caldria fer un mínim esforç per entrar a casa nostra”
Presidir el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, constituït per gairebé un miler de membres, implica un nombre molt elevat de “reflexions, decisions i compromisos.” Així és com ho veu Joan Ollé, que representa aquest col·lectiu des de fa quatre anys. I és que l’objectiu d’aquest Col·legi es pot resumir en tres mots: “Ordenar la professió.” Ara bé, al darrere d’aquesta fita hi ha una tasca feixuga que comença per una estricta selecció dels membres del Col·legi: “Representem totes aquelles persones que, de manera regulada i emparats per una titulació oficial, presten serveis d’intermediació, consultoria i assessorament en tot tipus de transmissió immobiliària.” Ens recorda que ja fa temps que el sector ha estat víctima d’una “liberalització” que frega la temeritat: “Avui, en aquest país, ningú no necessita demostrar que posseeix cap mena de formació ni sotmetre’s a cap regulació específica per dedicar-se a aquesta activitat.” El col·lectiu que ens ocupa sosté que “és necessària la llibertat en la prestació de serveis.” També “és indispensable que aquesta llibertat mantingui un equilibri amb la protecció del consumidor per mitjà d’una regulació administrativa. Altrament, l’únic que aconseguim és causar perjudicis a la ciutadania.” Reitera, per tant, que el Col·legi només estigui integrat per autèntics professionals titulats que, “de motu proprio, hagin accedit a l’única titulació oficial per exercir.”
Val a dir que “el Ministeri de Foment concedeix aquesta titulació únicament als que disposen, prèviament, d’una llicenciatura o una diplomatura universitàries. Posteriorment, han de superar un examen específic i multidisciplinari que inclou temes relacionats amb la professió: dret públic i privat, peritacions, càlcul mercantil, arquitectura, etc.” El president de l’entitat explica que, al llarg de mig segle d’existència de la professió, el Ministeri sempre s’ha caracteritzat per la seva “duresa” a l’hora d’avaluar els aspirants a API, dels quals només un 30% supera les proves. A més, la periodicitat de convocatòria, cada cinc anys, no sembla la més idònia, ja que no deixa gaires opcions a tothom que vol accedir a la professió per aquesta via.
Un cop aprovats i col·legiats, els futurs agents de la propietat immobiliària tenen l’obligació d’ajustar-se a “les regles col·legials de protecció dels consumidors.” I és que si hi ha algun tret que caracteritza aquesta institució és l’enorme rigor deontològic que aplica a la seva tasca diària: “El Col·legi disposa de reglaments disciplinaris i sancionadors que poden provocar des d’amonestacions fins a expulsions.”
L’evolució del mercat immobiliari, al llarg dels darrers vint anys, està fent cada cop més necessari l’assessorament de professionals del sector: “No hem pogut assumir aquesta situació. No hem disposat d’armes administratives per fer front als qui s’adherien al col·lectiu sense la titulació corresponent. L’únic recurs que ens quedava era acudir als tribunals, però aquest no és el lloc on s’han de defensar les professions.”
Avui la situació no és gaire millor: “L’Administració reconeix el fet diferencial que suposa la titulació d’API, però deixa les portes obertes per a tothom que vulgui dedicar-se a la intermediació immobiliària.” Reitera que “cal establir unes regles que protegeixin el consumidor. Els qui exerceixen la professió sense disposar del títol d’Agent de la Propietat Immobiliària ho han de fer amb una altra denominació.” Ara bé, el president del Col·legi es mostra convençut que dins del grup dels no-titulats “hi ha gent que només es dedica al món immobiliari pel benefici econòmic, però també hi ha professionals honrats.” La decisió, per tant, resta en mans del client.
Afortunadament, tot sembla indicar que les coses canviaran, gràcies, en part, al fet que l’entitat està present en múltiples organismes oficials: “Recentment hem aprovat uns nous estatuts de la professió aplicables a tot l’Estat espanyol.” Aquests estatuts seguiran protegint la denominació d’Agent de la Propietat Immobiliària, però, a més a més, implicaran una novetat important: ja no serà necessari el vistiplau del Ministeri de Foment “perquè puguin accedir a la professió tots aquells que acreditin la formació universitària homologada.” També, s’incorporaran tot un seguit de “màsters i títols propis universitaris i homologats, adreçats als aspirants a API.” De la mateixa manera, s’acabaran les llargues esperes per presentar-se a oposicions: “La nostra casa estarà oberta a tots els professionals que vulguin fer-se amb la titulació d’Agent de la Propietat Immobiliària, encara que no la necessitin per dedicar-se a la intermediació immobiliària.”
Per al responsable de l’entitat, hi ha un conjunt de carreres universitàries “funcionals”, és a dir, que poden servir com a punt de partida per a qui
vulgui exercir aquesta professió: “Dret, arquitectura tècnica i superior,
i ciències econòmiques i empresarials.” No obstant això, “estem oberts a qualsevol altra titulació oficial, perquè considerem que qualsevol d’aquestes carreres aporta els fonaments intel·lectuals necessaris per tal que el futur agent de la propietat immobiliària adquireixi amb molta més fluïdesa els coneixements que li puguem transmetre.”
Els membres del Col·legi ja han posat fil a l’agulla: “Actualment estem desenvolupant les nostres pròpies titulacions universitàries, de tres anys, adreçades a tots aquells que, un cop finalitzada l’educació secundària, vulguin incorporar-se al món immobiliari. A Barcelona, s’impartiran a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, a la Pompeu Fabra i a la Ramon Llull. Al llarg d’aquest any, tenim previst arribar a acords amb altres universitats.” La iniciativa té dos bons motius per triomfar: “Primerament, hi ha ciutadans interessats a afegir-s’hi i, en segon lloc, es tracta d’una formació amb expectatives laborals reals.”
Els futurs agents de la propietat immobiliària han de saber que el Col·legi no existeix únicament per protegir-los i imposar-los unes normes, sinó que ofereix als seus membres molts altres serveis. I tot això, gràcies a la multitud de convenis que manté amb d’altres institucions: “Els col·legiats tenen al seu abast un seguit d’economies d’escala per accedir a tots aquests serveis.” El Col·legi disposa d’un portal a Internet, al qual es connecten un miler d’agències immobiliàries de l’Estat espanyol, “per compartir tant l’oferta com la demanda. El portal garanteix la no-duplicitat dels productes.” A més, actualment “els API de catorze províncies editen una revista gratuïta dedicada al món immobiliari que inclou l’oferta i la demanda del sector. Volem que, en un futur, totes les províncies la tinguin. En aquest sector, la clau és la col·laboració.” Aquest col·lectiu demostra diàriament que la unió fa la força: “Estem treballant perquè el públic identifiqui la nostra titulació. Seria impossible desenvolupar aquesta tasca de manera individual.”
