Text del 2002
La formació continuada és bàsica per a molts sectors professionals.
.
El món de la medicina, igual que moltes altres disciplines del camp de les ciències, evoluciona amb molta celeritat. Les noves tecnologies han esdevingut eines indispensables per a la tasca diària d’investigadors i de metges. Els darrers anys s’han introduït noves tècniques i nous fàrmacs gràcies als avenços que han tingut lloc en el camp científic. En un món tan canviant, la formació i reciclatge dels professionals esdevé clau. La Fundación para la Promoción Médica va néixer el 1987 amb l’objectiu de promocionar l’ensenyament continuat de la medicina i també l’organització de tot tipus d’activitats adreçades a la indústria farmacèutica i a la sanitat en general. La Fundació ha sofert una evolució que l’ha portada a ampliar els seus horitzons i a realitzar activitats de caire cultural destinades als professionals de la salut. El Dr. Rafael Arán Suau presideix aquesta entitat consolidada i reconeguda dins de l’àmbit mèdic.
La iniciativa va sorgir d’un grup de metges “amb ganes de fer quelcom pel col·lectiu mèdic; sabíem que era necessari i que amb idees i il·lusió podíem assolir els nostres projectes. El primer pas va ser dissenyar una estratègia a seguir, buscar recolzament econòmic i un espai des del qual treballar. Vam instal·lar-nos a la meva consulta mèdica i vam començar a desenvolupar les nostres iniciatives. Aquella idea incipient va començar a donar resultats i a treballar amb força per millorar la qualitat formativa dels professionals mèdics.” L’èxit del projecte no es va fer esperar: l’entitat ha crescut i disposa del seu propi espai físic de treball. Més de 15.000 persones han passat pels cursos de postgrau que organitza la fundació.
Una de les activitats més importants és la realització de cursos per reciclar els professionals mèdics. “Tots els cursos programats estan acreditats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través d’un conveni. Els cursos estan homologats i es realitzen a les nostres instal·lacions. La formació continuada és bàsica per a molts sectors professionals. En el camp de la medicina no trigarem gaire a veure l’aplicació d’un sistema de revàlida per comprovar que el professional disposa d’uns coneixements actualitzats. Aquest sistema s’utilitza a diferents països, entre ells els EUA, de manera que cada cinc anys el professional ha de demostrar el seu nivell i les seves aptituds superant una prova que el reacredita. Entenc que el reciclatge és vital. A Espanya, els professors universitaris fan les seves oposicions a càtedra i posteriorment ningú controla la seva formació. S’hauria de plantejar seriosament la possibilitat de dotar la societat de mecanismes de control dels professionals per analitzar el seu nivell de coneixements.”
La Fundació té un paper fonamental en la formació dels metges ja que posa al seu abast noves informacions mitjançant destacats professionals del món científic que participen en les moltes activitats que realitzen. “La formació té lloc de formes diverses, a través de cursos, reunions, congressos, taules rodones, publicacions… Es tracten temes vinculats a les diferents especialitats mèdiques des de la perspectiva d’oferir coneixements avançats i nous al col·lectiu medic català. Les activitats es desenvolupen durant els caps de setmana perquè els professionals puguin assistir-hi. Moltes persones són conscients que aquest sacrifici els aporta uns coneixements molt importants per dur a terme la seva tasca diària amb garanties. Col·laboren amb nosaltres catedràtics de la UAB, professionals de fora d’Espanya, en definitiva, persones amb uns coneixements i una experiència d’alt nivell que poden transmetre a través dels cursos. A Catalunya hi ha grans especialistes però creiem interessant fomentar l’intercanvi d’opinions amb professionals de la resta d’Espanya i de l’estranger.”
Des de la Fundació es realitzen dos tipus de cursos, presencials i a distància. “Tot just comencem a introduir cursos a distància, una alternativa molt bona als presencials. La televisió via satèl·lit, Internet, els CD-Rom… ofereixen moltes possibilitats formatives per a tothom.”
Si bé el seu àmbit és bàsicament català, també efectua accions a la resta de l’Estat a través de Fundeficsa, una entitat a la qual estan associats i que permet que els seus projectes tinguin una repercussió més àmplia. “Tenim un programa molt ambiciós: la formació via satèl·lit, que fa possible que les nostres propostes formatives vagin més enllà de les fronteres catalanes. Disposem d’antenes instal·lades arreu del territori espanyol. La persona interessada en les nostres activitats pot assistir en aquests punts de difusió per rebre la formació. Les experiències en aquest camp han donat uns resultats molt satisfactoris. Cada any fem un curs per a farmacèutics, que enguany està previst repetir i que l’any passat van veure més de 4.000 especialistes de l’estat espanyol. Una de les emissions de caire nacional va ser una taula rodona on un ponent es trobava a Barcelona, un altre a Oslo i un tercer a Nova York. Aquesta acció la van presenciar més de 1.500 metges que es trobaven en diferents hotels espanyols. Va ser un projecte finançat per la indústria farmacèutica que va durar quatre dies i va ser molt ben acollit.”
En el camp mèdic conflueixen moltes especialitats que requereixen cursos de formació diferents. “Un dels problemes del col·lectiu és que l’accés a la informació és diferent en funció del tipus de metge. N’hi ha que hi tenen accés amb facilitat, el metge que exerceix en un hospital està permanentment al dia de l’evolució mèdica perquè assisteix a sessions clíniques, llegeix revistes mèdiques estrangeres…, mentre que aquell que treballa en un poble no disposa de les eines que el mantinguin al corrent del que succeeix al sector. És vital que aquest metge sigui conscient que no pot perdre el tren dels avenços mèdics. Tot i així, el metge de poble disposa d’unes eines de treball molt diferents de les que hi ha en un hospital de primer nivell. La seva formació ha d’enfocar-se a les possibilitats que hi ha al seu voltant, però coneixent també les que es troben en els grans hospitals. Precisament, les institucions públiques no s’han ocupat de la formació del metge de poble, un sector desatès que troba en els nostres cursos una opció per reciclar-se.”
L’exercici de la medicina va lligat al terme ‘actualització de coneixements’. Temàtiques diferents –cardiologia, medicina general, digestologia, gastroenterologia, hepatologia, reumatologia…– poden tractar-se en els cursos que es van convocant. “En aquests moments estem preparant una taula rodona sobre reumatologia. En aquest àmbit es plantegen importants problemàtiques que volem posar a debat. La idea és reunir especialistes de diferents punts del planeta perquè donin la seva opinió sobre els temes que es debaten i que els seus plantejaments arribin a un sector de gent ampli.”
En el camp de la reumatologia hi convergeixen diverses patologies relacionades amb el dolor, poc conegudes, però que se les vincula a aquesta especialitat. “És un camp complex perquè s’ha convertit en un calaix de sastre de les persones que tenen dolor i no se’n sap la causa. De fet, hi ha altres malalties que encara són desconegudes per a la ciència mèdica, per exemple, la psoriasi.” Són camps on queda molta tasca investigadora per realitzar fins arribar a descobrir la forma de donar respostes definitives als malalts.
En altres àmbits, la ciència ha fet grans passos com en el dels trasplantaments d’òrgans, en el de les malalties cardíaques… “Això també implica que cada vegada tenen més pes les especialitats mèdiques que cada dia van complicant-se pel creixent augment de la informació i dels coneixements. Fa 25 anys existia la figura del callista. Aquesta persona sense massa formació acadèmica ha desenbocat en un professional, el podòleg. També ha pres un paper important el fisioterapeuta que ha resolt un problema angoixant per a la persona, la incontinència urinària. Són professions que van començar amb poca base científica però que a poc a poc s’han anat ampliant i professionalitzant. De totes maneres, encara hi ha gent que es fa dir metge o especialista sense disposar de qualificació. És vergonyós que això passi. Hi ha gent que es diu fisioterapeuta, sense ser-ho, i els veritables professionals no troben un lloc de treball. Quant a l’esport, els clubs acostumen a confiar els esportistes a un massatgista, una persona sense titulació oficial quan hi ha professionals qualificats per dur a terme aquesta labor.”
A banda d’aquesta situació, el nivell assistencial i mèdic dels centres hospitalaris espanyols és elevat, però l’administració pública no valora de forma suficient la tasca que realitzen els professionals de la salut: “Els hospitals públics espanyols tenen prestigi i els seus metges són grans professionals. De totes maneres, hi ha mancances. Els sous dels metges són irrisoris i això implica que la majoria d’ells compaginin l’exercici de la professió en un centre mèdic públic i en un de privat. La medicina ha d’estar socialitzada? És probable, però no a expenses del metge, sinó de l’Estat o del contribuent.”
El Dr. Arán recorda l’etapa en què va dirigir l’Hospital del Mar de Barcelona, mitjan la dècada de 1980: “Va ser una gran experiència dirigir aquell hospital i iniciar les reformes que l’han dut a convertir-se en un centre més que digne. En aquells anys, des de l’Ajuntament de Barcelona, descomptaven sous als metges quan assistien a congressos. No recolzaven la formació mèdica i el reciclatge, el veien una pèrdua de temps. Avui, les institucions són conscients que la formació continuada és bàsica. De totes maneres, encara queden fisures per resoldre i pensem que la nostra tasca hi pot ajudar.”
Des de la Fundación para la Promoción Médica s’ha creat l’associació Òmnium de Salut, mitjançant la qual es duen a terme activitats culturals. “El metge ha de tenir coneixements mèdics, però també culturals. Ha de ser humanista si vol desenvolupar bé la seva tasca. Però la preparació humanística de l’universitari d’avui és pèssima i molt més pobra de la que es donava fa cinquanta anys. Amb l’esperit de despertar l’amor per la cultura dins del col·lectiu mèdic vam crear Òmnium de Salut des de la qual s’organitzen concerts i sopars a diferents llocs d’interès cultural i social, com el Cercle del Liceu, el Cercle Eqüestre, el Palau de la Música Catalana, el Palau de Pedralbes, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre del Liceu. Personalment, sóc un amant de la música i en especial de l’òpera. Hi ha molts metges que tenen aficions humanístiques: els agrada escriure, pintar, tocar un instrument o assistir a representacions artístiques.”
La passió per l’art i la cultura va empènyer la Fundació a crear l’any 1991 la Festa de la Sanitat (de la qual ja se n’han realitzat set edicions), “on es reconeix la important tasca de persones que, des dels seus camps d’actuació, han treballat durant el darrer període per al progrés de la sanitat catalana. Avui, els premis també s’atorguen a artistes catalans que, per la seva trajectòria, creiem que han de ser reconeguts. Hem homenatjat músics com Xavier Montsalvatge, pintors com Esteve Casanova, escriptors com José Agustín Goytisolo, escultors com Manel Cusachs, però també entitats i empreses diverses. Per als professionals de la salut és important desconnectar de la medicina i apassionar-nos per la cultura. No serveix un professional extraordinari que només sàpiga parlar de medicina, calen molts més ingredients; s’ha de ser una gran persona i la cultura esdevé fonamental per aconseguir-ho.”
En aquests actes culturals s’ha comptat amb la col·laboració de músics i cantants de renom com Manuel Ausensi, Jaume Aragall, Carmen Hernández, Eva León, etc. “Un cop al mes organitzem un concert amb veus joves al Cercle del Liceu durant el qual els assistents puntuen i seleccionen els millors, que surten escollits per a participar en un concert.”
Ciència, cultura i humanitat s’uneixen per donar vida a uns professionals que ajuden a millorar dia a dia la salut i la qualitat de vida dels ciutadans catalans i espanyols. Des de la Fundación para la Promoción Médica es continuarà lluitant i treballant durant molts anys per oferir als professionals de la salut formació mèdica i cultural que contribueixi a incrementar el nivell de la sanitat del nostre país.
