Sr. Arán Suau
Sr. Arán Suau
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. RAFAEL ARÁN SUAU

FUNDACIÓN PARA LA PROMOCIÓN MÉDICA

Text del 2002

La formació continuada és bàsica per a molts sectors professionals.

.

El món de la medicina, igual que moltes altres disciplines del camp de les ciències, evo­luciona amb molta celeri­tat. Les noves tecnologies han es­­devingut eines indis­pen­sa­bles per a la tasca di­à­ria d’in­ves­ti­gadors i de met­ges. Els dar­rers anys s’han in­troduït no­ves tècniques i nous fàr­macs grà­cies als aven­ços que han tin­gut lloc en el camp científic. En un món tan can­viant, la for­ma­ció i reciclatge dels pro­fes­si­o­nals esdevé clau. La Fun­­da­­­­ción para la Promoción Mé­dica va néixer el 1987 amb l’ob­jec­tiu de pro­mo­cio­nar l’en­senya­ment con­ti­nuat de la me­­­dicina i també l’or­ga­nit­zació de tot ti­pus d’ac­tivitats adre­ça­des a la indústria farmacèutica i a la sanitat en general. La Fundació ha sofert una e­vo­­lució que l’ha portada a ampliar els seus ho­ritzons i a realitzar ac­tivitats de caire cultural destina­des als professionals de la salut. El Dr. Rafael Arán Suau pre­sideix aquesta entitat consolidada i reconeguda dins de l’àmbit mèdic.

La iniciativa va sorgir d’un grup de metges “amb ganes de fer quel­com pel col·lectiu mèdic; sabíem que era necessari i que amb ide­es i il·lusió po­dí­em assolir els nostres projectes. El primer pas va ser dis­se­­nyar una es­tratègia a seguir, buscar recolzament econòmic i un es­pai des del qual treballar. Vam instal·lar-nos a la meva con­sulta mè­­dica i vam co­men­çar a desenvolupar les nostres ini­ci­a­ti­ves. Aquella idea in­ci­pient va comen­çar a donar resultats i a tre­ballar amb for­ça per millo­rar la qualitat fo­r­mativa dels professi­o­nals mèdics.” L’èxit del pro­jecte no es va fer esperar: l’entitat ha crescut i dis­posa del seu propi espai físic de tre­ball. Més de 15.000 perso­nes han passat pels cursos de postgrau que orga­nitza la fundació.

Una de les activitats més importants és la realització de cursos per reci­clar els professionals mèdics. “Tots els cursos programats estan acre­di­tats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través d’un conveni. Els cursos es­tan ho­mo­lo­­­gats i es realitzen a les nostres instal·lacions. La formació continuada és bàsica per a molts sec­tors pro­fes­si­o­nals. En el camp de la medicina no trigarem gaire a veure l’apli­cació d’un sistema de revàlida per comprovar que el pro­fessional disposa d’uns coneixements actualitzats. Aquest sis­tema s’utilitza a diferents paï­sos, entre ells els EUA, de manera que cada cinc anys el pro­fes­sio­nal ha de demostrar el seu nivell i les se­ves aptituds su­pe­rant una prova que el reacredita. Entenc que el reciclatge és vital. A Espanya, els pro­fes­sors universitaris fan les se­ves oposicions a càtedra i pos­te­rior­ment ningú controla la seva for­ma­ció. S’hauria de plantejar se­riosament la pos­sibilitat de dotar la societat de mecanismes de con­trol dels pro­fes­sionals per analitzar el seu nivell de coneixements.”

La Fundació té un paper fonamental en la formació dels metges ja que posa al seu abast noves informacions mitjançant destacats professionals del món científic que participen en les moltes activitats que realitzen. “La for­mació té lloc de formes diverses, a través de cursos, reunions, con­gressos, tau­les rodones, publicacions… Es tracten temes vincu­lats a les di­fe­rents es­pecialitats mèdiques des de la perspectiva d’oferir co­nei­xe­ments a­van­çats i nous al col·lectiu medic català. Les activitats es desenvolu­pen durant els caps de set­mana perquè els professionals puguin as­sistir-hi. Moltes persones són conscients que aquest sacri­fi­ci els apor­ta uns coneixements molt importants per dur a terme la seva tasca diària amb garanties. Col·laboren amb nos­altres catedràtics de la UAB, profes­si­o­nals de fora d’Espanya, en de­finitiva, persones amb uns coneixements i una experiència d’alt nivell que poden transmetre a través dels cur­sos. A Cata­lu­nya hi ha grans espe­cia­lis­tes però creiem interessant fomen­tar l’in­tercanvi d’opinions amb professionals de la resta d’Espanya i de l’es­­tranger.”

Des de la Fundació es realitzen dos tipus de cursos, presen­ci­als i a distància. “Tot just comen­cem a intro­duir cursos a distància, una alternativa molt bona als pre­sencials. La televisió via satèl·lit, Inter­net, els CD-Rom… ofereixen moltes pos­sibilitats formatives per a tothom.”

Si bé el seu àmbit és bàsicament català, també efectua accions a la resta de l’Estat a través de Fundeficsa, una entitat a la qual estan associats i que permet que els seus projectes tinguin una repercussió més àmplia. “Tenim un programa molt ambiciós: la formació via satèl·lit, que fa possible que les nostres propostes formatives vagin més enllà de les fronteres catalanes. Disposem d’antenes instal·lades arreu del ter­ritori espanyol. La persona interessada en les nostres activitats pot assistir en aquests punts de difusió per rebre la formació. Les experiències en aquest camp han donat uns resultats molt sa­tis­fac­toris. Cada any fem un curs per a farmacèutics, que enguany està pre­vist repetir i que l’any passat van veure més de 4.000 especialis­tes de l’estat espanyol. Una de les e­missions de caire nacional va ser una taula rodona on un ponent es trobava a Barcelona, un altre a Oslo i un tercer a Nova York. Aquesta acció la van presenciar més de 1.500 metges que es trobaven en diferents hotels espanyols. Va ser un projecte finançat per la indústria farmacèutica que va du­rar quatre dies i va ser molt ben acollit.”

En el camp mèdic conflueixen moltes especialitats que requereixen cur­sos de formació diferents. “Un dels problemes del col·lectiu és que l’accés a la informació és diferent en funció del tipus de metge. N’hi ha que hi tenen accés amb facilitat, el metge que exerceix en un hospital està per­manentment al dia de l’evolució mèdica perquè assisteix a sessions clí­niques, llegeix revistes mèdiques estran­ge­res…, mentre que aquell que treballa en un poble no disposa de les eines que el man­tinguin al corrent del que succeeix al sector. És vital que aquest metge sigui cons­cient que no pot per­dre el tren dels avenços mèdics. Tot i així, el metge de poble disposa d’unes eines de treball molt diferents de les que hi ha en un hospital de primer nivell. La seva formació ha d’en­fo­car­-se a les pos­sibilitats que hi ha al seu voltant, però coneixent també les que es troben en els grans hospi­tals. Precisament, les insti­tucions pú­bli­ques no s’han ocupat de la formació del metge de poble, un sector desatès que troba en els nos­tres cursos una opció per reciclar-se.”

L’exercici de la medicina va lligat al terme ‘actualització de coneixements’. Temàtiques diferents –cardiologia, medicina general, digestologia, gastro­en­te­rologia, hepatologia, reumatologia…– poden tractar-se en els cursos que es van convocant. “En aquests moments estem preparant una tau­la rodona sobre reumatologia. En aquest àmbit es plantegen im­portants problemàtiques que volem posar a debat. La idea és reunir especialistes de diferents punts del planeta perquè donin la seva opi­nió sobre els temes que es debaten i que els seus plantejaments arribin a un sector de gent ampli.”

En el camp de la reumatologia hi con­vergeixen diverses patologies relacionades amb el dolor, poc cone­gu­des, però que se les vincula a aquesta especialitat. “És un camp com­plex perquè s’ha convertit en un calaix de sastre de les persones que tenen dolor i no se’n sap la causa. De fet, hi ha altres malalties que encara són desconegudes per a la ciència mèdica, per exemple, la pso­riasi.” Són camps on queda molta tasca investigadora per realitzar fins arribar a descobrir la forma de donar respostes definitives als malalts.

En altres àmbits, la ciència ha fet grans passos com en el dels trasplan­ta­ments d’òrgans, en el de les malalties cardíaques… “Això també im­pli­ca que cada vegada tenen més pes les especialitats mèdiques que cada dia van complicant-se pel creixent augment de la in­for­mació i dels coneixements. Fa 25 anys existia la figura del callista. Aquesta persona sense massa formació acadèmica ha desenbocat en un professional, el podòleg. També ha pres un paper important el fisioterapeuta que ha resolt un problema angoixant per a la persona, la incontinència uri­nà­ria. Són professions que van començar amb poca base científica però que a poc a poc s’han anat ampliant i pro­­fessionalitzant. De totes ma­neres, encara hi ha gent que es fa dir metge o especialista sense dis­posar de qualificació. És vergonyós que això passi. Hi ha gent que es diu fisioterapeuta, sense ser-ho, i els veritables professionals no tro­ben un lloc de treball. Quant a l’esport, els clubs acostumen a confiar els esportistes a un mas­sat­gista, una persona sense titulació oficial quan hi ha professionals qualificats per dur a terme aquesta labor.”

A banda d’aquesta situació, el nivell assistencial i mèdic dels centres hos­pi­talaris espanyols és elevat, però l’administració pública no valora de forma suficient la tasca que realitzen els professionals de la salut: “Els hospitals públics espanyols tenen prestigi i els seus metges són grans professionals. De totes maneres, hi ha mancances. Els sous dels metges són irrisoris i això implica que la majoria d’ells compa­ginin l’exercici de la professió en un centre mèdic públic i en un de privat. La medicina ha d’estar socialitza­da? És probable, pe­­rò no a expenses del metge, sinó de l’Es­­tat o del contri­bu­ent.”

El Dr. Arán recor­da l’eta­pa en què va dirigir l’Hos­pi­tal del Mar de Barce­lona, mitjan la dècada de 1980: “Va ser una gran experi­èn­­cia diri­gir aquell hos­pital i i­ni­­­ciar les reformes que l’han dut a con­­ver­tir-se en un cen­tre més que dig­ne. En a­quells anys, des de l’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lona, des­comp­taven sous als metges quan as­sistien a con­gres­sos. No recolzaven la for­mació mèdica i el re­ci­clatge, el veien una pèr­dua de temps. Avui, les institucions són cons­cients que la forma­ció conti­nu­ada és bàsica. De to­tes maneres, encara queden fisures per resoldre i pensem que la nostra tasca hi pot ajudar.”

Des de la Fundación pa­­ra la Promoción Mé­di­­ca s’ha creat l’asso­ci­ació Òmnium de Salut, mitjançant la qual es duen a terme activitats culturals. “El metge ha de tenir coneixe­ments mèdics, però també culturals. Ha de ser humanista si vol desenvolupar bé la seva tasca. Però la prepara­ció hu­manís­ti­ca de l’uni­versitari d’avui és pès­­sima i molt més pobra de la que es do­­nava fa cin­quanta anys. Amb l’esperit de despertar l’amor per la cu­ltura dins del col·lectiu mèdic vam crear Òmnium de Salut des de la qual s’organitzen concerts i sopars a diferents llocs d’interès cultural i so­ci­al, com el Cercle del Liceu, el Cercle Eqüestre, el Palau de la Mú­si­ca Ca­ta­lana, el Palau de Pedral­bes, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre del Liceu. Personal­ment, sóc un amant de la música i en especial de l’òpera. Hi ha molts metges que tenen aficions humanístiques: els agra­da escriure, pin­tar, tocar un instrument o assistir a representacions artístiques.”

La passió per l’art i la cultura va empènyer la Fundació a crear l’any 1991 la Festa de la Sanitat (de la qual ja se n’han realitzat set edicions), “on es re­co­neix la important tasca de persones que, des dels seus camps d’actuació, han treballat durant el darrer període per al pro­grés de la sanitat catalana. Avui, els premis també s’atorguen a ar­tis­tes catalans que, per la seva trajectòria, creiem que han de ser reconeguts. Hem homenatjat músics com Xavier Montsalvatge, pin­­tors com Esteve Ca­sa­nova, escriptors com José Agustín Goytisolo, escul­tors com Manel Cu­­sachs, però també entitats i empreses di­ver­­ses. Per als pro­fes­si­o­nals de la salut és important desconnectar de la medicina i apassionar-nos per la cultura. No serveix un pro­fes­sional extraordinari que només sàpiga parlar de medicina, calen molts més ingredients; s’ha de ser una gran persona i la cultura es­de­vé fonamental per aconseguir-ho.”

En aquests actes culturals s’ha comptat amb la col·laboració de músics i can­tants de renom com Ma­nuel Ausensi, Jaume Aragall, Carmen Hernández, Eva León, etc. “Un cop al mes organitzem un concert amb veus joves al Cercle del Li­ceu durant el qual els assistents puntuen i seleccionen els millors, que surten escollits per a participar en un concert.”

Ciència, cultura i humanitat s’uneixen per donar vida a uns professionals que ajuden a millorar dia a dia la salut i la qualitat de vida dels ciu­tadans catalans i espanyols. Des de la Fundación para la Promoción Médica es conti­nu­arà lluitant i treballant durant molts anys per oferir als profes­sionals de la salut formació mèdica i cultural que contribueixi a incre­mentar el nivell de la sanitat del nostre país.