Text del 2004
La sanitat ha de ser viable econòmicament i sobretot de qualitat i eficient.
.
L’àmbit dels serveis de salut és una àrea de gran innovació, d’aplicació permanent de noves tecnologies però també de terapèutiques, i un camp on s’esperen canvis profunds en els propers anys que obligaran a afrontar tant reptes organitzatius com nous problemes de salut. És bàsic assegurar la satisfacció dels ciutadans, i oferir els serveis de manera prioritzada, equitativa i eficient. Conceptes com aquests són els que es plantegen els directius d’entitats hospitalàries conscients de la complexitat del sistema de salut de què gaudim. La figura del director mèdic ha esdevingut una peça clau en el marc de l’organigrama hospitalari. La responsabilitat de comandar la direcció mèdica d’un hospital exigeix un alt nivell de coneixement de les aplicacions pràctiques pròpies de les situacions reals de les organitzacions hospitalàries així com un coneixement exhaustiu de l’atenció primària i sociosanitària. El doctor Rafael Gràcia Escoriza és el director mèdic de l’Hospital Universitari de Girona doctor Josep Trueta, una labor complexa per a la qual compta amb un equip de professionals sanitaris d’alt nivell i una destacada formació en el camp de la direcció mèdica.
El doctor Rafael Gràcia va arribar al món de la medicina amb una voluntat clara d’ajudar les persones. Va estudiar a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, en una època en què la universitat es caracteritzava per la massificació a les classes. “Vaig iniciar la carrera l’any 1975. Va ser una època de grans docents, com el doctor Ruano, professor d’anatomia, de catedràtics que tenien la capacitat de transmetre el coneixement a través d’un tècnica pedagògica excel·lent. Les classes dels professors González Merlo, Bancells Gorina, Bombí o Valdecasas van marcar una manera de fer i sentir la professió.”
La formació teòrica a la facultat, però, s’havia de completar amb el vessant pràctic en un entorn mèdic. “Vaig entrar d’estudiant intern al servei de cirurgia general de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat. Allà vaig descobrir el món de la cirurgia i m’hi vaig apassionar. Preferia participar en la tasca al quiròfan, aprenent de veritat com es feia la medicina, que anar a classe. Quan vaig acabar la carrera vaig entrar de resident en l’especialitat de cirurgia vascular en aquest mateix hospital, una institució petita, marcada per l’escassetat de recursos pròpia de l’època, cosa que feia la tasca mèdica certament complicada. La majoria d’entitats hospitalàries tenien un sistema d’organització arcaic amb uns mecanismes de relacions professionals gairebé inexistents. Tot això em va fer veure que els hospitals s’havien de poder gestionar d’una manera més eficient. Hi havia un gran abisme entre el professional, la direcció hospitalària i els usuaris.”
Amb aquestes inquietuds, el 1986 va iniciar un màster pioner a Catalunya en gestió hospitalària a ESADE. “En aquella època encara no es parlava de gestió clínica ni de l’evidència científica. Faltava introduir el concepte de gestió hospitalària tenint-ne en compte l’amplitud i la complexitat, la qual cosa vol dir posar una mica d’ordre dins d’un procés productiu en una organització molt complexa.”
Conscient de l’adveniment de nous temps en el món de la sanitat, la seva formació va anar més enllà i va accedir a un àmbit de coneixement que avui comença a tenir una importància vital en l’àmbit de la medicina: la bioètica. “El màster en bioètica em va apropar a la realitat social i humana, a la persona des d’un punt de vista antropològic, a les diverses dimensions de l’ésser humà… aspectes necessaris per dirigir un hospital. Defenso que la bioètica hauria de ser una assignatura obligada a la formació reglada d’un metge, de la mateixa manera que ho haurien de ser qüestions de gestió i finançament. El professional de la medicina ha de disposar d’uns valors i ser conscient que el malalt és un agent actiu de la sanitat, que participa, que té uns drets i que se l’ha de valorar.” La formació del doctor Gràcia Escoriza s’ha completat amb un curs de direcció econòmica financera d’hospitals a EADA i un de qualitat amb la doctora Sunyol, entre d’altres.
Un dels seus primers reptes professionals va tenir lloc a Manresa, com a responsable de la direcció mèdica de l’Hospital de Manresa. Tenia només vint-i-vuit anys. “Els meus coneixements sobre gestió hospitalària van comportar que participés en la fusió dels diferents hospitals de la capital del Bages. Van ser quinze anys de reconversió sanitària de la ciutat de Manresa que van culminar amb la creació de l’Hospital General de Manresa, l’actual Hospital de Sant Joan de Déu.”
L’any 2002 accedia a la direcció mèdica d’un dels grans hospitals catalans, el Josep Trueta de Girona. “El director mèdic ha de fer que l’oferta hospitalària s’ajusti a les necessitats que teòricament té la població, marcar unes prioritats i a partir d’aquí posar en marxa línies de treball. Cal trobar el punt d’equilibri entre els recursos i la demanda i lluitar perquè els hospitals de la perifèria de Barcelona tinguin assignacions de recursos en consonància amb la seva responsabilitat i el servei que ofereixen. Assistència primària i hospitals hem de treballar plegats per garantir la continuïtat en el procés assistencial i la fluïdesa dels itineraris terapèutics. La sanitat ha de ser viable econòmicament i sobretot ha de ser de qualitat i eficient. El sistema de salut del futur ha de ser sostenible i amb capacitat d’adaptació als canvis socials. L’Hospital Josep Trueta té per objectiu consolidar les especialitats com a referents de la província de Girona fent un aposta ferma per la descentralització.”
Són aspectes fonamentals d’una bona gestió i direcció mèdica l’aplicació de processos de planificació i organització del conjunt de l’àrea mèdica i l’ús equitatiu i òptim dels recursos disponibles. “El que està clar és que si la medicina està ben feta, el cost econòmic no és excessiu. Si s’aconsegueix eliminar la variabilitat de la pràctica clínica, és a dir, que les decisions d’un col·lectiu professional s’ajustin a una evidència científica amb rigor, la despesa és raonable. És més cara la despesa que se suporta per la ineficiència que per l’eficiència. Avui tots els esforços han d’estar encaminats a normalitzar la praxi i ajustar-la a l’evidència científica.”
