Text del 2002
L’any 1987 va commemorar-se el centenari de l’arribada de les Germanes Vedruna a Cambrils i l ’any 2000 el de l’escola La Salle. Més d’un segle dóna per a molt i les escoles han vist com evolucionava la societat i, amb ella, la dels nois i noies d’aquesta vila costanera. La Fundació Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, presidida per Rosa Bonet, no es va crear fins l’any 1995, però recull perfectament l’esperit d’aquests dos centres centenaris. L’actual vicepresident, el germà de La Salle, Ramon Farrés, ens explica quina és la voluntat de l’entitat i ens fa cinc cèntims de la seva trajectòria: “El doctor Benet i Gimbernat, que era un canonge de Tarragona oncle del cardenal Vidal i Barraquer, va crear una escola –que en aquests moments és un edifici singular de Cambrils– per als nens i nenes del poble, i va buscar personal religiós perquè la portés. S’hi van convidar les Germanes Vedruna i els religiosos de la Sagrada Família, però, després d’uns anys, aquests darrers no van continuar i es va demanar als Germans de La Salle si se’n volien fer càrrec.”
Aquests són els inicis d’una escola que ha sabut afrontar el pas del temps amb una gran capacitat, que ha viscut diverses reformes educatives i que les ha anat integrant per tal d’oferir als seus alumnes una educació de qualitat. Davant de l’aplicació de la LOGSE, però, els Germans de La Salle i les Germanes Vedruna es van plantejar el futur: “Vam haver de decidir si les dues escoles seguien cadascuna pel seu costat o bé si era convenient que s’unissin per oferir uns serveis educatius més adequats al present.”
Així va ser com va néixer la Fundació Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer: “Ens va semblar que podia ser una primera experiència molt interessant la d’ajuntar-se dues institucions religioses dedicades a l’educació tan importants com La Salle i Vedruna amb l’objectiu de treballar per una formació humana, cultural i cristiana per a tots els nois i noies de Cambrils.”
Es van incorporar al Patronat seglars molt lligats a la vida de la població i la vídua de l’últim nebot del cardenal, la senyora Maria Assumpció Cot: “Vam pensar que, per retornar tot aquest llegat que se’ns havia cedit i ser fidels al servei institucional, el millor era crear aquesta Fundació, que és una entitat jurídica totalment independent, amb plena autonomia i responsabilitat de gestió, pedagògica, administrativa i laboral.”
Com a tot centre formatiu, hi ha una associació de pares i mares que porta especialment les activitats extraescolars, esportives, culturals i també de formació de cara a les mateixes famílies: “De fet, la vida cultural de la vila de Cambrils ha estat estretament vinculada a les activitats de l’escola des de fa molts anys. Així, utilitzen els locals de la Fundació l’Associació d’Antics Alumnes, que organitzen diverses campanyes a la població, com l’homenatge a la vellesa o la cavalcada de Reis; i també hi ha un grup de teatre, Xirinola, que integra antics alumnes, pares i alumnes.”
A més, l’escola col·labora estretament amb les activitats que el municipi organitza i que s’adrecen a tots els centres escolars de la població. Amb 50 anys com a ensenyant al darrere, el germà Ramon Farrés té una llarga experiència com a docent i també com a pedagog: “Ara ja estic retirat, però em puc dedicar encara a grups de nois i noies que tenen dificultats per aprendre. Estic utilitzant uns mètodes que vaig aprendre a Jerusalem de la mà del Dr. Feuerstein, que són uns programes que ajuden l’alumne a reforçar unes determinades capacitats que semblen imprescindibles per poder reeixir a l’escola.”
De fet, el nostre entrevistat també va estar durant molts anys treballant amb un equip europeu de La Salle on s’analitzaven les realitats educatives de cada país i es buscaven solucions als problemes de fracàs escolar. Tot això ho ha anat aplicant al Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer: “Fa anys que estem treballant molt en la lectura eficaç, és a dir, en unes tècniques que vam portar de França i que ajuden els estudiants a adquirir un major domini de la llengua, perquè si aquest no es té, motiva el fracàs escolar.”
A la Fundació, a més, també li preocupa el futur d’aquells nois i noies que acaben la seva escolaritat amb 16 anys: “Seria interessant que l’edat escolar s’allargués fins als 18 anys, però això suposaria un cost molt gran als estats, perquè caldria una estructuració i uns programes molt diferents dels que hi ha actualment en l’ensenyament postobligatori.”
Ramon Farrés, a més, sap molt bé que l’entorn en què viu un estudiant és molt diferent del d’un altre: “Constatem que a Cambrils els nois i noies viuen la situació del turisme cada dia i poden tenir la impressió que és suficient treballar molt seriosament i amb un gran esforç durant una temporada, però que després han de gaudir de la vida i passar-ho bé. La facilitat que tenen de trobar feines relacionades amb el turisme, algunes de les quals no els demanen cap mena de preparació cultural, fa que un sector, a certa edat decideixi plantar els estudis, i no s’adoni fins uns anys després de la importància que té continuar-se formant sigui en el camp que sigui.”
Pel que fa a com treballa una escola cristiana al segle XXI, la Fundació sembla tenir les idees molt clares, tal com les exposa Ramon Farrés: “Actualment, penso que el fet religiós es viu amb una certa confusió i nosaltres hem de despertar i promoure interès als nostres alumnes, però mai obligant-los, sinó respectant sempre la seva llibertat. Ens adonem que vénen amb força ignorància, sense la base cultural experimental comunitària o familiar. Ens trobem alumnes sense una experiència de pregària o amb una experiència i una valoració positiva de la pràctica religiosa.”
Això fa que el germà Farrés defensi –en general– una formació més cultural de la religió: “S’havia fet una experiència aquí a Catalunya molt interessant, però que malauradament no va tenir continuïtat, que presentava la nostra realitat cultural, els monuments, la història, l’art i la tradició lligats al fet històric a Catalunya.”
La Fundació Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer treballa i reflexiona per trobar què poden donar als alumnes d’avui: “He parlat amb psicòlegs i sociòlegs sobre quina és la imatge de Déu que podria satisfer el jove d’avui i, en general, tots coincidim que ha de ser un Déu molt proper al qual hi arribin des de la seva llibertat i les seves vivències.”
