Sr. Ramon Farrés Vilaró
Sr. Ramon Farrés Vilaró
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. RAMON FARRÉS VILARÓ

FUNDACIÓ COL·LEGI VIDAL I BARRAQUER

Text del 2002

L’any 1987 va commemorar-se el centenari de l’arribada de les Germanes Vedruna a Cam­­brils i l ’any 2000 el de l’escola La Salle. Més d’un segle dó­na per a molt i les escoles han vist com evolucionava la so­cie­tat i, amb ella, la dels nois i noi­es d’aquesta vila costanera. La Fundació Col·legi Car­de­­nal Vidal i Bar­raquer, presidida per Rosa Bonet, no es va crear fins l’any 1995, però recull per­fec­ta­­ment l’esperit d’aquests dos centres centenaris. L’actual vi­ce­­­pre­si­dent, el germà de La Sa­lle, Ra­mon Farrés, ens ex­pli­ca quina és la voluntat de l’entitat i ens fa cinc cèntims de la seva tra­jectòria: “El doctor Benet i Gim­bernat, que era un ca­­non­ge de Tarragona oncle del cardenal Vidal i Barraquer, va crear una escola –que en aquests moments és un edifici singular de Cambrils– per als nens i nenes del poble, i va buscar personal religiós perquè la por­tés. S’hi van convidar les Germanes Vedruna i els religiosos de la Sa­grada Família, però, després d’uns anys, aquests darrers no van con­ti­nuar i es va demanar als Germans de La Salle si se’n volien fer càrrec.”

Aquests són els inicis d’una escola que ha sabut afrontar el pas del temps amb una gran capacitat, que ha viscut diverses reformes edu­ca­tives i que les ha anat integrant per tal d’oferir als seus alumnes una educació de qualitat. Davant de l’aplicació de la LOGSE, però, els Germans de La Salle i les Ger­ma­nes Vedruna es van plantejar el futur: “Vam haver de decidir si les dues escoles seguien cadascuna pel seu costat o bé si era convenient que s’u­nissin per oferir uns serveis educatius més adequats al present.”

Així va ser com va néixer la Fundació Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer: “Ens va sem­blar que podia ser una primera experiència molt inte­res­sant la d’a­jun­tar-se dues institucions religioses dedicades a l’edu­ca­ció tan im­por­tants com La Salle i Vedruna amb l’objectiu de treballar per una for­ma­ció humana, cultural i cristiana per a tots els nois i noies de Cambrils.”

Es van incorporar al Patronat seglars molt lligats a la vida de la població i la ví­dua de l’últim nebot del cardenal, la senyora Maria Assum­p­ció Cot: “Vam pen­sar que, per retornar tot aquest llegat que se’ns ha­via cedit i ser fi­dels al servei institucional, el millor era crear aquesta Fun­da­ció, que és una entitat jurídica totalment independent, amb plena auto­­nomia i res­pon­sabilitat de gestió, pedagògica, administrativa i laboral.”

Com a tot centre formatiu, hi ha una associació de pares i mares que porta es­pecialment les activitats extraescolars, esportives, culturals i també de for­ma­ció de cara a les mateixes famílies: “De fet, la vida cultural de la vila de Cambrils ha estat estretament vinculada a les activitats de l’escola des de fa molts anys. Així, utilitzen els locals de la Fundació l’Associació d’Antics Alumnes, que organitzen diverses campanyes a la població, com l’homenatge a la vellesa o la cavalcada de Reis; i també hi ha un grup de teatre, Xirinola, que integra antics alumnes, pares i alumnes.”

A més, l’escola col·labora estretament amb les activitats que el municipi or­ga­nitza i que s’adrecen a tots els centres escolars de la població. Amb 50 anys com a ensenyant al darrere, el germà Ramon Farrés té una llar­ga experiència com a docent i també com a pedagog: “Ara ja estic re­ti­rat, però em puc dedicar encara a grups de nois i noies que tenen difi­cul­tats per aprendre. Estic utilitzant uns mètodes que vaig aprendre a Jerusalem de la mà del Dr. Feuerstein, que són uns programes que aju­den l’alumne a reforçar unes determinades capacitats que semblen im­pres­cindibles per poder reeixir a l’escola.”

De fet, el nostre entrevistat tam­bé va estar durant molts anys treballant amb un equip europeu de La Salle on s’analitzaven les realitats educatives de cada país i es buscaven so­lu­cions als problemes de fracàs escolar. Tot això ho ha anat aplicant al Col·le­gi Cardenal Vidal i Barraquer: “Fa anys que estem treballant molt en la lec­tura efi­caç, és a dir, en unes tècniques que vam portar de França i que ajuden els estudiants a adquirir un major domini de la llengua, per­­què si aquest no es té, motiva el fracàs escolar.”

A la Fundació, a més, també li preo­cu­pa el futur d’aquells nois i noies que acaben la seva escola­ritat amb 16 anys: “Seria interessant que l’edat escolar s’allargués fins als 18 anys, però això suposaria un cost molt gran als estats, perquè caldria una estruc­tu­ració i uns programes molt diferents dels que hi ha actualment en l’en­senyament postobligatori.”

Ramon Farrés, a més, sap molt bé que l’en­torn en què viu un estudiant és molt diferent del d’un altre: “Constatem que a Cambrils els nois i noies viuen la situació del tu­risme cada dia i po­den tenir la impressió que és suficient treballar molt seriosament i amb un gran esforç durant una temporada, però que després han de gau­dir de la vida i passar-ho bé. La facilitat que tenen de trobar feines re­lacionades amb el turisme, algunes de les quals no els demanen cap mena de preparació cultural, fa que un sec­tor, a certa edat decideixi plan­tar els estudis, i no s’adoni fins uns anys després de la importància que té continuar-se formant sigui en el camp que sigui.”

Pel que fa a com treballa una escola cristiana al segle XXI, la Fundació sem­bla tenir les idees molt clares, tal com les exposa Ramon Farrés: “Actual­ment, penso que el fet religiós es viu amb una certa confusió i nosal­tres hem de despertar i promoure interès als nostres alumnes, però mai obli­gant-los, sinó respectant sempre la seva llibertat. Ens adonem que vé­nen amb força ignorància, sense la base cultural experimental comu­ni­tària o familiar. Ens trobem alumnes sense una experiència de pregà­ria o amb una experiència i una valoració positiva de la pràctica religio­sa.”

Això fa que el germà Farrés defensi –en general– una formació més cul­tu­ral de la re­li­gió: “S’havia fet una experiència aquí a Catalunya molt inte­res­sant, però que malauradament no va tenir continuïtat, que presen­tava la nos­tra realitat cultural, els monuments, la història, l’art i la tradi­ció lli­gats al fet històric a Catalunya.”

La Fundació Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer tre­­ba­lla i reflexiona per trobar què poden donar als alumnes d’avui: “He par­lat amb psi­còlegs i sociòlegs sobre quina és la imatge de Déu que podria sa­­­tis­fer el jove d’avui i, en general, tots coincidim que ha de ser un Déu molt proper al qual hi arribin des de la seva llibertat i les seves vivèn­cies.”