Text del 2002
La història de l’actual Universitat de Vic, aprovada el 21 de maig de 1997 pel Parlament de Catalunya, es remunta fins als segles IX i X en què es crearen l’Escriptori i l’Escola Catedralícia. Aquestes institucions van rebre l’impuls de figures tan significatives en la història catalana com el bisbe Ató i el bisbe de Vic i abat de Ripoll, Oliba. Oficialment, la Universitat de Vic va néixer l’any 1599 per un privilegi del rei Felip III, però el 1717 Felip V la suprimí amb totes les altres de Catalunya, Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Solsona i Tortosa. A Vic, per suplir-la, l’any 1749 es creà el Seminari Conciliar, que al segle XIX conegué una època d’esplendor amb figures com les del poeta Jacint Verdaguer o el filòsof Jaume Balmes. A les dècades dels cinquanta i els seixanta del segle XX conegué una segona esplendor. De l’anomenat grup de Vic que s’hi formà, en va sorgir l’Escola Universitària de Mestres, que inicià les activitats el curs 1977-1978. L’Ajuntament de Vic s’interessà en la institució universitària i l’any 1984 es constituí la Fundació Universitària Balmes, la qual, assumint la titularitat dels estudis universitaris, els potencià fins a aconseguir el 1997 el reconeixement d’Universitat plena. “Ara, doncs, el 2002, celebrem el vint-i-cinquè aniversari del naixement de la Universitat de Vic a partir d’aquella llavor de 1977. La universitat és l’espai de la formació acadèmica, però també humana i humanista dels alumnes, perquè a més de professionals són persones i ciutadans. La funció educativa i no únicament d’adquisició d’aprenentatges professionals és especialment important en la societat actual, on l’adolescència s’ha allargat i els alumnes estan mancats d’una educació en valors. Els estudiants joves vénen a buscar un títol que els asseguri la inserció laboral. Els adults vénen a reciclar-se perquè el mercat laboral no els exclogui. La universitat representa una oportunitat única per a l’educació en una societat participativa.”
Si bé la Universitat de Vic va néixer en un principi com escola de mestres, va passar ràpidament a incrementar l’oferta. Actualment s’hi imparteixen 25 titulacions: “Hi destacaria les més consolidades, com Psicopedagogia, Traducció i Interpretació, Infermeria, Ciència i Tecnologia dels Aliments i Turisme.” A banda de les carreres esmentades per Ricard Torrents i Bertrana, primer rector de la Universitat de Vic, s’ha de destacar que aquesta institució s’organitza en tres facultats i dues escoles. “La Facultat de Ciències Humanes comprèn la llicenciatura de Traducció i Interpretació i la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació; a la Facultat d’Empresa i Comunicació s’hi estudien les diplomatures en Ciències empresarials i en Turisme i les llicenciatures en Administració i Direcció d’Empreses, en Publicitat i Relacions Públiques i en Periodisme. A la Facultat d’Educació s’hi estudien les diplomatures de Magisteri en Educació Primària, Educació Infantil, Llengua Estrangera, Educació Especial i Educació, la diplomatura en Educació Social i les llicenciatures de Psicopedagogia i de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. L’Escola Universitària de Ciències de la Salut imparteix les diplomatures d’Infermeria, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Nutrició Humana i Dietètica. L’Escola Politècnica Superior imparteix les enginyeries tècniques en Telecomunicacions, Informàtica de Gestió, Informàtica de Sistemes, Electrònica, Agrícola d’Indústries Agràries i Alimentàries, l’enginyeria superior d’Organització Industrial i la llicenciatura de Ciència i Tecnologia dels Aliments. La Universitat de Vic té al campus de Barcelona l’Escola Universitària Eserp, de Turisme, i el centre vinculat BAU Escola de Disseny, que ofereix estudis de Disseny.”
A desgrat, doncs, d’uns començos modests i fràgils, el projecte universitari de Vic continua progressant i generant noves expectatives. “Afortunadament, les nostres projeccions de futur són positives. La Universitat de Vic omple un buit en la Catalunya Central. Els seus primers usuaris són alumnes de l’àrea, però cada vegada en rebem més de tot Catalunya, de l’Estat espanyol i de fora. No cal dir que estem en diverses xarxes d’universitats d’Europa i d’Amèrica Llatina. A més a més, la implicació de la Generalitat ens permet de rebre recursos públics sense deixar la gestió privada, la qual cosa significa que podem tenir preus més competitius que abans i que incorporem directament els equips docents, per tal d’adaptar-los a les nostres necessitats i concepcions educatives.” En definitiva, la Universitat de Vic, que depèn de la Fundació Universitària Balmes, participada pel Claustre, l’ajuntament de la ciutat i la Generalitat de Catalunya, pretén “ser una institució necessària per al país, projectada internacionalment.” A aquest objectiu hi contribueixen els llibres d’Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic, que va ser creada simultàniament i que publica estudis científics i d’alta divulgació i llibres de text. Entre la Universitat i Eumo les sinergies es disparen amb facilitat.
Per tal d’aconseguir una projecció nacional i internacional és fonamental aconseguir el prestigi i el reconeixement com a institució: “La reputació d’una institució acadèmica es guanya amb temps, sense improvisar, sense pausa i sense pressa, amb la feina diària de tots els seus integrants i desenvolupant una bona estratègia de difusió del projecte.” Perseguint aquest objectiu, convé disposar, a més a més, de l’entorn adequat. Per això, el fet d’estar ubicada en una de les ciutats catalanes més representatives, amb una història cultural tan rica i una proximitat interessant de Barcelona, fa que els estudiants de la Universitat de Vic no només puguin gaudir d’una oferta educativa àmplia i adaptada a les exigències modernes (biblioteca, servei d’informàtica, borsa de treball, escola d’idiomes, aula de teatre, servei d’esports, d’audiovisuals…), sinó també dels avantatges d’un entorn humà, adequat a l’estudi i a l’enriquiment cultural.
