Sr. Ricard Torrents Bertrana
Sr. Ricard Torrents Bertrana
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. RICARD TORRENTS BERTRANA

FUNDACIÓ BALMES

Text del 2002

La història de l’actual Uni­ver­­sitat de Vic, aprovada el 21 de maig de 1997 pel Par­la­ment de Catalunya, es re­mun­ta fins als segles IX i X en què es cre­a­ren l’Es­crip­tori i l’Escola Ca­te­­dra­lícia. Aquestes insti­tu­cions van re­bre l’impuls de fi­gures tan significatives en la història ca­­talana com el bis­be Ató i el bis­be de Vic i abat de Ri­poll, Oli­ba. Oficialment,  la Uni­ver­si­tat de Vic va néi­xer l’any 1599 per un pri­vi­le­­gi del rei Felip III, però el 1717 Felip V la suprimí amb totes les al­tres de Catalu­nya, Bar­ce­lo­na, Lleida, Girona, Tar­­ra­go­na, Solsona i Torto­sa. A Vic, per suplir-la, l’any 1749 es creà el Seminari Con­ci­liar, que al segle XIX conegué una època d’es­plen­dor amb figures com les del poeta Jacint Verdaguer o el filòsof Jau­me Balmes. A les dè­ca­des dels cinquanta i els seixanta del segle XX co­negué una segona es­plen­dor. De l’anomenat grup de Vic que s’hi for­mà, en va sorgir l’Es­co­la Uni­­versitària de Mestres, que inicià les acti­vi­tats el curs 1977-1978. L’A­jun­ta­ment de Vic s’interessà en la institució uni­versitària i l’any 1984 es cons­tituí la Fundació Universitària Balmes, la qual, assumint la titu­la­ri­tat dels estudis universitaris, els potencià fins a aconseguir el 1997 el re­co­neixement d’Universitat plena. “Ara, doncs, el 2002, celebrem el vint-i-cinquè aniversari del naixement de la Universitat de Vic a partir d’a­quella llavor de 1977. La universitat és l’espai de la formació aca­dè­­mi­ca, pe­rò també humana i humanista dels alum­nes, perquè a més de pro­fessionals són persones i ciutadans. La fun­ció edu­ca­tiva i no úni­­cament d’adquisició d’aprenentatges pro­fes­sionals és espe­cial­ment important en la societat actual, on l’a­do­les­cència s’ha allargat i els alumnes estan mancats d’una edu­ca­ció en valors. Els estu­diants joves vénen a buscar un títol que els asse­guri la inserció laboral. Els adults vénen a reciclar-se perquè el mer­cat laboral no els ex­clo­gui. La universitat representa una opor­tunitat única per a l’e­du­ca­ció en una societat participativa.”

Si bé la Universitat de Vic va néixer en un principi com escola de mes­tres, va passar ràpidament a incrementar l’oferta. Actualment s’hi im­par­teixen 25 titulacions: “Hi destacaria les més consolidades, com Psi­co­pedagogia, Traducció i Interpretació, Infermeria, Ciència i Tec­no­logia dels Aliments i Turisme.” A banda de les carreres es­men­ta­des per Ricard Torrents i Bertrana, primer rector de la Universitat de Vic, s’ha de destacar que aquesta institució s’organitza en tres facultats i dues escoles. “La Facultat de Ciències Humanes comprèn la llicen­cia­­tura de Traducció i Interpretació i la diplomatura de Biblio­te­co­no­mia i Do­cumentació; a la Facultat d’Empresa i Comunicació s’hi es­tu­dien les di­plo­matures en Ciències empresarials i en Turisme i les llicen­ciatures en Administració i Direcció d’Empreses, en Pu­bli­ci­tat i Re­lacions Pú­bli­ques i en Periodisme. A la Facultat d’Edu­ca­ció s’hi es­tudien les diplo­ma­tures de Magisteri en Educació Pri­mà­ria, Edu­cació Infantil, Llengua Es­tran­gera, Educació Especial i Educació, la diplomatura en Educació So­cial i les llicenciatures de Psi­cope­da­go­gia i de Ciències de l’Activitat Fí­sica i de l’Esport. L’Es­co­la Univer­sità­ria de Ciències de la Salut im­par­teix les diplo­ma­tu­res d’Infermeria, Fisioteràpia, Teràpia Ocu­pa­cio­nal, Nutrició Hu­­ma­­na i Dietètica. L’Escola Politècnica Superior im­par­teix les engi­nye­­ries tècniques en Telecomunicacions, Informàtica de Gestió, In­­for­mà­tica de Sistemes, Electrònica, Agrícola d’Indústries Agrà­ries i Ali­men­tàries, l’en­ginye­ria superior d’Organització Indus­trial i la llicen­ciatura de Ciència i Tec­nologia dels Aliments. La Uni­ver­si­tat de Vic té al campus de Bar­celona l’Escola Universitària Eserp, de Turisme, i el cen­tre vincu­lat BAU Escola de Disseny, que ofe­reix es­tu­dis de Disseny.”

A desgrat, doncs, d’uns començos modests i fràgils, el projecte uni­ver­si­tari de Vic continua progressant i generant noves expectatives. “Afor­tu­nadament, les nostres projeccions de futur són positives. La Uni­ver­sitat de Vic omple un buit en la Catalunya Central. Els seus pri­mers usuaris són alumnes de l’àrea, però cada vegada en rebem més de tot Catalunya, de l’Estat espanyol i de fora. No cal dir que es­tem en diverses xarxes d’universitats d’Europa i d’Amè­rica Lla­ti­­na. A més a més, la implicació de la Generalitat ens permet de re­bre recursos públics sense deixar la gestió privada, la qual cosa sig­­nifica que podem tenir preus més competitius que abans i que incorporem directament els equips docents, per tal d’adap­tar-los a les nostres necessitats i concepcions educatives.” En de­finitiva, la Universitat de Vic, que depèn de la Fundació Univer­sitària Balmes, par­ti­cipada pel Claustre, l’ajuntament de la ciutat i la Ge­ne­ralitat de Cata­lu­nya, pretén “ser una institució necessària per al país, pro­jectada internacionalment.” A aquest objectiu hi contribu­eixen els lli­bres d’Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic, que va ser creada simul­tàniament i que publica estudis científics i d’alta divulgació i llibres de text. Entre la Uni­versitat i Eumo les sinergies es disparen amb facilitat.

Per tal d’aconseguir una projecció nacional i internacional és fona­men­tal aconseguir el pres­ti­gi i el reconeixement com a institució: “La repu­ta­ció d’una institució acadèmica es gua­nya amb temps, sense impro­visar, sense pausa i sense pressa, amb la feina diària de tots els seus integrants i desenvolupant una bo­na estratègia de difu­sió del projecte.” Perseguint aquest objectiu, convé disposar, a més a més, de l’entorn ade­quat. Per això, el fet d’estar ubicada en una de les ciutats catalanes més representatives, amb una història cultural tan rica i una proximitat in­te­ressant de Barcelona, fa que els estudiants de la Uni­versitat de Vic no només puguin gaudir d’una oferta educativa àmplia i adaptada a les exigències modernes (biblioteca, servei d’infor­màtica, borsa de treball, es­cola d’idiomes, aula de teatre, servei d’es­ports, d’au­diovisuals…), sinó també dels avantatges d’un entorn humà, ade­quat a l’estudi i a l’enri­quiment cultural.