Text del 2002
La categoria didàctica per excel·lència és el testimoniatge de l’educador.
.
La Institució Cultural del CIC, Fundació Privada, té el seu origen com a associació l’any 1950: “El CICF, creat per Maria Rosa Farré i Escofet, va néixer com un centre educatiu i cultural femení. L’objectiu fonamental era impulsar i millorar, des d’una perspectiva cristiana, la formació cultural i humana de la dona.”
Aquesta primera iniciativa es va anar consolidant i creixent amb el pas del temps, va perdre la F de femenina l’any 1970, fins a constituir-se en una fundació privada l’any 1984: “L’Escola de Secretariat, l’Escola de Jardineres Educadores, l’Escola de Periodisme de l’Església, l’Escola de Disseny Elisava, l’Escola d’Idiomes, l’Escola Thau, i l’Escola de Batxillerats, són les iniciatives més significatives d’aquests 50 anys d’activitat educativa, reconeguda recentment amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.”
Actualment, la Institució Cultural del CIC abasta tots els àmbits de l’actual sistema educatiu i ofereix estudis que s’engloben dins de la formació reglada i de la no reglada, sempre intentant donar resposta a les necessitats de formació de la societat actual des de la innovació educativa: “El professor avui no és només un transmissor de coneixements, és cada vegada més un mediador en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes. Els ha d’aportar eines i estratègies per tal que es vagin superant progressivament i perquè aprenguin per ells mateixos.”
Des d’aquesta perspectiva pedagògica, que situa l’aprenentatge en el centre del procés educatiu, tant per a l’alumne com per al professor, l’ensenyant deixa de ser un mer transmissor del currículum o dels continguts previstos per l’Administració i passa a ser un creador d’estratègies d’aprenentatge significatives, és a dir, d’estratègies que no suposin només una memorització d’un contingut, sinó una interiorització i posada en pràctica d’aquest. A banda d’això, s’ha de tenir present l’adaptació específica del currículum escolar a la realitat sociocultural del grup-classe. Cal no oblidar les circumstàncies pròpies de l’època contemporània: “La societat del benestar influeix significativament en l’aprenentatge de les persones perquè, en gaudir d’una millor qualitat de vida, tenen molts més estímuls, però una menor capacitat d’enfrontar-se amb les dificultats”, ni el paper que juguen les noves tecnologies, que provoquen controvèrsia sobre la hipotètica desaparició en el futur de la figura del mestre: “El contacte de l’alumne amb el professor és indispensable, perquè no podem obviar mai la part humana de l’educació. En aquest sentit, hi ha tota un conjunt d’actituds i de valors que l’alumne aprecia a través del model i del comportament que observa. La categoria didàctica per excel·lència és, doncs, el testimoniatge de l’educador.”
Aquest fenomen s’anomena currículum ocult i la seva importància és cada cop més valorada pels pedagogs. Aquestes realitats condueixen a la necessitat de trobar una fórmula intermèdia que permeti l’ús harmònic de les noves tecnologies i dels mètodes tradicionals: “Ens estem plantejant com ha de ser l’escola del segle XXI, i és inqüestionable que serà una escola on les noves tecnologies i les eines com Internet jugaran un paper determinant de suport a l’equip docent en el procés de formació. Si examinem amb atenció una aula actual, veurem que els elements que la componen són els mateixos que els de molts anys enrere. Cal redefinir l’aula com espai interactiu d’aprenentatge.”
El projecte educatiu que ofereix avui la Institució Cultural del CIC reuneix uns 7.000 alumnes i, aproximadament, uns 700 col·laboradors estables, i es porta a terme als diferents centres que en formen part, des dels quals es dóna resposta a les diverses necessitats de formació que planteja l’actual sistema educatiu: “Les escoles Thau de Barcelona i Sant Cugat ofereixen tots els nivells de primària i secundària obligatòria. Estan concertats per la Generalitat de Catalunya, i representen una oferta pedagògica oberta i de qualitat.”
Quan els alumnes han acabat els seus estudis d’ESO i han obtingut el graduat, poden optar per cursar el batxillerat o cicles formatius: “Volem potenciar els batxillerats com a estudis que preparin els alumnes per a la universitat, i els estudis de formació professional perquè siguin una opció de qualitat per als alumnes que desitgin continuar estudiant a través d’aquesta branca. Aquests estudis els plantegem de forma integrada a l’ICCIC, Escola de Batxillerats i Cicles Formatius, als edificis que la Institució Cultural del CIC té a la Via Augusta de Barcelona, on es troba també la seu de l’organització.”
Les instal·lacions de Via Augusta acullen, també, l’ICCIC, Escola d’Idiomes: “La Institució Cultural del CIC va ser capdavantera en endegar una iniciativa d’aquestes característiques a Catalunya. Actualment, no solament oferim cursos d’idiomes impartits amb una metodologia dinàmica centrada en la comunicació i amb l’aplicació de materials diversos, adreçats a tot tipus d’alumnat, dins de les nostres aules, sinó que també ens encarreguem de prestar aquest servei, desplaçant els nostres equips, a altres institucions. Alhora, de l’Escola, també organitzem colònies en anglès a Catalunya i cursos d’idiomes a l’estranger, i coordinem les colònies d’estiu ‘Idiomes de Catalunya’, promogudes per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.”
L’oferta educativa per a infants i adolescents es completa amb Virtèlia, Escola de Música: “En l’actualitat Virtèlia és una escola de música reconeguda com a tal, però aspirem que en el nou marc de la LOGSE, Virtèlia esdevingui una escola integrada on els alumnes interessats en rebre una formació musical puguin estudiar educació secundària obligatòria o batxillerat d’aquesta branca.”
Tot i la importància de la tasca descrita anteriorment en el panorama educatiu català, la Institució, en el seu afany d’assolir nous reptes, es va plantejar incidir en el món universitari amb l’objectiu de formar professionals especialitzats en àrees de recent implantació en el panorama laboral a l’entorn del disseny: “L’Escola Superior de Disseny Elisava va ser una aposta molt innovadora adreçada a equiparar la qualitat i expectatives del disseny català a les de la resta d’Europa.”
Actualment, s’hi poden cursar especialitats que van més enllà de l’àmbit del disseny: “La nostra aposta pel disseny va portar-nos a crear un títol propi de Graduat Superior en Disseny en el marc d’un conveni d’adscripció a la Universitat Pompeu Fabra. Aquest nou marc ha permès l’obertura d’Elisava a titulacions homologades com Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial i Arquitectura Tècnica, així com desenvolupar màsters de prestigi internacional com el de Disseny de Transports i d’Interfícies i Productes Multimèdia.”
Finalment, per acabar, no hem d’oblidar que la fundació ofereix una opció privada sense ànim de lucre, eficient i de qualitat, al servei de les necessitats educatives actuals: “En una societat del coneixement i de l’aprenentatge, volem ser una organització intel·ligent que forma persones intel·ligents per a la Catalunya del segle XXI.”
