Text del 2002
Tot i que la situació i les condicions de vida dels discapacitats psíquics han millorat als darrers anys, encara queda molta feina per fer
La Fundació Pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia va ser constituïda formalment l’any 1988, tot i que la seva tasca havia començat abans, tal com ens expliquen el seu president, Vicente Francisco Conca Pérez i el seu director general, Enrique Ventura: “La Institució Montserrat Montero havia nascut l’any 1976 i, per tant, el 2002 farà 25 anys de la seva obertura. Aquesta residència va ser la primera de l’Estat espanyol dedicada a tenir cura i integrar les persones amb disminució psíquica severa i profunda. Aquest objectiu la va convertir aleshores en un centre d’avantguarda. El seu plantejament i proposta d’atenció per als deficients profunds intel·lectuals era totalment diferent a l’habitual llavors. Actualment aquesta residència continua allotjant en els seus 7000 metres d’instal·lacions a més de 500 afectats atesos els 365 dies de l’any. De fet, només un 20% dels residents marxen per passar el cap de setmana fora. Per donar resposta a totes les seves necessitats peremptòries hi treballen més de 400 persones que reben una formació especial per poder fer-se càrrec d’aquesta tasca i que, sobretot, tenen un tarannà i una humanitat especials que fan que valorin especialment les petites victòries de cada dia. La veritat és que elles, juntament amb els residents, són el vertader capital de la nostra fundació. La seva labor callada i anònima és fonamental per fer feliços i per integrar les persones que viuen a les institucions.”
Des dels seus inicis la fundació ha tingut per objecte respondre a les necessitats assistencials, afectives i socials dels disminuïts físics del país. Per això, disposa, a més de les instal·lacions de la Institució Montserrat Montero amb dos centres més, la Llar la Casona, creada l’any 1989 dins del mateix recinte del centre anterior i que ofereix un servei de residència per als residents amb un major nivell d’autonomia i de capacitat d’aprenentatge i el centre Joan Bofill, també creat dins del centre mare i que acull a tots els pacients que, a més de la disminució psíquica, presenten trastorns de personalitat. A més, la fundació forma part del Grup Catalònia, creat a partir de la Institució Montserrat Montero per un grup de pares afectats i preocupats per l’atenció integral dels seus fills. Al llarg dels anys ha anat diversificant les seves activitats per tal de poder cobrir totes les necessitats d’aquest col·lectiu: “Els altres centres que completen la nostra xarxa d’acollida i assistència són l’Institut Torremar, la Llar Residència M. Antònia Besora de Balaguer i la Llar Residència Can Roure a Vilassar de Dalt, la Residència Joan XXIII a Cerdanyola del Vallès i la Llar Residència Rafael Esteve a Cabrils.” Aquests centres d’atenció no estan destinats únicament per als afectats severs i profunds, sinó que en alguns d’ells també viuen afectats moderats, lleugers i border line. En aquests casos, el nivell d’integració és més gran i poden arribar a inserir-se en el mercat laboral: “A través dels nostres cursos de formació en la branca de jardineria.” Aquesta introducció es pot dur a terme mitjançant dos modalitats diferents: “Hi ha una sèrie de tallers ocupacionals, en els quals formem, ocupem i rehabilitem els afectats. Alhora, els tallers de fusteria i els centres de jardineria són vertaders centres de treball. En el segon cas oferim serveis a ajuntaments, institucions públiques i privades i també a particulars. Recentment també hem engegat una col·laboració amb l’empresa EPSON perquè un grup dels nostres empleats s’encarregui de l’empaquetatge i etiquetatge dels productes i, finalment, un altre grup s’ha pogut fer càrrec de la revisió i comprovació de la qualitat de les peces que es fan servir per a la construcció de vehicles. Ens sentim bastant satisfets de la integració que de mica en mica aquestes persones estan aconseguint i, sobretot, de l’autonomia que els dóna disposar d’un sou cada mes. En aquest sentit, hem d’agrair la cooperació de la Generalitat que subvenciona la meitat dels seus salaris i de les seves cobertures socials.” En aquest moment la fundació gestiona els centres següents: S.T.O. Aspasur per a discapacitats mitjans i lleugers i amb un Servei de Teràpia Ocupacional i el Centre Especial de Treball Sant Martí.
A part de l’ajut que el Govern català els presta, la fundació es finança gràcies als donatius dels pares i a les contribucions empresarials. Precisament la fundació acaba d’iniciar una campanya per difondre la seva tasca social i cridar l’atenció dels possibles benefactors: “Si disposéssim de més ingressos podríem engegar més iniciatives i, sobretot, guanyaríem tranquil·litat. Actualment, aconseguim quadrar els nombres amb molt d’esforç i angoixa.”
Però, malgrat l’escassetat dels seus mitjans econòmics, la Fundació pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia i, en general, el Grup Catalònia han aconseguit que els pacients i usuaris dels seus serveis tinguin un bon nivell de vida: “Sempre que és possible els residents participen en múltiples activitats exteriors, excursions, dinars, etc. Els integrem amb el medi exterior considerant sempre les seves característiques i possibilitats i aprofitant-les al màxim. Quan el seu retard els impedeix desenvolupar una activitat normal, són atesos en petites unitats tenint sempre una cura exquisida per les seves necessitats i intentant fer-los participar en la vida social amb activitats, com ara l’organització d’un carnaval intern en el qual tots els treballadors i residents es disfressen. Aquesta i d’altres activitats no tenen cap mena d’eco exterior, és a dir, només desitgen aconseguir la diversió dels allotjats, i ens mostren una vegada més l’esperit humanitari dels nostres col·laboradors que són capaços de tirar endavant una feina molt dura físicament i psíquicament i a sobre preparar noves propostes de lleure per fer feliços els interns.” Una d’aquestes activitats paral·leles és la participació en els Special Olympics, en el transcurs dels quals molts dels usuaris dels serveis del Grup Catalònia han estat guardonats. A més, en un pla més quotidià: “Cada 15 dies s’organitzen sortides a poblacions de tot Catalunya on participen en competicions i practiquen el seu esport favorit.”
La Fundació pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia i el grup Catalònia no tenen prou de saber que són una de les institucions que més i millor ha treballat per a la inserció dels discapacitats psíquics del país: “tot i que la situació i les condicions de vida han millorat en els darrers anys, encara queda molt per fer.” Per això, volen continuar contribuint des de la seva posició a donar el lloc que li correspon a aquest col·lectiu en aquesta societat: “Es tracta de treure la part positiva i esperançadora d’una realitat existent i que fins fa 30 anys s’amagava.” Per fer-ho, necessiten despertar l’interès de tots aquells que saben que no hi ha millor inversió que la que serveix per incrementar la qualitat de vida de les persones. I per afegitó més positiva si aquests éssers humans resten encara una mica oblidats per la resta de la societat.
