Text del 2002
El medicament no és un bé de consum, sinó un bé essencial de salut.
Una entitat centenària és la que protagonitza aquesta pàgina, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Lleida, que va néixer fa 103 anys a la capital del Segrià. Aquest col·lectiu està presidit, des de fa catorze anys, pel senyor Víctor Berga, el qual encara recorda la lluita seva i dels seus companys per tal de “crear un col·legi professional, democràtic i, per sobre de tot, obert a la societat.”
Els integrants de la institució se senten “membres d’un equip multidisciplinar. Avui dia l’individu és important, però el que de debò triomfa és la unió. Entre tots els professionals de la salut, cal que potenciem les accions que millorin la qualitat de vida del ciutadà. El Col·legi és el punt d’unió entre els professionals farmacèutics i la societat.”
Per a Víctor Berga, aquest equip de professionals de la salut el formen tant els farmacèutics com els auxiliars de farmàcia, que el president del Col·legi considera indispensables per al bon funcionament d’un establiment: “Són homes i dones amb molta pràctica, molts d’ells amb el títol de tècnic en farmàcia. Tenen la seva pròpia associació professional.”
Val a dir que les relacions que es mantenen entre tots dos col·lectius són excel·lents: “Una oficina de farmàcia és com una petita família.”
Els 8.000 farmacèutics catalans que estan col·legiats aspiren que “la salut arribi a tothom. Volem ser útils, ara i en el futur.”
El president de l’entitat lleidatana ens comenta que no tots els 400 farmacèutics lleidatans “exerceixen a l’oficina de farmàcia. La professió inclou altres branques: els farmacèutics de la salut pública, els analistes, els dedicats a la distribució farmacèutica…”
Reconeix que el públic no és gaire conscient de l’àmplia activitat que aquests “agents de la salut” desenvolupen diàriament.
L’ofici de farmacèutic és un dels més tradicionals i prestigiosos de les nostres contrades: “A la província de Lleida, sense anar més lluny, hi ha els Baget, originaris d’Arbeca, dedicats a aquesta professió des de fa més de 400 anys.”
Per regla general, encara perdura la imatge tradicional de “l’apotecari, que desenvolupava un rol molt més passiu, consistent a atendre les prescripcions dels metges.”
Ara bé, no podem restar ancorats en el passat. Els farmacèutics del segle xxi no han abandonat aquesta activitat, però han anat molt més enllà, envers “l’atenció sanitària integral.”
En altres paraules, la tasca d’aquest col·lectiu no es limita simplement a “facilitar un producte”, sinó que s’acompanya d’altres elements tan importants com el mateix medicament, això és, “l’essència de salut.”
La farmàcia és, sens dubte, un dels contextos en què “els consells” cobren un protagonisme més indiscutible: “En una farmàcia el client no agafa directament el producte de la prestatgeria i a continuació el paga. Els farmacèutics tenim el compromís de protegir la salut de tots aquells que atenem, des de molts punts de vista: físic, psicològic i fins i tot social.”
Aquest farmacèutic lleidatà vol subratllar que “la farmàcia és un establiment situat al primer esglaó del sistema sanitari. En conseqüència, tothom té una gran facilitat per accedir-hi. L’entrada a l’establiment és universal i gratuïta. Tothom hi troba sempre el remei adequat; altrament, el farmacèutic s’encarrega d’adreçar el client al professional que consideri més adequat.”
La institució catalana que ens acompanya en aquesta pàgina ofereix als seus membres “uns serveis bàsics de consulta” de caràcters molt variats, per exemple “jurídics i fiscals. Entre els treballadors del Col·legi hi ha assessors especialitzats en aquestes disciplines i farmacèutics, és clar.”
En aquest sentit, l’entitat està oberta a tothom, fins i tot els que no pertanyen al gremi. Ho demostra el fet que disposi d’una web que es pot consultar des de qualsevol indret del globus amb informació sobre els serveis del Col·legi: “Som ciutadans del món amb una clara vocació de servei.”
Tant el col·lectiu farmacèutic com la resta de la societat tenen al seu abast recursos legals per protegir-se. Un és “la Llei d’ordenació farmacèutica de Catalunya, publicada fa deu anys. Està, evidentment, d’acord amb la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya i amb altres ordenaments de l’Estat espanyol.”
D’altra banda, el Col·legi també disposa de tot un seguit “d’assegurances econòmiques per fer front a qualsevol contratemps.”
De tota manera, Víctor Berga deixa ben clar que és molt poc habitual haver de recórrer a aquests instruments. Actualment, el sector farmacèutic gaudeix de molt bona salut. Les xifres ho demostren: “Avui hi ha un farmacèutic per cada 1.200 habitants. Abans de la guerra, a la ciutat de Lleida hi havia 17 farmàcies; avui n’hi podem comptar 44. A Catalunya n’hi ha més de 2.900, 1.000 a la ciutat de Barcelona. Som a tots els punts de la geografia catalana.”
El president del Col·legi afegeix que “actualment disposem d’unes eines de salut d’una eficàcia impressionant. La farmàcia s’ha convertit en una disciplina molt més científica.”
Fa 27 anys que aquest català es va llicenciar, i sap molt bé de què parla: “Els de la meva generació necessitem una formació continuada permanent.”
Quan es tracta de qüestions de salut, “cal assumir el reciclatge com una obligació. Els coneixements bàsics no basten. Per exercir cal, en primer lloc, disposar del títol de llicenciat; ara bé, per continuar exercint necessites una formació continuada d’un mínim de 500 hores anuals, acompanyada de la tecnologia punta que avui tenim a l’abast.”
Víctor Berga ens recorda que “en l’actualitat, totes les oficines de farmàcia catalanes estan adequadament informatitzades.”
En aquests moments, la formació continuada constitueix una opció individual. El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Lleida, però, està fent grans esforços perquè aquesta formació sigui “reglada”, una aspiració que comportaria molts avantatges per a la corporació. No oblidem que, “per llei, som els tècnics del medicament, i que el medicament no és un bé de consum, sinó un bé essencial de salut. Estem obligats a lluitar perquè se’n faci un ús racional.”
Tot sembla indicar que l’especialització és la clau del futur d’aquest col·lectiu: “Cada professional es dedicarà a unes seccions particulars.”
Evidentment, aquesta fórmula tindrà més cabuda als grans nuclis urbans que als contextos rurals, on “els establiments han de ser polivalents.”
En aquest punt, el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Lleida subratlla el tarannà integrador de l’entitat que representa, un col·lectiu al servei del ciutadà.
