Text del 2002
Ens hem hagut de posar a l’alçada de la tecnologia moderna i actuar professionalment.
El sector dels transports és essencial en qualsevol país amb una indústria i un sector de serveis consolidats. La distribució de mercaderies dins i fora de les nostres fronteres depèn del bon funcionament del sistema de transports. Catalunya compta amb una important flota de vehicles de transport, especialment significativa a la província de Lleida. Des de l’any 1977, els petits empresaris del transport de mercaderies de la província estan agrupats en l’Associació Provincial Empresarial de Transports de Mercaderies per Carretera amb l’objectiu de defensar els seus interessos i aconseguir avantatges que no tindrien si no estiguessin associats. La presideix Pedro Bermúdez, també empresari del transport, que explica quins van ser els orígens d’aquesta Associació: “Es va fundar per negociar els convenis col·lectius dels treballadors del sector amb els sindicats. També es volia agrupar el sector transportista, que en aquells moments es trobava molt dispers. Calia una institució que implantés una línia i una disciplina internes que afavorissin el col·lectiu.”
Aquesta iniciativa va tenir una bona acollida, i deu anys més tard, el 1987, l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya els van cedir uns terrenys al polígon industrial Segre per establir-hi la seu: “Les noves instal·lacions ens van permetre donar més serveis als socis. Volem que l’empresari autònom se senti protegit. L’empresa mitjana i la gran no necessiten tanta protecció perquè tenen més capacitat econòmica. De totes maneres, l’Associació acull empreses petites i grans, perquè pensem que la convivència és positiva i constructiva. A més, posem a disposició de les petites empreses un despatx a un preu assequible –l’Associació actua sense afany de lucre–, on poden desenvolupar les seves activitats comercial i administrativa.”
El bon funcionament de l’entitat ha ajudat a ampliar l’oferta de serveis i a modernitzar-ne els existents, un dels principals objectius de l’Associació: “L’Ajuntament de Lleida ens ha cedit més espai i hem pogut construir una zona d’aparcament de 12.000 m2 amb la possibilitat d’ampliar-la fins a 50.000 m2, que és el nostre projecte. També hem ampliat el rentador de camions i tenim restaurant i serveis de dutxa.”
Avui aquesta Associació té 900 empreses afiliades que representen el 85% dels transportistes de la província: “Una associació ben organitzada és una gran cartera. Volem que els empresaris autònoms s’hi sentin representats com si fossin una empresa gran i que n’obtinguin beneficis. Hem aconseguit que moltes petites empreses siguin rendibles”, assegura Pedro Bermúdez.
El sector de transports per carretera a Catalunya es troba molt atomitzat. Aquesta entitat agrupa les microempreses i actua de forma global per defensar els seus drets i interessos amb vista a fer compres de manera conjunta i abaratir les despeses generals: “L’Associació ofereix a l’associat la possibilitat d’accedir a descomptes en el preu del combustible (en consumim més de tretze milions de litres a l’any) i d’aconseguir altres avantatges que no obtindria si no estigués agrupat. També negociem visats de transport, oferim assessorament fiscal, jurídic i laboral, gestionem crèdits tous, avals per a la compra de naus, compra de vehicles, etc. Negociem amb companyies de telefonia per obtenir preus més ajustats, contractem assegurances per als associats… Tenim un taller-botiga de pneumàtics, un assortidor de combustible i un netejador de camions. Un dels nostres reptes és ampliar el personal de l’entitat per poder prestar més serveis directes.”
L’Associació també actua en arbitratges quan hi ha afectats transportistes de l’entitat. És un sistema de judici amb el qual es treballa des del 1999. Es tracta d’un judici ràpid i gratuït en què intervenen diferents parts –el transportista, el carregador i la Direcció General de Transports– i que està donant molt bons resultats. Una de les reivindicacions de l’Associació és “que la llei especifiqui a qui correspon l’acció de càrrega i descàrrega del camió. Considerem que la missió del conductor ha de ser transportar el producte i tenir-ne cura, però no pas descarregar i carregar el camió.”
En un tema que afecta el conjunt del món empresarial, la manca de mà d’obra, l’Associació també ha emprès accions importants: “No podem permetre que els camions quedin parats. Ens hem desplaçat a Varsòvia per dur a terme una contractació de conductors en origen. Hem estat la primera associació de tot Espanya que s’ha autoritzat a fer contractacions a l’estranger. El sector està molt mancat de mà d’obra mitjanament qualificada per accedir a aquesta professió. Quan existia el servei militar obligatori, els joves es treien el carnet de conducció de camions allà, però ara que l’exèrcit s’ha professionalitzat, no hi ha gaires persones amb aquest permís. A Polònia hi ha molts conductors qualificats. Nosaltres sols contractem, però, persones que siguin professionals i que tinguin un currículum adequat que es corrobora mitjançant un estudi previ. Vam contractar seixanta persones, que vam distribuir entre els nostres associats en funció de les necessitats de l’empresa i les característiques del conductor.”
La formació és un puntal bàsic dels treballadors de la societat del segle xxi: “La persona ha d’adquirir uns coneixements per rendibilitzar amb menys esforç el seu treball, i això s’aconsegueix a través de la formació. Fem cursos de capacitació professional en matèries perilloses, organitzem cursos d’informàtica, idiomes, reciclatge en la conducció, prevenció de riscos laborals, etc., és a dir, tots aquells elements formatius indispensables per al transportista. Cal tenir en compte que actualment els camions estan equipats amb GPS, uns sistemes tecnològics sofisticats per al seguiment i control de flotes de camions que exigeixen coneixements específics. Els vehicles també disposen d’ordinadors que poden fer diferents tràmits, com ara albarans. Ens hem hagut de posar a l’alçada de la tecnologia moderna i actuar professionalment.”
Pedro Bermúdez parla amb convicció sobre un món que porta a la sang i que viu de forma vocacional com la majoria dels seus companys de professió.
