Text del 2002
Cal valorar positivament l’anàlisi de les tendències i com sovint els fets es desenvolupen segons els models esperats.
El món de les finances ha esdevingut un camp de treball de gran transcendència per a la societat actual. Els analistes financers tenen un paper rellevant dins d’aquest entramat de xifres econòmiques i de diner. Xavier Adserà Gebellí és un professional de l’anàlisi financera i, per la seva trajectòria, també un referent dins d’aquest món. Al capdavant de la delegació catalana de l’Instituto Español de Analistas Financieros (IEAF) dirigeix, com a president, la Fundació Catalana d’Analistes Financers, una entitat que neix a recer de la primera, amb un gran pes al nostre país: “Fa més de 35 anys, Rafael Termes va fundar a Barcelona l’Instituto Español de Analistas Financieros. Al llarg del temps, aquesta institució s’ha anat creant un nom i ha aconseguit un elevat nombre d’afiliats, 1.500 arreu d’Espanya. Però fa uns anys, i com ja ha succeït en altres ocasions en la història de les finances, es va traslladar a Madrid. A partir d’aquest fet es decideix crear la delegació catalana, i es pacta que el president d’aquesta sigui alhora vicepresident de l’Instituto. En aquest marc, la creació de la Fundació és resultat de la necessitat de dotar l’organisme català d’una personalitat jurídica pròpia. A Catalunya, la delegació aglutina al voltant de 500 professionals, alguns dels quals desenvolupen la seva tasca a Madrid, on es concentra el sector financer espanyol.”
La Fundació Catalana d’Analistes Financers és una entitat jove, que recull la solera de l’Instituto, i que ha estat conduïda amb empenta pels seus anteriors presidents: Antoni Negre, Sadurní Anfosso i Pere Viñolas. “Els objectius de la Fundació són una rèplica dels estatuts de la delegació catalana que, al seu torn, també ho són de l’Instituto, és a dir, la promoció de l’anàlisi financera i el suport als analistes financers. Publiquem, per exemple, una revista on s’editen articles d’alt nivell, promovem actes per analitzar temes com les tendències sobre els tipus d’interès o l’evolució dels mercats, i organitzem xerrades amb la presència d’especialistes que donen la seva opinió sobre aspectes que afecten els analistes financers. Una de les activitats més rellevants que es duen a terme és un curs organitzat paral·lelament a Barcelona i a Madrid que atorga als inscrits el títol d’analista financer europeu.”
Amb la Fundació Catalana d’Analistes Financers hi col·laboren professionals de totes les institucions financeres, aspecte clau perquè pugui actuar amb independència i eficiència. “Com ja succeeix als EUA, els organismes d’aquestes característiques prendran més importància en un futur, ja que aporten opinions independents, jutgen situacions, debaten sobre la redacció de noves lleis o sobre reformes del mercat de valors. Si una fundació no comptés amb el suport de les institucions financeres perdria la seva independència i, per tant, la seva fiabilitat.”
L’analista financer està al servei d’altres professionals del món de les finances, però no actua directament amb el públic en general. La societat desconeix la seva labor perquè la cultura financera de la població és força minsa. Darrerament, han tingut lloc successos de gran impacte mediàtic vinculats a empreses dedicades a la gestió de diners que han desdibuixat la tasca i la professionalitat dels analistes financers. “La crisi en els mercats financers, conseqüència de la bombolla especulativa generada entorn de les empreses tecnològiques, ha emmascarat la nostra tasca. És evident que hi ha hagut una fallida general del sistema d’anàlisi mundial respecte de les expectatives del sector de les noves tecnologies. La gent ha perdut molts diners als mercats i s’hi mostra crítica. Ningú no els ha sabut justificar per què en aquells moments s’havia de comprar un determinat valor i per què avui aquest mateix valor està cotitzant tan baix. El cert és que aquesta no ha estat només una qüestió relacionada amb el comportament dels mercats, sinó que també ha quedat palesa en moltes decisions d’inversió realitzades per empreses o, fins i tot, en l’abandonament de llocs de treball prometedors a la recerca d’un projecte engrescador. No sempre podem preveure amb exactitud el comportament del món financer i, a vegades, es produeixen girs inesperats que oculten la nostra tasca. El que cal valorar positivament és l’anàlisi de les tendències i com sovint els fets es desenvolupen, tard o d’hora, segons els models esperats. Finalment, cal destacar que el col·lectiu d’analistes financers va autoimposar-se ja fa uns quants anys un codi deontològic propi, que regula la pràctica de la professió.”
Tot i que Barcelona no és el punt de concentració del mercat financer, la ciutat disposa d’escoles de formació d’analistes d’alt nivell. “Paradoxalment, però, els nostres analistes acaben desenvolupant la seva carrera professional a d’altres capitals financeres, tal com ja passava als anys 80, quan molts joves acabats de llicenciar vam rebre ofertes importants perquè hi havia una manca de professionals suficientment preparats per cobrir la demanda laboral del sector. Tot i així, aquesta és una realitat que podria canviar a curt termini, en funció de com es desenvolupi la unificació europea en el terreny financer. És evident que els mercats tendeixen a una concentració natural, a la liquiditat. Ara per ara, Barcelona no pot aspirar a ser millor plaça financera del que és avui dia, però d’altra banda, Madrid té una realitat que podria perdre. La borsa seguirà tenint sentit en funció del mercat domèstic que seleccioni l’inversor en el marc d’Europa. La departamentalització per països en un mercat com l’europeu no té sentit; la diversificació es farà per sectors i per grandària o per tipus de companyies. Falta veure quants mercats es definiran a Europa, però, sigui com sigui, Barcelona té i tindrà grans oportunitats en aquest nou disseny que haurà de passar per l’especialització.”
Xavier Adserà compta amb una dilatada trajectòria professional. És llicenciat en Ciències Empresarials per Esade i per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en Administració i Direcció d’Empreses (MBA) també per Esade. Ha participat en diferents cursos de postgrau, entre els que destaquen els realitzats a la Harvard Business School; l’Sloan School of Management del MIT a Boston; i a Stern, de la Universitat de Nova York. Actualment està acabant el doctorat a la Universitat Complutense de Madrid. És professor titular d’Estratègia Financera a Llarg Termini a Esade des del 1987 i professor associat de l’Institut d’Estudis Financers de Barcelona, on imparteix classes de Corporate Finance i Estratègia Financera. El 1992 va fundar a Barcelona amb Artur Mas-Sardá i Borja i Ignacio García-Nieto el grup financer Riva y García, especialitzat en gestió de patrimonis, intermediació, capital risc i assessorament a empreses. El 1996, junt amb Pere Viñolas, va publicar amb gran èxit el llibre Principios de valoración de empresas. Persona brillant i gran professional, és un apassionat pel món de les finances i lluita cada dia per la seva empresa, “la meva vida i projecte vital.”
