Texto del 2002
La Fundació Carme Serrallonga recull un fragment important de la història de la pedagogia de Catalunya. Va néixer el 1986 per garantir la continuïtat i el foment de l’Escola Isabel de Villena i el seu tipus d’ensenyament en tots els nivells educatius. També inclou com a elements prioritaris l’organització d’estudis en català i el foment de la cultura catalana en general. Aquest plantejament de tipus docent i cultural és fruit d’una llavor que es va plantar a principis del segle XX. Montserrat Adroer és la presidenta del Patronat de la Fundació, Josep Illa és membre del Patronat i professor de l’escola Isabel de Villena, mentre que Anna M. Ferrer n’és la directora.
Reconstruir la història de la Fundació Carme Serrallonga ens empeny a situar-nos en un període cabdal de la història de Catalunya: el final de la Guerra Civil espanyola. Montserrat Adroer explica: “La instauració de la dictadura franquista va destruir un entramat social i cultural molt important nascut a Catalunya durant la Generalitat republicana. En el període previ a la guerra s’havia portat a la pràctica una de les experiències pedagògiques més interessants que s’han fet en aquest país, l’Institut Escola de la Generalitat, que formava part de l’esforç regeneracionista de la República. Quan es va dissoldre la Generalitat es va prohibir expressament la realització de classes en català i de català. Molts pares i mares d’alumnes de l’Institut Escola, preocupats per l’educació i el futur dels seus fills, es van agrupar, van anar a buscar els antics professors i els van comentar la possibilitat de crear una escola, hereva de l’anterior. Carme Serrallonga havia estat professora de l’Institut Escola, que dirigia Josep Estalella, i va ser una de les qui van emprendre aquella arriscada iniciativa.”
El professorat de l’Institut Escola també es plantejava quin futur educatiu podia oferir el nou règim a la gent del país. Anna M. Ferrer ens comenta: “Pares i professors van demanar els permisos per fundar una escola, que va néixer pocs dies després de l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona. Van posar el nom d’Isabel de Villena a l’escola perquè no era un personatge gaire conegut i no era fàcil que les autoritats s’adonessin de totes les connotacions que tenia. Fou abadessa i la primera dona que va escriure en català, al s. XV. Els primers pares van portar els fills a la nostra escola per ideologia; es tractava d’intel·lectuals amb por que es perdés la llengua i la cultura catalanes. Des del 1939 l’educació s’ha realitzat tota en català. Quan l’escola va complir el 50è aniversari ens van condecorar amb la Creu de Sant Jordi (1988). Ens van considerar pioners en l’educació en català, en la coeducació, perquè en aquella època les escoles no eren mixtes i perquè pedagògicament hem estat sempre a l’avantguarda.” Professors, pares i alumnes van crear un reducte de cultura i d’educació catalana que van saber defensar malgrat el risc a què estaven exposats. L’escola és laica i apolítica.
Carme Serrallonga va tenir un paper destacat en aquest procés. Va ser cofundadora i directora de l’Escola Isabel de Villena, i es va reconèixer la seva tasca amb la Creu de Sant Jordi (1984), entre d’altres premis i càrrecs. Una trajectòria dilatada i totalment compromesa amb l’educació dels infants i joves. Carme Serrallonga expressava fa uns anys aquestes paraules: “L’Escola desitja ser al màxim un reflex de la societat que ens envolta…, oberta a tothom, de qualsevol religió o nacionalitat, però facilitant-ne la integració a la cultura i a la vida catalanes, ja que és a Catalunya on vivim. No vol ser l’escola dels ‘millors’, sinó un lloc on tothom arribi a fer-se una ‘persona’, que vol dir saber pensar, triar, tenir responsabilitat, respectar els altres…, fer les coses tan bé com es pugui per amor a la feina ben feta i la pròpia satisfacció, i no pas pel lluïment personal… (26-VII-1984).”
Anna M. Ferrer posa de manifest que “quan avui tothom parla d’atenció a la diversitat, l’Escola Isabel de Villena des d’un bon començament va atendre nens que requerien una atenció especial. Ens estimem els nens i ho demostrem.”
Aquest fons cultural i educacional desemboca en la Fundació Carme Serrallonga. “El Patronat vetlla per la continuïtat d’un ensenyament de qualitat i d’un ideari, heretat de la línia introduïda per Carme Serrallonga, adaptada a l’època actual.”
I és que com indica Anna M. Ferrer “la societat ha canviat molt. Els alumnes d’avui no tenen res a veure amb els dels inicis perquè les famílies també són diferents. Abans els pares posaven tota la confiança en nosaltres i ara tenen molt d’interès a opinar i a participar, però hem de treballar perquè hi col·laborin i entenguin els nostres arguments. El professorat ha de fer un esforç suplementari perquè l’expedient acadèmic no és pas l’únic valor. Una de les idees de Carme Serrallonga era fer persones. El més important com a escola és ensenyar l’alumne a pensar, i això s’ha d’implantar des dels primers anys amb la realització de petits projectes. Preparem els nostres nens perquè treballin un pensament científic. També fomentem la cultura a través de la lectura. Carme Serrallonga deia: ‘Ensenyar, educar, no és altra cosa que obrir finestres’. La idea és també deixar que els alumnes busquin, descobreixin i analitzin, i no tant la d’omplir-los de continguts, i això ho té molt present el professorat.”
Des de la Fundació, s’organitzen accions diverses com cicles de conferències o de concerts de música, a més de tenir cura de la direcció educativa del centre escolar. Si bé avui l’Escola Isabel de Villena es troba ubicada a Esplugues de Llobregat, va néixer a la zona barcelonina de Sarrià-Sant Gervasi. Acull més de 700 alumnes i actualment és escola concertada per la Generalitat de Catalunya. Josep Illa afirma: “Els polítics han fet del desplegament legislatiu una declaració d’intencions que ens satisfà en la mesura que parla de l’ensenyament com a procés global, de valors, d’educació… La manera d’aprendre és tan important com el que s’aprèn. Però aquestes intencions lloables, l’Escola fa més de seixanta anys que les duu a la pràctica cada dia.”
