Texto del 2002
La Fundació Musical Diaula neix de la necessitat del Centre Musical Diaula, una escola de música que va crear-se fa 22 anys de la mà d’Eulàlia Antonés, presidenta de la Fundació i de M. Àngels Arnaus, dues enamorades de la música que han sabut transmetre la seva passió a un gran nombre d’alumnes. És la mateixa Eulàlia qui ens explica el perquè de la creació de la Fundació: “Vam veure la necessitat de donar sortida a tot un conjunt d’alumnes, que ja havien assolit un bon nivell musical, i que podien tenir la possibilitat de fer música en espais fora de l’escola.”
Aquesta entitat creada l’any 1997 treballa, doncs, per donar una sortida molt més àmplia de la que la mateixa escola podia oferir als seus estudiants: “En un moment determinat l’escola es feia petita i l’alumne necessitava exterioritzar la música a través d’una vida conjunta amb altres companys.”
Així, la Fundació Musical Diaula porta a terme un gran nombre d’activitats: “Partint de l’orquestra simfònica, que compta actualment amb una setantena de membres, fem diversos cicles de concerts prou importants per a una fundació musical. Vam fer, per exemple, Carmina Burana al Palau de la Música o El Magnífic de John Rutter a l’Auditori. Ara, a més, estem preparant el Te Deum de Berlioz per fer-lo a Santa Maria del Mar, acompanyats de 6 cors de joves, els antics escolans de Montserrat i un grup de nenes austríaques.”
I encara contínua: “Tenim també dues orquestres més joves, corda-vent, i grups estables de diferent nivell: grups de saxos, de flautes, de corda, de clarinet, etc., i un vessant coral amb un cor juvenil, un de cambra i un cor de gent adulta.”
L’important, tant per a Eulàlia Antonés com per a M. Àngels Arnaus és que “la música només és per gaudir-la i per fer-la gaudir, no n’hi ha prou d’escoltar-la”, i aquesta és la filosofia que ja fa més de 20 anys que segueixen al Centre: “Teníem unes inquietuds comunes i vam voler fer una experiència nova, una idea que a casa nostra encara no existia i vàrem començar amb un grup molt reduït de nens.”
Però aquests vuit nens del primer any ja van ser 25 el segon i actualment aquestes dues emprenedores dirigeixen una escola que compta amb 450 alumnes i 52 professors: “La nostra idea era educar musicalment, més que no pas ensenyar música. Volíem oferir als nostres estudiants unes eines que els permetessin conèixer la música, fer-la servir, tenir uns coneixements teòrics, però també una pràctica instrumental i poder fer-ne ús. Es tracta que els nois i noies puguin de seguida tocar en un conjunt, fer petites audicions. Per a nosaltres el millor és fer música a partir de la música, i això vol dir ensenyar a partir de cançons, a partir d’un repertori vocal, instrumental, però també a partir de l’audició d’obres de tots els estils. Crèiem aleshores, i ho creiem encara, que s’ha de partir de la motivació i d’un espai molt ampli, donant uns criteris musicals, però en cap moment ha de ser només això, perquè potser estàs fent un tècnic de la música, però mai un bon melòman que, a la llarga, és el que pretens si aquell alumne després no vol ser un professional.”
Del Centre Musical Diaula, i de la mateixa Fundació, n’han sorgit bons professionals, però també molts amateurs que gaudeixen de la música a les hores lliures que els deixen les seves professions: “De les 70 persones que formen la nostra orquestra simfònica, potser només quatre o cinc voldran convertir-se en músics professionals, els altres estan estudiant carreres molt diferents.”
També cal tenir present que no són només infants i joves els qui participen en les activitats que organitza la Fundació, també hi ha molts adults que han descobert o redescobert la música: “Ens trobem amb molta gent adulta que ve al centre perquè vol iniciar-se en la música, perquè quan eren petits no ho van poder fer, i d’altres que ho havien deixat i ara senten la necessitat de tornar-hi.”
Fins i tot els pares de molts alumnes han trobat en el centre un lloc on poden adquirir la cultura musical que els manca: “Normalment són gent que escolten música, però que s’adonen que no l’entenen prou, i el dia que el seu fill els explica la Pastoral, aleshores senten la inquietud d’adquirir uns coneixements que nosaltres els podem transmetre. En aquest sentit, hem muntat cursos monogràfics sobre Wagner, per exemple, o sobre d’altres compositors importants, perquè la música també s’ha d’entendre.”
Allò que va començar fa 22 anys amb tantes dificultats, ha anat trobant un espai en el món de l’ensenyament musical i la gent ha sabut apreciar la seva visió global i cultural de la música: “Els primers anys van ser molt difícils, després hem anat rebent el suport dels alumnes, els pares i d’altres amants de la música, però no hem rebut mai cap ajut per part de l’Administració. La Fundació se sosté gràcies al centre d’educació musical, que ens serveix per anar cobrint despeses i tirar endavant, i hem d’agrair també a un grup de gent lligada a l’escola que fa petites aportacions que permeten que puguem anar comprant instruments i material necessari per seguir treballant.”
La satisfacció de les seves responsables, però, és molta: “Els primers anys la gent ens deia que volia que el seu fill fos músic o, almenys, buscaven un títol, ara ja ens vénen molts pares amb una demanda educacional, ens diuen que no volen que el fill sigui músic, però que volen que tingui uns coneixements musicals amplis, i això ens fa molta il·lusió.” El que durant tants anys han sembrat, els comença a donar fruits: “La nostra filosofia s’ha convertit en la nostra targeta de presentació.”
A diferència de l’ensenyament musical que elles mateixes van rebre, Eulàlia Antonés i M. Àngels Arnaus ofereixen als seus alumnes l’ofici de músic: “Un nen que porta deu anys tocant en una orquestra ha après un ofici, ha trepitjat molts escenaris i això li dóna una seguretat molt gran. Nosaltres sempre hem dit que per poder tocar vestit de frac, s’ha d’haver tocat moltes hores amb sabatilles.”
Vàrem escoltar els concerts que va acollir la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona… Sublims! Només els falta espònsor.
