Dr. Jaume Ferran i Clua
Dr. Jaume Ferran i Clua
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SRA. ANNA M. JARDÍ BAIGES

FUNDACIÓ DOCTOR FERRAN

Text del 2002

L’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa dóna cobertura mè­­dica a la població de les co­mar­ques del sud de Ca­ta­lu­nya. Va néixer com un hos­­pi­tal públic de la Seguridad So­cial, però amb la trans­fe­rèn­cia de competències en ma­tè­­ria de sanitat al govern ca­ta­là es va acabar conver­tint en el primer hospital co­mar­cal de l’Institut Català de la Salut. D’aquest hospital ple d’inqui­e­tuds i voluntat de tre­ball va néi­xer la Fundació Doctor Ferran, una entitat que com indica la seva vice­pre­­­si­den­ta, “va cre­­­ar-se per dur a terme acci­ons d’in­ves­­tiga­ció cien­tí­fi­ca, mè­di­ca, ve­­teri­nària, far­ma­­­cèu­tica i bio­­lò­gica a més de fo­men­tar-les i divulgar-les. Preteníem estimular la re­cer­ca a les nostres terres des d’un hospital petit però amb voluntat de treball.” La Fun­da­ció va néixer el 1992 i des d’aleshores s’han ende­gat ac­cions molt des­ta­ca­des dins del sector de la recerca sanitària.

La iniciativa va sorgir de la comissió de recerca de l’Hospital de Tortosa. “Vam creure que s’havia d’esperonar la recerca a les terres de l’Ebre, una zona amb característiques diferents i contraposades. Havíem de con­tinuar estudiant el nostre territori i detectar les malalties que s’hi ge­neren a més de trobar-hi solucions. Per posar en marxa aquesta idea es necessitaven uns recursos que no arribarien de l’Ad­mi­nis­tració.”

Els grans hospitals de Barcelona duien a terme projectes d’in­vestigació  en les unitats de recerca però els hospitals comarcals no tenien aquesta possibilitat. “Els pro­­fessionals sanitaris que des de la posada en marxa estàvem en a­quest hospital, la major part ens havíem format a la Universitat de Bar­ce­lo­na. Coneixíem bé el sistema sani­tari i érem conscients que ne­cessitàvem fer recerca a les nostres terres i per a elles a fi de poder avan­çar i mi­llo­­rar la salut i la qualitat de vida de la nostra població.”

En el moment de crear la Fundació, l’Hospital ja disposava de tots els ser­veis quirúrgics i d’especialitats mèdiques, a més d’un equip de persones in­­te­grades en una comissió de recerca. Així es van anar confirmant idees fins que el 1990 es constituí la Fundació Doctor Ferran. “Vam tenir la gran sort que una pacient de l’Hospital va concedir uns diners a la Fun­da­ció per començar l’activitat investigadora. Va ser una donació anò­ni­ma que va contribuir a donar l’impuls necessari per començar l’activitat. El primer any ja vam poder fer la primera convocatòria de premi i ajuts a la recerca en ciències de la salut amb caràcter anual. Es va elegir un Patronat que presideix el Conseller de Sanitat, que en aquell moment era el doctor Xavier Trias. El president és el Dr. Antoni Grau, la vicepresidenta la Dra. Anna Jardí, el tresorer el Dr. Vicente Martín i el secretari, el Dr. Xavier Mora. Són vocals la Dra. Montserrat Grifoll, el Dr. Joan Josep Sirvent, la Sra. Mercè Do­mè­­nech, el Sr. Isidre Romeu i el Sr. Alfredo Edo. Els altres membres del Pa­tronat són repre­sen­tants d’institucions, organismes públics i privats de la província com l’al­calde de l’Ajuntament de Tortosa, el direc­tor de l’Hospital Verge de la Cinta, el president de la Cambra de Co­merç de Tortosa, el degà de la Facultat de Medicina de la URV, el direc­tor de la UNED a Tortosa, etc.”

A les convocatòries anuals hi han participat investigadors d’arreu de Cata­lu­nya amb estudis sobre el nostre territori. “El primer any es va concedir el premi a un professor de la Universitat de Barcelona pel seu treball de biologia al Delta de l’Ebre. Com aquest estudi n’hi ha hagut d’al­tres que han estat de gran utilitat per al col·lectiu mèdic. Inicial­ment es donava una beca destinada a medicina, una altra a vete­ri­nà­ria, una a farmàcia, una a psicologia i una darrera a infermeria. A més es lliurava un premi a la millor publicació o a una tesi doctoral. Això s’ha modificat en els darrers dos anys perquè s’ha augmentat l’import dels ajuts fins a 500.000 ptes. i a 400.000 per a cadascun dels pro­jec­tes d’investigació en ciències de la salut de la convocatòria.”

La Fundació ha ampliat la convocatòria d’ajuts a la formació dels pro­fes­sio­­nals fora del centre creant dues borses de treball. “La borsa pot cobrir en­­tre dos i tres mesos de formació científica en un tema d’una es­pe­cia­­litat mèdica. Es treballa per aquelles activitats professionals que pu­­­guin incentivar la recerca i la formació dels professionals de la sa­ni­­tat, afa­vo­rint cursos de postgrau, jornades mèdiques i tot allò que aju­­­di a mi­llo­rar el nivell professional mèdic.”

Però les inquietuds de la Fun­da­ció van molt més enllà: “Volem dur a terme prestació de serveis. És im­por­tant que la Fundació pugui ingressar diners perquè aquests es des­ti­narien a millorar els serveis hospitalaris. L’Hospital és petit, dis­po­sa de 240 llits i dóna servei a tres comarques. La qualitat assis­­ten­cial és bo­na i els serveis actuals estan en la línia dels centres comarcals.”

En aquest camí per millorar la recerca, la Fundació dóna suport a les di­fe­rents línies de recerca de l’Hospital. Al seu torn, l’Hospital també col·labora amb les seves instal·lacions. “Aprofitem l’equipament de l’Hospital (la in­for­màtica i els diferents laboratoris, dels quals els d’anàlisis clí­ni­ques i hematologia han estat certificats amb les normes ISO 9002). Si no es fa més investigació és perquè no hi ha temps ni pressupost per fer-ho, però sempre hi ha professionals que a la tasca assis­ten­cial li afegeixen vo­lun­tària­ment la de recerca.”

La Fundació porta el nom d’un eminent metge nascut a les terres de l’Ebre, el Dr. Jaume Ferran i Clua (1851-1929). “Va ser un personatge con­tro­ver­tit que no va tenir la sort ni el reconeixement que es mereixia. Rea­lit­zà una recerca molt important en el camp bacteriològic. Va elaborar una vacuna anticolèrica de comprovada eficàcia en l’epidèmia de l’any 1885 al País Valencià. Al seu descobriment no se li va donar gaire im­por­­tància perquè va coincidir amb altres fites científiques prota­go­nit­za­des pel Dr. Santiago Ramon y Cajal. Dirigí el Laboratori Micro­bio­lògic Municipal de Barcelona. Nosaltres vam voler reconèixer la seva figura po­­sant el seu nom a la Fundació i impregnant-nos de l’esperit de tre­ball i recerca que va demostrar tenir.”