Text del 2002
Canviar la societat és molt difícil, però un mateix sí que pot canviar.
.
La meditació és l’eix entorn del qual gira la Fundació Vipassana, i de fet “ensenyar meditació Vipassana és la finalitat” primera i última d’aquesta fundació. La Vipassana segons l’ensenya S.N. Goenka és una antiga tècnica de meditació redescoberta per Buda fa 2.500 anys. Han estat molt pocs els professors que han sabut preservar “la puresa” d’aquesta pràctica, que el temps havia anat distorsionant: “De fet, durant els primers 500 anys aquesta via de perfeccionament interior no va ser modificada i va restar en tota la seva puresa. Tot i així, després de 300 anys del seu ressorgiment, el gran emperador indi Asoka amb la intenció de difondre-la a més i més éssers, va enviar experimentats monjos professors a totes les parts de l’Índia, i també més enllà de les seves fronteres fins a Síria, Egipte, Macedònia, incloent-hi Laos, Cambodja, Burma, Sri Lanka…”
De tots aquests indrets “únicament a Burma es va mantenir la puresa de la tècnica en tots els seus vessants, teòric i pràctic.” Als altres països algun dels seus components es va perdre o distorsionar, afeblint-la i allunyant-la de la veritable Vipassana.
L’objectiu d’aquesta meditació és “la purificació de la ment”, una purificació que ens aporta “estabilitat i equilibri.” Fins fa 100 anys, aquesta meditació constituïa “una tradició totalment monàstica”, en mans dels monjos. Afortunadament, un d’ells es va adonar que “perquè aquesta pràctica fos enterament beneficiosa calia que arribés també als seglars. Va ser ell qui va nomenar el primer mestre laic. Aquest mestre va tenir un alumne que després també es convertiria en mestre.” I aquest darrer és S.N. Goenka, el principal mestre de Vipassana en aquesta tradició i que té la seva residència a l’Institut Internacional de Recerca de Vipassana, el primer i més important centre fora de Burma que es troba a prop de Mumbay, Índia.
Fill de Burma, va viatjar fins a l’Índia l’any 1968. Allà va començar a impartir classes als seus primers estudiants. Els joves occidentals no van trigar a interessar-se pels ensenyaments del mestre, i molts d’ells es van desplaçar fins a l’Índia per aprendre directament d’ell. Una dècada més tard, l’any 1979, S.N. Goenka va viatjar a diversos països europeus i més tard a alguns d’americans per fer arribar la pràctica a ciutadans d’arreu del món. Cada cop més gent s’entusiasmava amb la meditació Vipassana, i el 1982 aquest generós mestre va decidir nomenar “professors assistents”, que impartien els cursos amb l’ajut d’enregistraments del mestre. D’aleshores ençà, l’expansió de la tècnica Vipassana no s’ha aturat en cap moment a Occident i sempre s’ha transmès de la mateixa manera: “Els ensenyaments són exactament els mateixos arreu del món, tot i que els professors siguin diferents.” Actualment hi ha més de 700 professors assistents, un nombre que sens dubte continuarà augmentant, ja que “la demanda per assistir als cursos que s’organitzen creix contínuament.”
La tasca realitzada per aquesta entitat sense afany de lucre és admirable, sobretot si considerem que “els cursos que organitzem són gratuïts a Catalunya, i a la resta de països del món, ja que aquest és un dels nostres trets definitoris. Cap dels membres de la Fundació –ni professors, ni patrons ni la resta de treballadors que serveixen als cursos– reben cap salari. El nostre treball és totalment voluntari, i els professors assistents combinen la docència d’aquesta tècnica amb la seva vida professional.” La institució subsisteix gràcies a “les donacions voluntàries” que rep dels participants als cursos, unes donacions que serviran perquè en un futur altres estudiants puguin accedir als beneficis de la Vipassana: “No hi ha cap mena d’obligació per part dels estudiants de fer la donació. És un acte totalment optatiu.”
Els cursos es duen a terme sempre i únicament gràcies a les donacions. “No s’ha de pagar res per assistir al curs, ni tampoc pel menjar o l’estada. Totes les despeses es cobreixen amb les donacions d’aquells que havent completat un curs, i havent experimentat els beneficis de la Vipassana, desitgen donar a uns altres la mateixa oportunitat.” El principi de la donació és essencial per mantenir la puresa de la pràctica, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix una reducció gradual de l’ego. “Si assisteixes a un curs que es manté a través de les donacions d’altres, estàs acceptant la seva caritat, la qual cosa enforteix la teva humilitat i gratitud respecte del que t’és ofert.”
Amb aquesta introducció, ja ens podem fer una idea del tarannà altruista d’aquesta entitat, amb un milió de membres distribuïts arreu del món. Només a Espanya, 2.000 persones o “meditadors” practiquen la tècnica Vipassana. A Catalunya, la Fundació disposa d’un centre, ubicat a pocs quilòmetres del municipi de Santa Maria de Palautordera. Els seus responsables subratllen que l’entitat no té res de sectària: “Membres de totes les religions, tant monjos, com seglars, com aquells que no tenen una creença particular, practiquen Vipassana amb èxit.” De fet, a l’hora de descriure aquesta pràctica, podem emprar sense por l’adjectiu “científica”, perquè parteix de “l’observació objectiva dels fenòmens naturals que s’esdevenen a l’interior d’un mateix.” El caràcter científic de la tècnica es veu reforçat pel fet que no recorri “ni a la imaginació, ni a la visualització, ni als mantres.”
Tot i que la Vipassana va ser practicada i ensenyada per Buddha, no conté res que pugui ser considerat de naturalesa sectària o religiosa, i pot ser acceptada i practicada per persones de qualsevol nivell cultural o classe social. La tècnica treballa amb la base que tots els éssers humans comparteixen els mateixos problemes, i que un mètode pràctic que pot eradicar aquests problemes pot ser utilitzat universalment. Molt més quan aquest mètode no suposa dependre d’un mestre. “Vipassana ensenya aquells qui la practiquen a ser autosuficients, a ser un mateix el seu propi mestre.”
La meditació Vipassana és un camí directe i pràctic per aconseguir la veritable pau interior i arribar a portar una vida feliç i útil. “Vipassana significa veure les coses tal com són” i la tècnica és un procés de purificació a través de l’autoobservació.
“Sovint experimentem agitació, frustació, i negativitat. Quan patim no guardem la misèria limitada a nosaltres mateixos, sinó que la distribuïm envers els altres. Tots volem viure en pau amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten. Tanmateix, els éssers humans som éssers socials, i hem d’interactuar amb els altres. Com podem doncs viure en pau? Tots ens enfrontem al sofriment, és una malaltia universal que requereix un remei universal, no un remei sectari. Quan sentim odi no és un odi budista, o un odi hinduista, o un odi cristià. L’odi és odi. Quan a resultes d’aquest odi ens sentim agitats, no és una agitació cristiana, jueva, o musulmana. La malaltia és universal i el remei ha de ser universal.” La meditació Vipassana és aquest remei. No hi ha cap tipus de conflicte per motiu de raça, comunitat o religió, i és igualment beneficiosa per a tothom.
“La Vipassana ensenya com observar la realitat a l’interior de la persona. A través de l’observació objectiva d’un mateix, l’individu s’adona de les causes de les pròpies insatisfaccions i agitacions. I aquesta és l’única via real per poder començar a buscar una solució adequada.” A causa de la ignorància es viu reaccionant a les situacions de la vida de manera que són perjudicials primer per a un mateix i després també per als altres, ja que quan sorgeix l’ira, l’odi, o qualsevol altra negativitat a l’interior, sense adonar-se’n un reacciona deixant-se portar per la negativitat amb actes físics o mentals perjudicials.
“Un creu que són els estímuls exteriors els que fan reaccionar, però en realitat la ment inconscient està contínuament reaccionant a les sensacions físiques del cos.” Afortunadament, aquesta actitud destructiva pot modificar-se. Quan un a través de la Vipassana guanya comprensió i pot deixar de banda l’hàbit de reaccionar cegament, llavors és capaç d’actuar de veritat des d’una ment equilibrada i equànime, una ment que veu i comprèn la realitat tal com és i no tal com aparenta ser.
D’aquesta manera la meditació Vipassana ajuda a dissoldre les tensions i a desfer els nusos dins un mateix, conduint cap a una vida més positiva, equilibrada i feliç, plena de pau, harmonia, i bona voluntat envers els altres. És més, des del marc individual, a poc a poc, podem contribuir que “la societat sigui cada cop millor. Canviar la societat és molt difícil, però un mateix sí que pot canviar, i a través d’aquest canvi individual progressiu es pot aconseguir, de mica en mica, assolir un canvi col·lectiu que ens afavoreixi a tots i canviï profundament la manera d’actuar del conjunt de la societat.” Aquesta és la llavor revolucionària d’aquesta pràctica de perfeccionament interior que comporta una transformació de la societat cap a valors més justos i humanitaris.
La Vipassana és “el complement idoni per al ritme de vida que caracteritza els ciutadans occidentals del segle XXI.” Ho demostra el fet que S.N. Goenka hagi participat recentment a Manhattan a la ‘Spirit in Business Conference’, immediatament després de la qual, en un centre proper va impartir un curs de 10 dies de Vipassana per a més de 100 dones i homes de negocis d’alt nivell procedents d’arreu del món. Fins i tot els alts executius s’adonen de la necessitat d’incorporar “un component ètic a la seva tasca.”
Els continuadors de la tècnica han conservat intacta aquesta pràctica bimil·lenària traient partit de les darreres novetats tecnològiques: “Tenim tot el nostre material recollit en suports com el disc compacte i el minidisc. La tecnologia ens ajuda a preservar la puresa de la Vipassana, ens serveix perquè els alumnes puguin aprendre i viure els ensenyaments a través de l’exemple del propi mestre.” Així mateix aquesta entitat, disposa d’una pàgina web a través de la qual es pot accedir a informació sobre els múltiples cursos, oberts a tothom, que organitzen els més de 90 centres d’arreu del món, entre els quals n’hi ha d’una durada de 10 dies: “Els alumnes mediten unes 11 hores al dia, en absolut silenci –únicament es comuniquen amb el mestre– i escolten les gravacions de S.N. Goenka, que els orienten sobre els passos que han de seguir.”
Es tracta, doncs, de cursos intensius, que exigeixen un compromís elevat per part del participant, que en primer lloc ha de respectar “cinc normes bàsiques: no matar, no robar, no prendre substàncies intoxicants, no adoptar una conducta sexual inadequada i no mentir. Aquesta base moral és essencial perquè la ment iniciï el procés d’introspecció.”
El segon pas per arribar a practicar la tècnica és aprendre a calmar i concentrar la ment amb l’ajuda de l’observació de la respiració natural, sense forçar-la ni controlar-la. “Així és com un es prepara pel treball més profund que és la Vipassana: l’observació objectiva de les sensacions del cos, la comprensió a través de l’experiència de la seva naturalesa canviant, i el desenvolupament d’una ment equilibrada.”
“Amb l’observació de la respiració i de les sensacions físiques en el cos, es pot aconseguir entendre la relació que existeix entre la matèria i la ment. Ens adonem per la pròpia experiència que res passa a la ment sense que hi hagi una correspondència física al cos i a l’inrevés. Experimentem directament la realitat d’aquest fenomen fisicomental, passem de conèixer la realitat aparent a endinsar-nos en la realitat última de l’estructura mental i física. En experimentar aquesta veritat, aprenem a deixar de reaccionar cegament, a deixar de generar agitacions, i de forma natural, eradiquem les negativitats. Ens alliberem a poc a poc del sofriment, i podem experimentar l’autèntica felicitat.”
Un cop completat el curs, es recomana als participants “que practiquin els coneixements adquirits dues hores al dia.” A mesura que l’estudiant participa en més cursos i “madura”, podrà accedir a altres modalitats de cursos, d’una durada de fins a 60 dies. En aquest sentit, els professors assistents només poden ser nomenats per S.N. Goenka, ja que les responsabilitats d’un professor són majúscules.
Els beneficis de la Vipassana són “inigualables” i aquest és el secret de la seva difusió tan ràpida per Occident. Són molts els professionals, provinents de tot el ventall d’activitats laborals, que, gràcies als cursos de Vipassana, han imprès “una nova dimensió” a la seva tasca diària. També “milers de nens i adolescents d’arreu del món han après com observar la respiració –el primer pas de la meditació– obtenint òptims resultats: creix la seva habilitat per concentrar-se en els estudis, són més disciplinats, i els ajuda a mantenir-se allunyats del món de les drogues.”
Actualment, el govern de l’Índia impulsa la introducció de la Vipassana dins dels programes de totes les seves presons, la qual cosa ens demostra, una vegada més, els valors terapèutics i la importància social d’aquesta pràctica amb més de 2.500 anys d’història. També s’han fet cursos a diversos centres penitenciaris dels Estats Units i del Regne Unit.
I és que tots, homes i dones, nens i adults, tenim molt per aprendre d’aquesta antiga tècnica de meditació.
