Text del 2002
El món rural està molt atomitzat, la qual cosa dificulta el desenvolupament de l’agricultura.
.
La capital de la Terra Ferma és l’escenari on va néixer la Fundació Catalana de Cooperació, representada pels lleidatans Josep Casals, Pere Boldú i Jovita Latorre. El primer, d’orígens rurals és el president actual de l’entitat; el segon, també pagès, n’és el president honorífic, i la tercera, psicòloga, n’és la directora.
Els artífexs de la Fundació, creada l’any 1990, van ser “unes cooperatives de Lleida: Actel, dedicada a la fruita i el cereal; Agrolés, especialitzada en l’oli i l’ametlla i Caixa Rural.” Unides, van fer realitat la seva voluntat de “crear una entitat per formar i informar el sector agroalimentari de la província”, una voluntat que, segons remarca el senyor Boldú, “ens caracteritzava des dels anys 70.”
La idea era que aquesta formació i informació anés adreçada “tant als socis de les cooperatives com al personal assalariat.” La iniciativa va reeixir, i a poc a poc “noves cooperatives s’han anat incorporant al Patronat, avui constituït per set entitats: Actel, SCL; Agrolés, SCL; Ibercaja, Transalfals & La Vispesa, SCL; Fruits de Ponent, SCCL; Cotécnica, SCL i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.”
La Fundació desenvolupa “des de l’anàlisi de les necessitats formatives del sector fins a l’execució i avaluació de la formació.” Ara bé, els seus responsables han tingut la prudència de consultar els millors experts en la matèria: “Els tècnics de la Universitat de Lleida. Ells són els més indicats per impartir els cursos.”
Jovita destaca “la bona relació existent entre les dues institucions.” Si bé aquesta és l’activitat primordial desenvolupada per la Fundació, val a dir que n’hi ha d’altres, entre les quals “la selecció de personal per a les cooperatives.” Aquesta entitat treballa incansablement perquè el món rural sigui cada dia una mica millor: “Recentment hem participat en la redacció del Llibre Blanc de l’Agricultura. Disposem fins i tot d’un advocat, membre del Patronat, especialitzat en qüestions relacionades amb la pagesia.”
Tots tres admeten que no tot el públic coneix la Fundació, i és que el món del cooperativisme sempre ha patit problemes de comunicació. Ara bé, el president de l’entitat confia molt en “els joves, que estan molt interessats per la formació, i s’estan incorporant al món del cultiu de la terra. Actualment l’agricultor no és com el de fa 20 anys, que només vivia el dia a dia. El pagès d’avui, preparat a les escoles de capacitació agrària, es preocupa pel futur i exigeix una innovació continuada. El poble català tampoc no té el mateix concepte d’abans dels camperols.” Per al president honorífic de la Fundació Catalana de Cooperació, “el pagès ha passat a convertir-se en un professional de l’agricultura. La pagesia és una noble professió que aporta ingressos suficients per viure, un negoci com un altre.”
El que cal perquè aquesta entranyable activitat perpetuï la seva presència és que qui la practiqui “s’organitzi en cooperatives. Un agricultor que tot just comença i escull el camí de l’autonomia absoluta fracassarà. Per continuar vivint de la terra, cal que recorri a les entitats del sector.” La directora d’aquesta institució lleidatana reconeix que “vèncer l’individualisme” és un dels reptes principals de la Fundació: “Cal treballar per transformar aquesta actitud.”
No obstant això, també ens revela unes xifres encoratjadores: “Un total de 1.500 persones participen cada any en les nostres activitats formatives.” En aquest sentit, doncs, els membres de la Fundació poden estar satisfets. En general, els homes i dones del camp lleidatans han assumit fins a quin punt és important d’estar al dia: “Quan assistim a reunions arreu d’Espanya els assistents queden gratament sorpresos pel fet que els responsables de les nostres cooperatives dediquin hores de feina a la formació dels empleats.”
A més de les dificultats per agrupar-se, el senyor Boldú subratlla que els pagesos catalans pateixen un altre problema, que de fet està molt relacionat amb aquest: “Les nostres dimensions. Hi ha un gran nombre de petites propietats. El món rural català està molt atomitzat, la qual cosa dificulta el desenvolupament de l’agricultura. En altres paraules, les circumstàncies no ens permeten ser competitius des del punt de vista de la producció. Ara bé, la nostra professionalitat ens aporta un valor afegit, la qualitat dels productes.”
Avui, parlar de mercat i de competitivitat significa parlar de l’imparable fenomen de la globalització. Al parer del senyor Boldú, “no només hem de globalitzar l’economia, sinó també el món social.” Per a la seva companya, “aquesta és encara una assignatura pendent. La societat no és prou conscient dels canvis que ja s’estan produint i que ens acompanyaran al llarg dels propers anys.”
Com a entitat amb vocació formativa, la Fundació ha organitzat “múltiples xerrades, amb la presència de personalitats d’arreu d’Europa.” Prova que aquests lleidatans posen els ulls molt més enllà de les fronteres és el fet que hagin desenvolupat “projectes amb altres membres de la Unió. Un d’ells va ser un programa sobre la dona, finançat pel Fons Social Europeu, en col·laboració amb la Universitat de Lleida i amb Suècia, Finlàndia i Bèlgica.”
Els professionals del sector del nostre país reben amb entusiasme aquestes noves idees, però encara “no les han posades en pràctica. Mentre que altres països estan molt avançats en aquest sentit, als catalans ens falta preparació.”
El president de la Fundació és conscient que en el sector de la pagesia lleidatana encara hi ha molta feina per fer, si bé està convençut que la incorporació de sang jove als conreus “generarà a curt termini uns canvis molt profunds, pel que fa a qüestions com les concentracions parcel·làries i als arrendaments de terres.” Diposita tota la confiança en els agricultors del futur: “Cal que impedeixin que les petites propietats que la gent gran abandona vagin a parar a grans grups, perquè això restaria molt de poder adquisitiu a les cooperatives.”
“El futur passa per la reagrupació de les finques entre els pagesos, perquè disposin d’una explotació de grans dimensions, ja sigui agrícola o ramadera. I, per descomptat, cal que els qui es dediquen al camp es professionalitzin en la seva activitat”, reiteren. Ara bé, evidentment, els pagesos i ramaders necessiten un suport. Per tant, qui també haurà de jugar un rol determinant en els propers anys és “el departament d’agricultura de la Generalitat, que ens haurà de facilitar ajudes.”
Si el món rural canvia, és indispensable que La Fundació Catalana de Cooperació també evolucioni al mateix ritme: “Sense perdre l’esperit dels inicis, hem d’assumir les característiques específiques de cada etapa i dissenyar programes de futur que s’hi adiguin. No podem quedar-nos adormits en la memòria del passat. Les necessitats han canviat, i nosaltres hi hem de donar resposta. Som una entitat oberta que creu en Europa.”
