Text del 2002
La biblioteca constitueix un centre de difusió i suport de la cultura.
.
Les biblioteques han estat durant tota la història d’Occident un símbol, un índex i un exponent del nivell cultural de cada període històric. Tot i que inicialment les biblioteques van néixer “per preservar els fons bibliogràfics”, el pas del temps ha anat especialitzant i dividint aquests espais. “Actualment trobem dos tipus de biblioteques: les conservacionistes, que s’encarreguen de la preservació de les obres, i les anomenades biblioteques públiques. Aquestes últimes van néixer per posar a l’abast de tots els ciutadans, sense distinció per raons econòmiques, socials, de raça, religió o costums, la cultura, aleshores impresa. Actualment són obligatòriament presents a totes les localitats de més de 5.000 habitants de l’Estat espanyol, encara que també són comunes a poblacions amb menys nombre d’habitants. Si de fet es complís la ràtio legalment disposada, moltes localitats de l’Estat espanyol, en especial de comunitats com ara Navarra, no gaudirien d’aquests espais perquè la seva densitat de població és menor. La seva essència cultural, formativa i lúdica continua sent la mateixa: constituir un centre de difusió i suport de la cultura i esdevenir un punt de trobada per a la comunitat. El que ha variat, però, és el format amb què accedir a la informació. Actualment, la tendència és el maneig del llibre en suport paper per a les lectures lúdiques i, en canvi, la consulta d’informació en formats informàtics per a realitzar cerques o obtenir una dada concreta. Aquests mitjans electrònics, però, cada cop seran més habituals, i les biblioteques públiques no tan sols han d’adequar-se a aquesta transformació, sinó que l’han de propiciar, tal com ja feren en el cas de la cultura impresa mitjançant les campanyes d’alfabetització. Les biblioteques públiques, doncs, han de dur a terme programes educatius per introduir tots els segments socials en l’ús d’aquests nous sistemes de comunicació i posar-los a l’abast de la població perquè aquesta s’hi pugui familiaritzar.”
Amb aquesta finalitat d’impulsar el desenvolupament i el paper social, les noves metodologies en la gestió i direcció i el reciclatge del personal de les biblioteques públiques del país, juntament amb la de promoure l’accés a la informació i l’hàbit de lectura en la ciutadania, Reinhard Mohn, l’empresari alemany de l’àmbit editorial promotor i accionista a l’Estat espanyol de firmes tan representatives com Círculo de Lectores, nascuda el 1962, Cercle de Lectors, la versió catalana de Círculo creada el 1989, Plaza & Janés, Lumen o Debate i d’empreses relacionades amb aquest sector com Eurohueco o Printer, va crear la Fundació Bertelsmann a Espanya l’any 1996, presidida per Bettina Windau, coordinadora del Departament ‘Biblioteques Públiques’ de la Fundació Bertelsmann a Alemanya, i dirigida per la bibliotecònoma M. Eulàlia Espinàs i un equip de 15 persones coordinat per José Mª González. La constitució d’aquest organisme com a derivació de la fundació mare alemanya va ser la conseqüència de la passió que aquest empresari alemany sent pel món dels llibres i de la difusió cultural, però també per la consciència que tenia de la importància de la cultura com a element lúdic i cohesionador de la societat, la qual cosa feia que desitgés la millora i dinamització de les biblioteques públiques, unes institucions que han gaudit d’un elevat grau de desenvolupament a altres països occidentals, com és el cas dels Estats Units, però que a Espanya: “Els mancava –i encara en alguns casos falta– una profunda renovació i reestructuració.”
Aquest retard del món bibliotecari ha estat la conseqüència d’una situació política, i també econòmica determinada, però sobretot l’herència d’una concepció de la cultura com quelcom complex destinat per a uns pocs privilegiats iniciats amb la capacitat de desxifrar les seves difícils claus. I en aquesta línia és comprensible que les biblioteques de difusió per excel·lència, les municipals, estiguessin relegades a un segon pla no només des del punt de vista de dotacions econòmiques i humanes, sinó per a gran part de l’opinió pública que concebia aquests espais culturals com reductes on el silenci i les cares concentrades eren la norma entre els usuaris: “De vegades responen més a l’estereotip de prestacions i serveis de les biblioteques decimonòniques que no pas a les exigències actuals, perquè no hi havia cap mena de component lúdic en la seva concepció, sinó que, sovint, són principalment sales d’estudi i consulta exclusivament bibliogràfica, inoperatives per organitzar-hi cap altra mena d’activitat.”
Per col·laborar en l’esforç que s’ha portat i es porta a terme per adequar aquests espais correctament i superar la situació d’endarreriment estructural i de plantejaments d’ús de les biblioteques públiques, l’activitat de la Fundació es vertebra a través de quatre àmbits de treball que canalitzen els seus objectius “de convertir la biblioteca en un lloc de trobada, en un fòrum d’intercanvi que intenta acostar la ciutadania a les novetats culturals i socials que es produeixen en l’entorn a través de l’aprenentatge de formes d’atenció i de treball molt avantatjoses que han posat en pràctica altres tipus de serveis.”
La primera àrea d’acció es relaciona amb el reciclatge i la preparació dels professionals que estan al front dels serveis bibliotecaris: “Atès que la llicenciatura en biblioteconomia se centra, bàsicament, en la tasca del bibliotecari conservacionista i documentalista i no es treballa tant la formació en la gestió, des de la Fundació s’ofereix un Seminari en Gestió de Biblioteques per formar els professionals del sector, en el qual s’aborda la gestió d’equips, l’ús de les noves tecnologies, la importància del coneixement de l’entorn sociocultural i, en definitiva, els reptes d’adaptació als nous canvis tecnològics i socials que s’estan produint en la nostra societat i que les biblioteques públiques han d’assolir i promoure.”
La temàtica específica d’aquestes jornades sempre està en funció dels interessos dels participants, que són copsats a través d’enquestes i de trobades formatives preliminars. L’èxit dels cursets organitzats i les mancances detectades entre els bibliotecaris han empès els responsables de la Fundació a incrementar aquesta oferta formativa: “D’una banda, volem reforçar i ampliar els programes de formació de bibliotecaris a través de cursos de formació a distància amb el suport d’Internet. D’aquesta manera ens podrem adreçar a tots els professionals de l’Estat espanyol i de Portugal, on també estem desenvolupant projectes. Aquesta formació a distància és idònia per poder compatibilitzar-la amb la vida laboral perquè s’adapta als horaris i ritme de vida dels estudiants. D’una altra, volem oferir la possibilitat de realitzar estades becades en biblioteques estrangeres per aprendre noves tècniques i eines de treball que s’implantaran després en el propi centre de treball, i, en aquest sentit, serviran així per renovar i modernitzar la tasca dels bibliotecaris de tot l’Estat espanyol.”
Les línies d’actuació de la Fundació s’estructuren bàsicament en projectes que comporten una estreta implicació amb les autoritats administratives corresponents. En aquestes iniciatives la Fundació implica tota la seva estructura logística i personal, alhora que els finança parcialment: “Realitzem projectes acotats en el temps perquè la nostra funció és crear l’estructura necessària i assegurar la continuïtat del projecte, per a la qual cosa és essencial el compromís polític i econòmic i la participació activa de l’Administració i entitats amb les quals treballem.”
La segona de les línies d’actuació, el Programa d’Anàlisi de Biblioteques, iniciat el 1994, avalua i compara els indicadors de rendiment de les biblioteques mitjançant un sistema de formularis informatitzats, que recullen dades com ara les característiques de la població, els serveis oferts per la biblioteca, la taxa d’aprofitament per part de la població, la demanda de serveis dels ciutadans, els processos operatius i d’organització del personal, els aspectes econòmics i els espais i infraestructures disponibles. L’examen compartit d’aquests valors permet millorar la gestió i els serveis. La recollida de dades i l’assessorament individual a les biblioteques es realitza des de les instal·lacions de la Fundació, la qual, a més, es reuneix amb els responsables polítics locals per tal d’observar plans de futur per a la biblioteca com a nucli de la vida cultural i educativa. “Aquest projecte s’ha realitzat en diverses fases: el procés experimental PAB-España, que finalitzà el 1999 i en què participaren deu biblioteques espanyoles; el programa PAB-Diputació, entre deu biblioteques de la xarxa del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que acabà el 2000; i la fase PAB-Xarxes que s’encetà l’any 2001 per implantar el programa a partir de l’estructura en xarxa ja existent i en la qual actualment hi treballen la Fundació Gulbenkian de Portugal així com deu xarxes regionals i municipals de l’Estat espanyol.”
Una altra línia d’actuació és el Programa Biblioteca-Escola, nascut el 1998 a partir de la necessitat de propiciar l’hàbit de lectura entre els més joves i, constatant que aquesta afecció pateix el seu període crític durant l’adolescència, es proposa “fomentar l’hàbit lector entre els més menuts, cooperant amb les institucions municipals relacionades, és a dir, la biblioteca pública, l’escola i l’Ajuntament, i mitjançant activitats lúdiques –espectacles de recreació literària, lectures col·lectives, activitats entorn al llibre, tallers, promoció de la creació literària i la il·lustració, trobades amb escriptors, etc.– que es desenvolupen als diferents espais de la localitat.”
Aquestes actuacions, a més de fomentar el vessant lúdic de la lectura també potencien l’aspecte formatiu, informatiu i creatiu d’aquest acte –i que tan estretament es relacionen amb el primer–, estan dirigides a nens de 3 a 16 anys i actualment es realitzen a 6 àrees del territori espanyol: Alcúdia (Mallorca), la Corunya, Gandia (València), Linares (Jaén), Mieres (Astúries) i el Prat de Llobregat, amb un finançament del 75% provinent de la Fundació Bertelsmann i en un 25 %, de les administracions locals. “Les activitats es dissenyen i coordinen des de la Fundació però s’adapten a les especificitats de cada indret geogràfic. I, en qualsevol cas, sempre és indispensable la creació d’una estructura municipal de valoració que està formada per la Comissió Municipal de Seguiment, per la Comissió de Selecció Bibliogràfica i pel jurat del Concurs de Creació. I, per mor de la complexitat d’aquest programa, també cal una coordinació general de la seva execució en la localitat, que està formada per un director, una Secretaria de Seguiment i un coordinador local que treballa en la biblioteca municipal.”
Aquest complex organigrama d’aplicació de l’ambiciós programa es completa amb la participació de nuclis de col·laboradors: l’Equip Pedagògic d’Educació Infantil i Primària; la Coordinació de l’Ensenyament Secundari Obligatori i el Grup d’Animació d’Activitats. A més a més, per tal que els coordinadors locals puguin realitzar la seva tasca en les millors condicions, cada tres mesos es duu a terme una trobada de coordinació i formació a Barcelona i anualment té lloc una reunió amb un representant de cadascuna de les institucions implicades. Finalment, “el programa es complementa amb un sistema d’avaluació basat en l’observació de la incidència que han tingut les iniciatives engegades en la utilització de la biblioteca; en l’examen de l’ús dels documents dipositats en les escoles; en enquestes, d’una banda, entre els nens i adolescents sobre quins són els seus costums lectors i per quina mena de llibres opten i, de l’altra, entre els professionals participants sobre la valoració del programa.”
La quarta línia d’actuació engloba el conjunt de materials que divulga i dóna suport als projectes de la Fundació. Majoritàriament, són accessibles per al gran públic a través de les llibreries i de la consulta del web de la Fundació. Aquests treballs s’estructuren en diferents grans eixos temàtics: les publicacions generals, com la revista Bibliofòrum, el primer número de la qual va aparèixer el 1995 i que properament es publicarà en format electrònic, i la Memòria de la Fundació Bertelsmann d’edició biennal i que exposa quines han estat les activitats i el seu resultat durant els dos exercicis anteriors; les edicions relacionades amb els programes concrets, com ara La Biblioteca Pública vista por los ciudadanos: informe del estudio realizado en tres ciudades 1998/99, resultat del Programa d’Anàlisi de Biblioteques; les que són el fruit de jornades o congressos, com és el cas de La Biblioteca Pública, un compromiso político o Biblioteca Pública y Escuelas: una cooperación necesaria i la col·lecció Biblioteca i Gestió, que amb l’aparició anual de tres nous títols –Alternativas de financiación de las bibliotecas públicas, La fidelización de clientes en las bibliotecas públicas i, finalment, Un centro de conocimiento para la comunidad: una nueva función para la biblioteca pública foren els llibres que van aparèixer l’any 2000– proporciona eines i sistemes de gestió innovadors per als professionals.
Fins aquí el resum de les activitats d’una fundació que contribueix a entendre la cultura de forma més democràtica.
