Sra. Mª Carmen González Lara et alia
Sra. Mª Carmen González Lara et alia
PC, 14è VOLUM. Associacionisme cultural, esportiu i assistencial

SRA. Mª CARMEN GONZÁLEZ LARA

ASOCIACIÓN DE VECINOS BLOQUES JUAN CARLOS

Text del 2002

Una de les zones d’habitatges de Lleida que ha viscut la transformació més important en els darrers anys és la dels Bloques Juan Carlos. Construïts el 1970, conformen una àrea urbanitzada a la perifèria de la ciutat que ha estat força desatesa i sols l’actuació de l’empresa pública ADIGSA ha contribuït a crear un entorn agradable i acondicionat per als seus habitants. Les reivindicacions dels veïns del barri s’han fet sentir moltes ve­gades, especialment a través de l’Asociación de Vecinos Bloques Juan Carlos que des de la seva creació el 1970 no ha deixat de treballar per dignificar el barri i, al seu torn, contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones que l’habiten. Tot va començar quan el 1965 es van expropiar els terrenys del polígon de Santa Maria de Gardeny. “Allà s’hi van construir barraques de fusta per acollir població immigrant i gent en situació precària de la ciutat i d’altres municipis que necessitaven un espai on viure. Eren anys de forta immigració des de diferents punts de l’Estat espanyol cap a Catalunya. A les barraques s’hi van instal·lar més de mil famílies. Aquests habitatges no tenien les mesures de seguretat adequades i al cap de poc temps es van veure afectats per incendis, fet que va fer replantejar la idea del barraquisme. El 1970 es va donar a conèixer el projecte de construcció de 904 habitatges que substituirien les barraques de fusta”, explica M. Carmen González, presidenta de l’Asociación de Vecinos Bloques Juan Carlos.

Precisament aquest projecte va coincidir amb la creació de l’associació de veïns amb Juan José Luzón com a president, càrrec que va ocupar fins que M. Carmen González va assumir la presidència el 1998. “La tasca de Juan José Luzón va ser molt destacada. Junt amb algunes altres persones del barri com José Arnedo i Francisco Pérez va lluitar perquè s’accelerés la construcció dels blocs.”

Les primeres casetes de fusta es van enderrocar el 1974. Era el primer pas cap a la revitalització del barri. “Els blocs es van construir però tenien moltes mancances. Des de l’associació es van organitzar manifestacions veïnals per problemes concrets, com la falta d’aigua als pisos més alts i el deficitari servei d’escombraries a la zona.”

El 1970 es va inaugurar oficialment el barri Juan Carlos. Hi viuen col·lectius  culturalment diversos. Especialment, destaca el dels gitanos, que des d’un bon començament ha conviscut harmònicament amb la resta de gent del barri. “Des de l’associació sempre hem defensat que tothom havia de tenir accés als pisos dels blocs, tant si eren gitanos com si no. L’entitat és apolítica i receptiva a totes les demandes dels associats.”

El 1985 va tenir lloc el traspàs de competències en matèria d’habitatge a la Generalitat de Catalunya, que per tenir cura de tots els blocs de pisos, dependents fins aleshores del govern central, va crear ADIGSA, “una empresa pública que ha realitzat una tasca molt bona en el nostre barri. Una de les primeres actuacions que es van realitzar va ser la rehabilitació de la xarxa de clavegueram, en un estat deplorable. També es van pavimentar els carrers i es van adequar onze places que són molt boniques i que permeten a petits i grans gaudir de zones d’esbarjo i zones verdes. Al mateix temps, s’han millorat les façanes dels pisos que s’havien anat malmetent al llarg dels anys. El 1991 vam veure com començava a funcionar l’equipament cívic de Benestar Social i se celebrava el Campionat Provincial de Petanca. Aquest fet va donar lloc el 1992 a l’adequació d’un espai per a la pràctica de la petanca. També tenim una escola, una llar d’avis i dos hospitals propers, l’Arnau de Vilanova i el Santa Maria.”

En canvi, al barri no s’ha aconseguit potenciar el comerç: “Si bé durant algun temps va existir un mercat setmanal, l’Ajuntament de Lleida el va clausurar. Es tractava d’un punt de connexió amb la gent de Lleida que venia al mercat i es relacionava amb nosaltres. Ens agradaria que hi hagués un mercat permanent que no ens obligués a desplaçar-nos als centres comercials situats als afores del barri. De fet, en el projecte inicial del barri es preveien vint locals comercials a més dels pisos. No hem aconseguit que hi hagués una activitat de comerç important.”

Des de fa uns anys, s’ha detectat la falta d’habitatges disponibles per als joves. Si bé hi ha molts fills dels primers ocupants dels edificis que voldrien continuar vivint al barri, una gran part dels pisos lliures es venen al col·lectiu gitano. “Creiem que s’haurien de repartir de forma més equitativa entre paios i gitanos. Els joves són el futur d’aquesta zona; per això hem de donar-los suport i proporcionar-los serveis i infraestructures. Juntament amb la FAVIC, estem implantant un pla de desenvolupament comunitari que ens ha permès contractar monitors i adquirir ordinadors per posar-los a l’abast de petits i grans. Ara estem treballant per posar en funcionament un local de trobada per als joves, un espai necessari per treure aquest grup del carrer. També hem aconseguit formar la vocalia de Dona que compte amb un espai en què les dones del barri es reuneixen per fer manualitats diverses.” Tal com indica M. Teresa, “l’associació és una entitat viva. Organitzem activitats tot pensant a millorar la qualitat de vida de la gent que viu al barri. Cada any celebrem la festa del soci; es convida a tots els socis a un berenar i a la festa del barri que té lloc la primera setmana de juliol.”

L’associació de veïns representa una part de la gent del barri, però no tota. “Ens agradaria que hi hagués més unió d’esforços. Tenim un local social que està obert tota la setmana i té dos grans espais: un destinat a bar i un altre destinat a reunions. És un lloc de trobada, on es poden manifestar problemàtiques i trobar sortides consensuades.”

De totes maneres, des de l’associació es parla de la manca de suport per part de l’Ajuntament lleidatà però també de la mateixa gent del barri. “Moltes persones es desentenen de les nostres iniciatives quan es tracta d’accions que han de beneficiar el conjunt de la població de la nostra àrea. El nostre barri ha canviat i si ho ha fet és gràcies a les ajudes prestades per ADIGSA.”

Aquest és el missatge d’una associació dirigida bàsicament per un grup de dones compromeses amb el seu barri i la seva gent que fins avui han aconseguit grans canvis que de ben segur continuaran produint-se per adaptar-se a les necessitats dels veïns i veïnes.