Text del 2002
Partint de l’escepticisme vers les idees “polítiques, socials i religioses”, tenint present que “els humans serien éssers idèntics si no fos, d’una banda, per les nostres diferències de pensament sociopolítiques i de credo religiós i, de l’altra, perquè tota persona està determinada per les seves circumstàncies i història individual”, i seguint la màxima llatina de “mens sana in corpore sano”, Abel González ha creat una concepció filosòfica que “no identifica ‘sa’ com a sinònim de ‘saludable’, sinó que aporta a l’adjectiu ‘sa’ connotacions noves relacionades amb la recerca de la puresa de l’ésser humà dins seu, més enllà del món de les idees, de les dades concretes que poden pervertir-ne l’essència.”
Aquest sistema de pensament, doncs, connecta la nostra forma de vida amb la nostra actitud mental i confereix una importància vital als aliments. A través dels ensenyaments del “iaio” i els seus estrets contactes amb la cultura francesa –on durant la nostra postguerra ja es conreaven productes ecològics que no seguien les directrius de l’agricultura industrialitzada–, Abel González, dedicat professionalment al món de la construcció en els seus diferents graus –des de paleta fins a promotor immobiliari–, va aprendre la importància d’una vida sana i natural perquè es va adonar que efectivament “som el que mengem. Pertanyo a una família nombrosa i tots, excepte el meu pare, varen exiliar-se a França en acabar la Guerra Civil. Per això, jo hi passava llargues temporades i vaig portar-ne els primers aliments ecològics.”
D’aquesta certesa va sorgir el primer embrió de la creació de Vida Sana: una institució que en un primer moment va néixer com a cooperativa que va donar aixopluc a nombroses empreses relacionades amb els productes ecològics o respectuosos amb “l’organització natural del medi i la vida.”
Posteriorment, l’any 1981 es va constituir com a associació sense ànim de lucre. L’Associació Vida Sana té per objecte defensar els drets dels ciutadans a consumir productes amb garanties ecològiques i els dels productors a poder-los conrear. En aquest sentit, Vida Sana va crear els avals de garantia de Producte Biològic, Natural i Recomanat. El primer adjectiu significa que “s’han elaborat sense abonaments ni preparats químics sintètics de cap mena.”
Val a dir que Vida Sana va contribuir a l’oficialització d’aquest tipus d’agricultura i que el control i la certificació fos realitzada des de les institucions públiques; des de llavors, el seu aval de garantia és complementari de l’oficial i és utilitzat també per molts elaborats internacionals que desitgen portar-lo com a senyal de qualitat i certificació del seu veritable caràcter ecològic. El producte natural és aquell en què no s’han emprat en l’elaboració substàncies artificials, i el recomanat es refereix a materials o estris que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels seus usuaris. No obstant això, “cal assenyalar que les administracions públiques tant nacionals com estatals no han recolzat degudament el desenvolupament de la producció ecològica, fins i tot han posat traves en molts moments. Per posar només un exemple: el govern estatal està contribuint al frau de moltes empreses multinacionals que utilitzen el terme BIO en els seus productes sense complir la normativa, i ho ha fet aprovant un Reial Decret pel qual se n’anul·la un d’anterior que protegia tots els termes amb els quals es denominava aquests productes (biològic, ecològic, orgànic). Aquest canvi és contrari a la normativa comunitària i per aquest motiu el govern de l’Estat espanyol es troba en aquests moments al Tribunal de Justícia Europeu. Això està comportant greus conseqüències per als productors ecològics, a banda del desconcert entre l’opinió pública.”
Entre les activitats que aquesta associació organitza destaquen les següents: “En el terreny de la difusió dels avantatges dels productes ecològics cal posar de relleu la BioCultura, Fira de les Alternatives i el Consum Responsable que es va iniciar l’any 1985 a Madrid i el 1994 a Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament. En la fira participen més de 500 empreses de tots els sectors relacionats amb aquests productes, el medi ambient i la qualitat de vida, a més de les associacions ecologistes i conservacionistes i dels organismes oficials. També s’organitzen prop de 160 activitats informatives de temes d’interés actual de les mateixes temàtiques.”
Pel que fa a la formació, aquesta entitat ha estat la primera de l’Estat espanyol a organitzar cursos d’especialització en agricultura ecològica –a través de la Universitat Politècnica de Madrid en primer lloc. Ara realitza el Màster en agricultura ecològica a la Universitat de Barcelona, gestiona un curs a distància d’Introducció a l’Agricultura Biològica, un d’Alimentació Biològica, i un adreçat als inspectors de control de la producció ecològica entre d’altres, a part dels seminaris, conferències i altres activitats relacionades amb el medi ambient i l’agricultura, l’alimentació i la salut. Així mateix, “en aquestes activitats de formació hi podem incloure les campanyes que l’Associació porta a terme amb la finalitat d’informar la població sobre la necessitat d’utilitzar els recursos naturals i d’intentar que s’apliquin o es posin en marxa lleis de protecció al ciutadà i al medi ambient en tots els sentits.”
Un exemple n’és la campanya que porta a terme per al consum de pa ecològic a tots els hospitals i, així, aconseguir que es compleixi el Codi Alimentari Espanyol. D’altra banda, dins del vessant intel·lectual i divulgatiu, també s’han d’esmentar les publicacions científiques i tècniques, el butlletí trimestral Vida sana i el periòdic BioCultura. Quant a l’activitat internacional, s’ha de posar de relleu la implicació en la Cimera de la Terra de 1992, la cooperació al Tractat d’Agricultura i Seguretat Alimentària del Fòrum Internacional de les ONG i la pertinença al Comitè de Seguretat-Salut de l’EFA, en matèria de pesticides i salut. Finalment, com a colofó d’aquesta ingent activitat, hem d’esmentar la concessió dels Premis Internacionals Vida Sana que s’atorguen des de 1981 a aquelles persones o institucions que han participat de forma evident en la regeneració i conservació del medi ambient. Entre les persones guardonades trobem noms tan coneguts com el de l’històric alcalde madrileny Tierno Galván, l’escriptor Miguel Delibes, l’oceanògraf Jacques Yves Costeau o l’activista dels drets dels camperols José Bové.
