Text del 2002
La progressió de la professió ha permès que cada vegada hi hagi un mercat laboral i unes perspectives de futur més favorables.
La biologia és “una disciplina jove encarregada de l’estudi de la vida i de tots els sistemes en què es desenvolupa. La complexitat d’aquesta ciència determina que tingui moltes branques d’especialització acadèmica, científica i professional. És, també, una ciència transversal, en el sentit que molts dels seus interessos són compartits per altres disciplines, com la ciència mèdica o la farmacèutica, amb les quals hi ha una alta col·laboració professional.”
De fet, és en alguns d’aquests camps d’interès conjunt on actualment se suscita una atenció més gran, sobretot pels descobriments i l’avenç de la genètica i els estudis del medi ambient, que l’han convertida en una de les carreres universitàries més atractives per als joves. La llicenciatura en ciències i els estudis de ciències naturals s’implanten a l’Estat espanyol “a partir del 1845, i la llicenciatura en ciències biològiques s’aprova el 1953. Durant molts anys, les sortides professionals dels biòlegs es limitaven aparentment a la investigació i la docència, a la universitat i l’ensenyament secundari. Aquest fet, juntament amb la inexistència d’un col·legi professional que donés identitat sociolaboral –tot i que a Catalunya s’havia constituït una associació professional de biòlegs que va promoure el Col·legi– explica que, en un principi, els professors de ciències naturals s’adscriguessin al Col·legi de Doctors i Llicenciats.”
L’any 1980 es va crear el Col·legi de Biòlegs a l’Estat espanyol i el 1997 el Col·legi de Biòlegs de Catalunya. “En els darrers cinquanta anys s’han llicenciat uns catorze mil biòlegs a les universitats catalanes, i actualment el Col·legi de Biòlegs de Catalunya aplega uns tres mil professionals, per raó de la lenta evolució socioprofessional del biòleg al nostre país i de la no-obligatorietat legal plena de col·legiació per al seu exercici.”
Una enquesta recent, realitzada pel Col·legi català, que ha recollit dades de quasi dos mil biòlegs a Catalunya, ha evidenciat que “després de l’ensenyament, el sector de la sanitat és el que més llicenciats absorbeix –al laboratori clínic, la reproducció humana o la sanitat pública–, seguit de la recerca i dels sectors de la indústria i el medi ambient: indústria alimentària o farmacèutica, anàlisis agroalimentàries, gestió d’espais naturals i de residus, auditories ambientals i programació i execució de projectes, tasques de vigilància i preservació de la flora i la fauna, etc.”
Els resultats d’aquest estudi posen de manifest, un cop més, que, si bé la biologia és una disciplina científica, aquells que l’exerceixen no són només investigadors. “La progressió de la professió ha permès que cada vegada hi hagi un mercat laboral i unes perspectives de futur més favorables. La nostra activitat no està vinculada únicament a la recerca; l’exercici de molts biòlegs no s’hi relaciona habitualment.”
Això respon a les necessitats sociolaborals però, també, a les condicions de la recerca –i dels investigadors– al nostre país: “Les persones que opten per fer un doctorat i investigar ho fan d’una manera totalment vocacional, perquè a l’Estat espanyol les ajudes són clarament insuficients.”
De fet, la majoria dels investigadors ni tan sols gaudeixen d’una cobertura social que els iguali als altres treballadors i estan remunerats per sota de la mitjana, ja que en molts casos són treballs subvencionats mitjançant beques de recerca. Així, els investigadors continuen optant per marxar a l’estranger, on aquesta tasca gaudeix de més facilitats i de més reconeixement. Amb l’objectiu de mostrar les expectatives reals de desenvolupament laboral, el Col·legi organitza unes xerrades anuals per informar els estudiants sobre les activitats més freqüents dels biòlegs en exercici: “Hem pogut observar l’enlluernament de les noves generacions davant de les possibilitats de la nostra ciència. Aquestes són tantes que ens fan apostar per uns ensenyaments universitaris fonamentals i amplis, bàsics durant el primer cicle i d’especialització durant el segon i sobretot el tercer cicle. Aquest darrer cicle, ara optatiu, s’hauria de generalitzar en els propers anys.”
Aquesta és una tendència no exclusiva de la biologia, ja que també s’observa com una necessitat en moltes altres llicenciatures per l’increment dels coneixements al món actual i per la dificultat d’adquirir un nivell professional òptim en el primer i segon cicle, fets que obliguen a cursar-ne un de tercer en forma de màsters o postgraus: “Considerem que una formació centrada en un únic aspecte de la nostra disciplina, és a dir, massa especialitzada, no és idònia des del punt de vista humà ni professional.”
El reciclatge, una vegada inserits en el món laboral, és imprescindible “perquè la biologia, igual que altres ciències contemporànies, evoluciona amb una gran rapidesa.”
Per això, un dels objectius de futur és “l’adequada estructuració del primer i el segon cicle, la generalització del tercer cicle i l’organització de cursos monogràfics adreçats als estudiants de darrer curs, als acabats de llicenciar-se i als professionals en actiu.”
La importància de la biologia en la societat actual és tan gran que els mitjans de comunicació de masses sovint es fan ressò dels seus descobriments i els transmeten a l’opinió pública. El problema, però, és que atesa la seva complexitat es poden interpretar de manera errònia. Per això, a part de la formació bàsica en la matèria sobre la qual s’informa, els cercles periodístics i la societat en general haurien de tenir present que “determinades investigacions o conceptes poden ser mal interpretats per la societat si no es difonen de forma convenient o no es vehiculen adequadament. Això és especialment important si considerem, a més, que sovint susciten debats ètics i morals que poden partir d’explicacions descontextualitzades.”
Aquesta, entre d’altres, és una de les raons que fan imprescindible l’existència d’un Col·legi professional de biòlegs “que aplegui els membres del col·lectiu, es responsabilitzi de la difusió de la biologia i possibiliti la lluita i la defensa d’aquesta ciència de la vida que ens estimem tant.”
