Text del 2002
Els treballadors socials som allà on hi ha problemes socials, encara que no se’ns vegi.
El camp d’actuació del treballador social és tan vast com desconegut pel gros de la societat. “Els treballadors socials som allà on hi ha problemes socials, encara que no se’ns vegi. La nostra actuació professional es dirigeix principalment als més desfavorits, encara que és universal, és a dir, que està dirigida a qualsevol persona, grup o comunitat que ens requereixi.”
El Consell d’Europa considera el treball social com una professió imprescindible per difondre entre la ciutadania el coneixement dels drets humans i promoure’n l’aplicació. En pocs anys s’han produït a la nostra societat grans canvis que han determinat, primer, una diversificació creixent de les àrees d’actuació i els espais dels treballadors socials: serveis socials polivalents i especialitzats, educatius, de salut, relacionats amb l’Administració de justícia, amb el sector laboral, l’exercici privat de la professió, gestió i planificació de serveis de benestar social i docència, investigació, entre d’altres. “En tots aquests serveis la nostra intervenció professional es fa de forma individual, grupal i comunitària amb diferents grups de població: infants, adolescents i joves, dones, persones grans, persones amb discapacitats, famílies, malalts, presos i exreclusos”, i amb qualsevol altre grup la situació del qual ho requereixi.
En segon lloc, “el nostre col·lectiu professional ha participat activament en l’elaboració de polítiques socials, no solament a Catalunya, sinó també a Espanya i Europa.”
Des del Col·legi estem treballant per afavorir els nostres espais d’intervenció, com la mediació: “Hem creat l’Associació Intercol·legial de Mediació (Treballadors Socials, Educadors Socials i Pedagogs). Pensem que la mediació és una manera de resoldre conflictes que no hem de confondre pas amb arribar a pactes. Primerament, hem començat a actuar com a mediadors en els conflictes familiars, en col·laboració amb l’Institut de Mediació Familiar, dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.”
En l’actualitat, “les necessitats socials es creen molt més ràpidament que deu anys enrere. Per això, cal ser àgils i previsors en la gestió d’aquestes mancances.”
Fins fa deu anys, la resposta a aquests dèficits de serveis socials es donava des de l’Administració, però en aquests moments gran part dels projectes es gestionen mitjançant subvencions -és a dir, s’han externalitzat-, les quals en darrera instància provenen de l’Estat, però que normalment sempre es calculen a la baixa, cosa que repercuteix en la qualitat de treball i de vida dels treballadors socials. “Si aquest fet no ha tingut més ressò fins ara és perquè tots els professionals del nostre àmbit es mouen més per motius altruistes que no pas per interessos materialistes. La situació, però, ha arribat a un punt insostenible. En l’actualitat no sols es produeix un important greuge comparatiu entre els treballadors socials que presten els seus serveis en l’Administració i els que ho fan en el sector privat, sinó que, a més, els nostres companys se senten decebuts de la seva feina poc després de començar a exercir-la, perquè veuen que han de multiplicar els seus esforços per deu, per tal que un projecte pugui avançar, mentre que no veuen recompensada la seva tasca ni socialment ni econòmicament.”
La necessitat de respondre ràpidament als nous problemes sorgits ha suscitat la conveniència de canviar la diplomatura actual per una llicenciatura: “Aquest és un canvi indispensable avui dia. Els contextos social, econòmic i cultural plantegen noves exigències en la formació dels treballadors socials.”
Amb la llicenciatura s’aconseguirà apropar la formació a la realitat social i professional, i es donarà resposta a les noves demandes que presenti el mercat de treball. “Al Libro blanco sobre el crecimiento, competitividad y empleo, concretament, elaborat per la Comissió de les Comunitats Europees el 1993, hi apareixen nous serveis relacionats amb el benestar social, com ara els sectors econòmics amb una capacitat més gran de creació de treball, els quals estan vinculats directament amb la demanda creixent dels treballadors socials. La llicenciatura, de ben segur, garantirà l’aptitud, però cal saber quines actituds es consideren importants per al treballador social. Jo he manifestat sempre que el millor recurs som els mateixos treballadors socials, però en destacaria, entre molts altres, el reconeixement de la capacitat d’influència per transformar una societat cada cop més injusta, el retorn a la capacitat de denunciar la injustícia i la contribució al canvi social.”
Montserrat Grisó, com a presidenta del Col·legi Professional de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, té molt clar que “el Col·legi el formen tots els membres i que aquesta institució és un instrument de la nostra professió. La Junta de Govern treballa per conèixer i donar resposta a les necessitats i preocupacions dels més de 4.000 col·legiats.”
En aquests moments, per exemple, la Junta està portant a terme una línia d’actuació per equiparar la situació de tots els professionals, independentment de si treballen en el sector públic o en el privat. El Col·legi, a més “d’organitzar cursos de reciclatge professional, simposis, conferències, i d’establir convenis de formació amb diferents universitats, també disposa d’altres serveis: borsa de treball, grups actius de treball i comissions, edició de revistes i publicacions, el Consell Assessor d’Ètica, etc. El Col·legi de Catalunya forma part del Consejo General de Colegios de Trabajadores Sociales amb seu a Madrid. El Consejo és l’òrgan representatiu i coordinador de la resta de col·legis tant a nivell nacional com internacional”, a la vegada que és membre de la Federació Internacional de Treballadors/res Socials, amb seu a Suïssa. “Penso que ara el pes de Catalunya dintre del Consell és significatiu, ja que en la Junta actual el representem, en qualitat de vicepresidències, Marta Llobet, professora de l’Escola de Treball Social de Barcelona, i jo.”
Malgrat que per llei tots els diplomats en Treball Social en exercici han d’estar col·legiats, la prioritat del Col·legi no és perseguir els professionals que no compleixen aquest requisit, sinó que els vinculats se sentin integrats en una organització pensada per defensar els seus interessos que lluita per aconseguir millors condicions de formació i laborals per a tot el col·lectiu.