SRA. NÚRIA PANIELLO CUARTERO
SRA. NÚRIA PANIELLO CUARTERO
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

SRA. NÚRIA PANIELLO CUARTERO

CONSORCI SANITARI DE TERRASSA

 Text del 2003

Pensem amb la sanitat com un dret, l’hem de mirar com una obligació.

El Consorci Sanitari de Terrassa fou creat el 25 de març de 1988, en bona part gràcies a l’impuls del llavors gerent de Sant Llàtzer, Dr. Joan Costa Roma. Integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer, té com a missió assistir els ciutadans i les seves famílies des d’una visió integral de l’atenció que inclou no només la cura de la malaltia, sinó també un concepte més ampli i heterogeni en el qual també tenen cabuda la prevenció, la docència, la recerca, la rehabilitació i la reinserció. L’entitat desplega una àmplia xarxa sanitària, constituïda per quatre centres d’atenció primària –presents a Terrassa, Rubí, Castellbisbal i Matadepera– i un equipament sanitari de grans dimensions, que no només dóna cobertura als ciutadans i ciutadanes de la comarca que els pertoca, sinó també a una part de la població sabadellenca. Gestiona, també, la Unitat Hospitalària Penitenciària des de l’any 1993. Segons explica Núria Paniello, presidenta del Consorci: “Des que vam néixer hem avançat molt, acabem d’obrir un hospital de dia per a malalts d’Alzheimer i estem a punt d’inaugurar un nou CAP a Terrassa. Tot i així, ara estem vivint un moment clau”, afirma.

La institució està avaluant ara cap a on s’ha d’avançar des d’una perspectiva de racionalitat i sostenibilitat. I és que, com diria un jugador d’escacs, sovint cal fer la pausa d’un bon estrateg per repensar les fites i reprendre les forces. “Som un dels pocs hospitals de Catalunya que tenim espai disponible per créixer més”, concreta. Però no es pot avançar improvisadament i sense una adequada planificació. “A mitjans del 2003 vam pensar que havíem de tenir un pla de futur global.”

S’havia d’elaborar un estudi que tingués en compte l’evolució demogràfica dels darrers anys. El procés d’immigració, més el fet de l’encariment de la vivenda a la capital catalana, ha forçat moltes noves famílies i joves a traslladar-se de la gran urbs a la perifèria, sovint més econòmica. És evident que aquest procés d’emigració interna i externa i les millores en la comunicació viària han produït més desplaçaments i noves necessitats, incloses les sanitàries. “En els darrers anys ens ha anat canviant el públic al qual assistim”, afirma, i revela que mentre que la presència de diversos operadors dóna l’oportunitat als pacients de Terrassa d’escollir entre diversos centres –“gràcies a la major oferta estan freqüentant més la sanitat pública”, puntualitza. «D’altra banda, l’afluència d’usuaris d’altres zones, com per exemple Sabadell, augmenta de forma continuada en els darrers anys.”

Tanmateix, que aquestes comarques properes a Barcelona ciutat hagin vist créixer en els darrers anys la seva població no ha de precipitar les decisions. “Volem incloure especialitats molt complexes?”, es pregunta, abans d’afirmar: “S’han d’establir els mitjans perquè no tothom s’hagi de desplaçar a Barcelona, i per tant s’han de desplegar en el conjunt del territori les especialitats que calguin, però de manera racional.”

I posa un exemple: “No tenim urgències d’oftalmologia i hem d’enviar la gent a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, però oferir només nosaltres aquest servei no tindria cap sentit, seria deficitari i poc operatiu.”

Per aquest motiu, la solució ha sorgit d’una necessària col·laboració entre els diferents proveïdors de Terrassa i Sabadell: “Les tres institucions mèdiques, Mútua de Terrassa, Corporació Sanitària del Parc Taulí de Sabadell i el nostre Consorci, hem decidit crear un servei compartit. Això ja té un sentit. Hem de ser responsables i no voler créixer de manera individual per tal d’obtenir més reconeixement. Si prioritzem la racionalitat i la sostenibilitat econòmica, les administracions també ens acaben oferint el seu suport”, assegura, abans de remarcar que “fa molts anys que ens mirem la sanitat com un dret. Crec que ens l’hem de començar a mirar també com una obligació, no només des del punt de vista dels ciutadans sinó també dels metges, els gestors i els polítics.”

D’altra banda, s’han d’atendre les necessitats reals de la població i no “desenvolupar els equipaments buscant protagonismes des dels centres sanitaris ni des dels territoris.”

La sanitat vista com una inversió i no només com una despesa. Aquest seria, segons Núria Paniello, un concepte clau de partida per superar molts anacronismes. “En sanitat pública està mal vist parlar de diners i és un gran error que cal corregir, perquè els guanys es tornen a invertir en el sector i pel bé del conjunt de la població”, afirma. “El metge ha de fer bé la feina, però també ha d’intentar fer-la ajustant-se als recursos disponibles.”

Donar més pes a l’activitat preventiva és també una altra manera no tan sols de millorar la salut dels nostres ciutadans sinó també d’evitar despeses i, en aquest sentit, l’atenció primària és una peça bàsica. “És un tipus d’atenció que s’ha anat remodelant, però hi ha coses que no estem fent prou bé. Viu poc coordinada amb les especialitats hospitalàries i al mateix temps encara és poc resolutiva.”

La crítica de la presidenta també està lligada a la pèrdua de protagonisme del metge de família, que segons assenyala s’ha de recuperar: “Hem passat d’un extrem a l’altre. Abans aquest professional coneixia molt bé el pacient i gaudia de credibilitat, malgrat que a vegades podia equivocar-se, ja que no era especialista en tot. Ara, per una banda, s’ha despersonalitzat molt la relació entre el metge de capçalera i el pacient. I, per l’altra, existeix descoordinació entre el metge i l’especialista, que hauria de recuperar la confiança en aquest professional.”

S’han de potenciar els centres de primària, fins i tot en el cas d’urgències assumibles, ja que durant molts anys han ofert un servei parcial i reduït. “Hem provocat sovint una hiperfreqüentació a urgències hospitalàries que en molts casos no està justificada. En el Consorci estem treballant en potenciar el servei d’atenció continuada des de la primària i també l’atenció domiciliària.”

Núria Paniello, que també és economista, presideix un equip de 1.500 persones; una tasca feixuga si no tingués un criteri clar i assentat de bona gestora: “La preocupació més gran que ha de tenir una persona en el meu càrrec és que les persones que composen l’organigrama, començant pel gerent i l’equip directiu, sàpiguen més que ella mateixa d’allò que fan, i tinguin clares les línies estratègiques marcades des del Consell de Govern. No ser metge no és un problema si escoltes, respectes aquests professionals, que en saben molt de la seva professió, i els ofereixes tota la informació que necessiten. Si la gent té totes les dades, és més receptiva.”