Text del 2002
“La història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró es remunta a l’any 1647 quan mossèn Jaume Sala va fer donació de les cases que posseïa al carrer del Pou de Vall per crear un hospital de pobres sans i malalts o únicament malalts –leprosos especialment. Anteriorment ja existia l’Hospital de Santa Magdalena, al casal del carrer de la Riera, que actualment és la seu del nostre Ajuntament. La donació d’aquest capellà va permetre engrandir aquest primigeni hospital i ampliar-ne la denominació en honor del seu patró.” D’aquesta manera Paquitona Floriach, exregidora de Sanitat i Afers Socials, i impulsora de l’actual etapa de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, en tant que directora, ens explica els orígens de la institució sanitària, un tret que també comparteix la Fundació: “El 4 de juliol de 1840 es va crear una fundació privada per gestionar i administrar l’hospital, però sotmesa a l’Ajuntament, de manera que els seus patrons havien de ser aprovats pel Consistori.”
Amb aquesta estructura l’hospital seguí la seva evolució i la seva tasca assistencial fins a la dècada de 1990: “El finançament de l’hospital provenia de donacions privades i també de fons públics, i havia assolit un sòlid prestigi com a centre d’atenció mèdica. Amb l’arribada de la democràcia, però, es va veure la necessitat de construir-hi noves instal·lacions. En aquesta situació, l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’any 1991, va considerar que calia fer un Consorci Sanitari a la ciutat per promoure-hi la construcció d’un únic hospital. Aquest Consorci ajuntaria l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i la Clínica de l’Aliança, de caràcter privat però que també oferia serveis a la sanitat pública. Des d’aleshores la Fundació va romandre inactiva, i la tasca fonamental des de l’Ajuntament va ser impulsar un únic servei mèdic a partir dels dos existents. Després d’anys d’intensa feina per aconseguir aquest objectiu, la inauguració del nou Hospital de Mataró als afores de la població el 1999 deixava sense una utilització concreta l’edifici de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, per la qual cosa la Fundació va decidir llogar aquest espai al Consorci Sanitari de Mataró per acollir malalts terminals, de llarga estada, etc., mentre que l’antiga Clínica de l’Aliança passà a ser un centre d’atenció geriàtrica de caràcter privat.”
De fet, la decisió de llogar instal·lacions hospitalàries va coincidir “amb el nou impuls sociosanitari que vam decidir donar-li a la Fundació.” A partir d’aquell moment aquesta institució, que es nodreix financerament “a través del rendiment del patrimoni que posseeix l’Hospital”, va impulsar activitats en aquesta direcció: “La primera mesura va ser la creació l’any 1999 d’un hotel d’entitats sociosanitàries, que acull associacions, agrupacions, etc. de familiars i afectats per malalties diverses i específiques, com ara l’epilèpsia, l’Alhzeimer, la diabetis, la sida, l’agorafòbia, etc. A totes elles se’ls brinda un espai i se’ls ajuda a desenvolupar programes i activitats.”
En aquest sentit, l’existència d’aquest hotel ha permès “la creació d’associacions noves –en aquest moment som 13– i l’establiment d’una Comissió que permet de millorar i reforçar la tasca de les existents.”
En aquest sentit, la importància d’aquestes entitats ha de ser valorada i respectada per la ciutadania i per les administracions, ja que “supleixen la manca de mitjans perquè l’Administració s’encarregui directament d’aquest tipus de problemàtiques.”
Però a més d’aportar-los un espai i una estructura, la Fundació també està treballant per establir “una borsa permanent de voluntariat, que, en aquests moments, està formada ja per 70 persones. No només es tracta de conèixer la disponibilitat d’aquestes persones i adreçar-les a les institucions on les necessiten, sinó també de fer-los un seguiment a fi de saber si la seva ubicació ha estat la idònia tant per a ells com per als destinataris dels seus ajuts.” I en aquesta mateixa línia la Fundació té signat un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona perquè els estudiants de pedagogia puguin desenvolupar les seves pràctiques en alguna de les associacions i entitats que acull la Fundació.
En aquesta nova època, la Fundació ha encetat activitats de formació i, fins i tot, terapèutiques: “A part d’organitzar diverses campanyes de promoció i prevenció de la salut hem preparat cursos de formació del voluntariat i d’acompanyament de la mort i el dol, i tenim previst un d’organització i gestió de les associacions. També hem celebrat jornades sobre el voluntariat i una mostra sobre entitats sociosanitàries. Per altra banda, disposem de serveis de suport psicològic als familiars i malalts de la sida, amb la col·laboració de l’Hospital de Mataró, i estem estudiant la possibilitat d’ampliar aquest servei també en el cas de malalts oncològics. Finalment, disposem d’un grup de suport al dol, adreçat a totes aquelles persones que han perdut una persona estimada.”
Per altra banda, la Fundació vol ampliar el nombre d’activitats en el futur, “i estem treballant en la preparació de campanyes i formació sobre els maltractaments domèstics i a la dona, així com impulsant una iniciativa que permeti a les persones amb menys recursos, a través de la derivació per part de l’Ajuntament, de poder ser tractades per un odontòleg, ja que el Servei Català de la Salut únicament finança les extraccions.”
En definitiva, la Fundació desitja “anar ampliant l’oferta d’activitats sociosanitàries en funció dels recursos que manquen a la ciutat i que la ciutadania, especialment la més necessitada de suport, demanda.”
I això gràcies al poder de convocatòria que han aconseguit en els només 3 anys de nova singladura: “El nostre concurs de dibuix per a alumnes de sisè de primària de la ciutat sobre el tema Què és el voluntariat? ha pogut reunir 600 dibuixos aspirants.” Una dada més que esperançadora, si pensem que aquesta nova etapa de la Fundació tot just acaba de començar i que avança a partir d’uns molt migrats recursos, tant humans com econòmics.
