Sra. Pilar Cervera Ral
Sra. Pilar Cervera Ral
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SRA. PILAR CERVERA RAL

FUNDACIÓ CENTRE D’ENSENYAMENT SUPERIOR DE NUTRICIÓ I DIETÈTICA (CESNID)

Text del 2002  

Hi ha moltes maneres d’alimentar-se, però sols una de nodrir-se

La Fundació Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica és pionera a Catalunya en la realització d’estudis que fins fa uns anys eren desconeguts al nostre país. Hi havia una manca total de centres formatius en el camp de la dietètica i de la nutrició perquè no es disposava de cap llei que els reconegués. No s’havia donat valor a un tipus d’estudis que a la resta d’Europa fa anys que es duen a terme. El procés va ser llarg i costós però avui els estudis de nutrició i dietètica són reconeguts oficialment i es poden cursar a 12 universitats espanyoles. La clau d’aquest reconeixement està en un grup de persones conscients de la importància de la nutrició i la dietètica, entre les quals destaca la figura de Pilar Cervera Ral, directora del CESNID des de la seva fundació, l’any 1993.

“La idea de crear un centre d’ensenyament universitari en aquests camps va néixer i créixer a Catalunya. Feia anys que un grup de gent féiem propostes a la Universitat i al Ministeri d’Educació però sense obtenir-ne resultats. A partir de la llei de reforma universitària del 1983 es van començar a fer propostes noves d’ensenyament, com la nostra.” La iniciativa va sortir d’un grup de professors de la Universitat de Barcelona. Pilar Cervera s’havia iniciat en aquests camps després d’estudiar infermeria a través d’un curs de nutrició a l’Hospital Clínic. A partir d’aquell moment “em vaig adonar que a la nostra societat hi mancava cultura en aquestes matèries perquè tampoc es disposava de formació. Vaig assabentar-me que a la Universitat de Nancy (França) es podia cursar la diplomatura de dietètica superior que donava un gran especialista en aquest camp, el professor d’Ebry. Jo i d’altres companys vam decidir cursar-la. Després vaig perfeccionar la formació amb la diplomatura de biologia de la nutrició humana a la mateixa universitat. Era una centre de referència a nivell europeu on hi havia més consciència de la importància d’aquests temes.”

Mentre anava completant el seu nivell d’estudis la Pilar realitzava classe de nutrició i dietètica a l’Escola d’Infermeria de la UB. “Junt amb altres companys professors de les facultats de Farmàcia i Medicina vam dissenyar una proposta d’ensenyaments per implantar una diplomatura en dietètica i nutrició que vam presentar al Consejo de Universidades. Era l’any 1983. Fins al cap de sis anys no es va aprovar una directriu per dur a terme aquests estudis. Diverses raons van encallar el procés que havia de portar el projecte a la seva aprovació definitiva.” Aquells primers passos realitzats des de Catalunya van obrir els ulls a altres Universitats espanyoles que van prendre consciència d’aquella necessitat d’ensenyament. “A partir de les directrius aprovades pel Consejo va haver-hi universitats que van iniciar els estudis oferint el títol com a propi, com la Universitat de Vitòria.” La Universitat de Barcelona va apostar per aquests ensenyaments amb el suport total del seu rector, Josep M. Bricall i del vice-rector, el Dr. Caparrós. “Es va buscar una fórmula jurídica per crear el centre d’ensenyament i gràcies al suport de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera, encapçalada pel seu director, el Sr. Santacana, el 1993 es creava la Fundació Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica amb el seu pla d’estudis corresponent inscrit a la UB. El primer curs engegava amb 60 alumnes que al cap de tres anys aconseguirien el graduat en dietètica i alimentació humana.” El 1998 el Ministeri d’Educació va aprovar la diplomatura en nutrició humana i dietètica que avui s’ofereix a 12 universitats espanyoles.

La dietètica s’entén com a nutrició aplicada. Es recolza en les ciències dels aliments i en les de la nutrició. “La dietètica busca propostes alimentàries adequades a cada situació, cultura i persona. És una tècnica, potser un art però no és ciència. Pretenem que la gent sigui molt respectuosa amb aquesta matèria, objectiva amb totes les tendències alimentàries i que no s’entri en fanatismes. Estem convençuts que un bon estat nutricional i una bona alimentació són una via de salut. Hi ha moltes maners d’alimentar-se però sols una de nutrir-se. Els éssers humans tenim unes demandes biològiques que són indubtables i es poden assolir de diferents maneres. Aquest ensenyament universitari vol respectar totes les tendències, creences, costums, religions i sobretot no generar fanatisme.”

Estem referint-nos a un camp de treball en el qual es fan noves descobertes de forma constant. Les investigacions científiques aporten dades que alteren moltes creences: “Als alumnes els dic que no han de ser dogmàtics perquè després s’hauran de retractar. Fa uns anys no es deixava menjar peix blau perquè es considerava que tot el greix animal era nociu. Ara, en canvi, sabem que el greix del peix té unes característiques que el fan recomenable. Els professionals d’aquest món hem d’estar molt al dia de les descobertes científiques, hem de reciclar-nos constantment.” Però encara s’ha d’avançar més a nivell d’ensenyaments. “Si bé inicialment es va optar per crear una titulació de tipus generalista per obrir camps, avui creiem que s’ha d’anar cap a l’especialització. Hi ha la idea que la dietètica només s’aplica al camp de les patologies però les sortides són molt diverses i també té aplicació en el món de la gent sana: realització d’enquestes, de treball de camp, de restauració col·lectiva (programes d’alimentació per escoles, empreses, guarderies…), de l’esport (esport i estat nutricional van molt lligats. Els centres esportius i les federacons s’estan interessant molt per l’alimentació i el consell dietètic adequat a cada tipus d’esport i a les característiques de cada persona), i també de la indústria alimentària que comença a posar serveis d’atenció al consumidor atesos per especialistes de la dietètica.” En el marc del centre també es va crear un banc de dades d’aliments que s’utilitza a nivell docent però també per l’elaboració de projectes i estudis externs.

L’especialització i l’ampliació de la durada de la titulació són temes a debat. “Estem reqüestionant molts aspectes. La societat avui demana especialització. Ara és un moment òptim per fer aquestes reflexions en el marc de la declaració de Bolònia i de la convergència europea a nivell de titulacions. Es pretén que tots el títols universitaris europeus tinguin algun tipus de convergència i de crèdits comuns. Estem pendents de l’evolució de la declaració de Bolònia per emprendre una nova etapa. De moment estem interessats a crear un campus alimentari a Santa Coloma de Gramenet on s’agrupin tots els ensenyaments de la UB vinculats a nutrició, aliments i recerca. Podria convertir-se en un espai de referència. Tant l’Ajuntament de Sant Coloma com la Diputació de Barcelona s’han mostrat partidaris d’aquest projecte.” Perspectives de futur per un centre que en nou anys d’activitat es troba plenament consolidat i preparat per emprendre una futura nova orientació que hauran d’assimilar els seus professors, més de seixanta (la meitat provinents de la UB) que donen formació a més de 300 estudiants. Estudiants que són bàsics pel present i futur de la nostra societat donant a conèixer els beneficis d’una bona nutrició i alimentació.