Sra. Rosa Martín Pagès et alia
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SRA. ROSA MARTÍN PAGÈS

ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE SECRETARIAT PROFESSIONAL (ASISEP)

Text del 2002

El segle xxi consolidarà de manera definitiva el secretariat professional, imprescindible en la gestió de les nacions.

Encara que pugui semblar estrany avui dia, fins fa un segle i escaig el secretariat era una professió eminentment masculina; de fet, ens podríem remuntar als escribes egipcis per trobar la figura del secretari: “Va ser a finals del segle xviii i principis del xix que la dona va voler sortir de casa i incorporar-se a algunes tasques laborals. La societat mateixa, però, es va encarregar d’adreçar-la cap a la docència, la infermeria i, finalment, el secretariat”, explica Rosa Martín, presidenta de l’Associació del Secretariat Professional.

Li demanem que continuï: “Durant els segles xix i xx els homes es comencen a separar d’aquest tipus de secretariat d’empresa i es reserven les secretaries d’ajuntaments, les dels consells d’administració, etc., que sembla que gaudeixen de cert prestigi.”

Les dones, malgrat la manca de formació adequada, van penetrant en tot tipus d’empreses: “A mitjan segle xx, a Madrid ja es crea la primera Associació del Secretariat, que comença a treballar sobretot per aconseguir una bona formació per a les futures secretàries del nostre país. El cas és que les noies de famílies benestants podien anar a cursar els seus estudis a Suïssa o Anglaterra, però les de famílies obreres s’havien de quedar als centres que proliferaven a les grans ciutats, centres que no sempre oferien un ensenyament de qualitat.”

Contra aquest gran ventall de centres no sempre prou qualificats es va lluitar molt durant els anys setanta i vuitanta, i és precisament l’any 1986 que neix l’associació que avui presideix Rosa Martín: “Després del Congrés Nacional que es va celebrar a Barcelona l’any 1984, el col·lectiu de Barcelona va pensar que les associacions s’haurien de convertir en autonòmiques. Els primers anys vam treballar per consolidar-nos com a entitat, i després va ser prioritari aconseguir el re­coneixement dels estudis de secretariat per part del Ministeri.”

I això va donar fruit l’any 1994 amb el naixement del títol de Tècnic Superior en Secretariat dintre de la Formació Professional en l’àmbit de l’Estat espanyol: “Va costar moltes reunions i anades i vingudes de Madrid, però es va aconseguir. De tota manera, ara fem costat a la Generalitat (Conselleria d’Ensenyament) perquè aconsegueixi que el Ministeri faci que aquests estudis d’un any siguin de dos, perquè pensem que cal una millor formació per als nostres futurs professionals.” Professionals que encara són dones en un 95% dels casos. No obstant això, co­mença a veure’s entre els homes joves una inquietud per endinsar-se en un món que els ofereix una via d’entrada segura en les empreses.

Una de les grans virtuts que té el secretariat i que massa sovint no se li reconeix és la seva adaptabilitat a l’entorn: “Hem hagut de ser autodidactes, perquè en el fons el secretari professional és la mà dreta de l’executiu i l’ha d’ajudar a aconseguir els objectius de la companyia que representa, la qual cosa significa haver d’anar sempre un pas per davant per saber allò que ve, allò que farà falta per poder filtrar, informar o executar.”

L’Associació també ha lluitat sempre per marcar els diversos nivells professionals que hi ha en aquest col·lectiu: “D’una banda, hi ha el secretariat de base; d’una altra, el de direcció, que normalment depèn d’un o dos departaments, i finalment hi ha el secretariat executiu de direcció general o de presidència. Aquesta és la figura que té més responsabilitats i que millor coneix l’estructura i els entrellats d’una em­presa. És una persona per les mans de la qual passen documents absolutament confidencials que potser mai arribaran a veure la llum i que a més ha de tenir la suficient mà esquerra per fer veure que no sap res encara que tothom es pensi que ho sap tot. Es tracta de fer realitat allò que secretària ve de secret.”

La confidencialitat és, doncs, fonamental en uns professionals que podrien paralitzar un país si decidissin deixar de respondre al telèfon només durant una hora: “Tot això no significa convertir-se en un mur infranquejable, sinó ser accessible i agradable per a tothom, sense necessitat de dir res que no s’hagi de confessar o de dir, i no tothom en té les aptituds i les actituds.”

L’any 1995 l’Associació crea, junt amb altres associacions de l’Estat i de l’estranger, un lobby amb les col·legues d’Alemanya, Holanda, Dinamarca, França, Regna Unit i Grècia, amb seu permanent a Brussel·les i Barcelona, al Patronat Català Pro-Europa, que treballa pel reconeixement de la professió i per buscar noves vies a la seva formació: “És aleshores que ens posem en contacte amb la Universitat de Barcelona i comencem a treballar en la creació del primer Màster en Secretariat, a Les Heures, que serà realitat l’octubre de 2003, al qual tindran accés tots els professionals del secretariat que ja faci anys que treballen i tots aquells joves que obtinguin la titulació de Tècnic Superior en Secretariat.”

Es tracta de donar més opcions a un col·lectiu jove i, a més a més, proporcionar una formació continuada de qualitat a tots aquells qui ja fa anys que treballen en el sector: “Fa vint o trenta anys les coses canviaven molt a poc a poc i hi havia gent que podia treballar tota la seva vida sense haver d’aprendre quasi bé res de nou. Actualment, en canvi, els avenços tecnològics i el gran cabal d’informació que rebem fan que els reciclatges siguin absolutament imprescindibles.”

I afegeix amb seguretat: “Els professionals del secretariat hem d’estar preparats per poder oferir a les empreses per a les quals treballem noves formes de fer, professionals millor formats perquè les empreses estiguin millor gestionades.”

Un dels grans problemes que ha patit la professió ha estat també l’intrusisme: “Tenim des de llicenciats en medicina fins a filòlegs i advocats, no­més per posar alguns exemples, que fan de secretaris i secretàries. Això és degut a la manca de formació específica i a la necessitat de trobar gent preparada en idiomes, que és la gran mancança d’aquest país.”

A Europa, però, si bé el problema idiomàtic està més resolt, n’hi ha molts altres que són semblants als nostres: “Per això lluitem des de l’Associació Internacional del Secretariat Professional (ASISEP) i, de moment, estem obtenint resultats dels quals tots estem molt contents. Estem segurs que el I Congrés Internacional del Secretariat (CINSEP), que se celebrarà a Barcelona el desembre de l’any 2003, ens confirmarà el bon moment de la professió.”

Tanmateix, afegeix Rosa Martín “hem aconseguit crear un entorn virtual com a eina de treball per al secretariat i per a les empreses amb l’ajuda del CIDEM i la Generalitat de Catalunya, i en els propers mesos constituirem amb les empreses més importants de tots els sectors la Fundació Internacional del Secretariat (FINSEP) per treballar en temes socials que puguin ajudar el col·lectiu d’arreu. Estem segurs que el segle xxi consolidarà de manera definitiva aquest professional imprescindible en la gestió de les nacions.”