Text del 2002
Tot el que sigui conscienciar la població per tal que els seus hàbits en matèria de conducció siguin correctes és perfecte.
.
Winterthur és coneguda com una gran empresa d’assegurances del grup Crédit Suisse; però darrere d’aquesta empresa, a més dels milers de persones que treballen en les diverses àrees de negoci de la companyia, n’hi ha uns quants que dediquen el seu temps a la Fundació Winterthur, una fundació que va néixer l’any 1998 i que ha tirat endavant un gran nombre de campanyes i ajuts, tal com expliquen Giuseppe Gamucci, director, i César Bardají, vicepresident: “De fet, la fundació és fruit de la transformació d’una entitat d’àmbit català, anomenada Winterthur Formació Fundació Privada que va néixer a Barcelona amb la voluntat de col·laborar amb la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Escola d’Administració d’Empreses per oferir una carrera universitària d’empresarials amb especialització en la branca d’assegurances.”
Però aquella activitat ha passat a una altra entitat del Grup. La Fundació Winterthur pren la seva forma actual l’any 1998, amb nous objectius i estatuts adreçats a tot l’Estat: “La vam transformar en una fundació cultural de patrocini i mecenatge d’activitats culturals, i encara hi vam afegir una branca d’activitat dedicada a la prevenció de riscos i a la difusió de la cultura de la seguretat.”
L’interès de Winterthur per la prevenció de riscos es remunta a principis dels vuitanta, quan un conjunt de factors socials, amb l’increment del parc automobilístic i el despertar de l’economia espanyola, porta un increment notable de la sinistralitat tant en accidents de circulació com en els laborals i els de la llar, a més de la nova preocupació pels problemes que es pugui causar al medi ambient: “Winterthur hi té interès com a asseguradora, però també mostra la preocupació social d’una empresa establerta en un context.”
No oblidem que la companyia va establir-se a Catalunya a principis de segle i que des d’aleshores el lligam i la integració al nostre país han estat molt importants: “Fidels a la tradició de la casa mare suïssa, es van començar a portar a terme les primeres campanyes destinades als nens, perquè entenem que els infants són l’embrió dels futurs adults responsables i eren el terreny més fèrtil on podíem començar a sembrar.” A través de convenis amb escoles, ajuntaments i conselleries d’educació de tot Espanya, Winterthur va engegar programes de seguretat vial adreçats als escolars de tot el país: “Després, vam estendre’ns també a les campanyes mediambientals i de seguretat a la llar, fins que vam decidir fer un salt generacional i dirigir-nos també als adolescents i joves.”
I és que l’evolució de la societat en els darrers cinc o sis anys ha portat un augment esfereïdor dels accidents en una franja d’edat compresa entre els 16 i els 25 anys: “En gairebé el 70% dels accidents hi ha joves involucrats, i normalment la causa principal d’aquesta sinistralitat ve donada per la ingesta d’alcohol.” Així van néixer, doncs, les darreres campanyes de la Fundació Winterthur, que volien incidir en la perillositat de barrejar alcohol i conducció: “Pensem que hem aconseguit integrar els esforços tant dels mitjans de comunicació com dels creadors de la campanya per poder llançar la idea que la conducció no és un joc i que si beus estàs en una situació de perill real.”
Importava que aquest missatge arribés als joves: “Havíem de trobar un missatge que no fos ni paternalista ni massa pedagògic en el sentit tradicional, havia de ser proper als adolescents del nostre país i per això vam posar l’accent en la realitat virtual, es tractava que els nois i noies veiessin que en un joc pots jugar-te-la, però no en la vida real.”
La Fundació Winterthur pensa que “tot el que sigui conscienciar la població per tal que els seus hàbits en matèria de conducció siguin correctes és perfecte.” I en això no val pensar que a les empreses els podria beneficiar el fet que hi hagués menys sinistralitat: “Això no és cert, perquè la companyia avalua els riscos i posa les primes en funció d’aquests i de moltes altres coses, el fonamental és ser una companyia competent i que destaqui per l’excel·lència dels seus serveis. Si la sinistralitat baixés, és cert que les primes baixarien a la meitat, però nosaltres no hi guanyaríem ni hi perdríem, el que sí que hi hauria seria un benefici social evident.”
Giuseppe Gamucci i César Bardají, però, expliquen que la Fundació Winterthur no sols participa en la prevenció de riscos, sinó que també impulsa projectes culturals: “Hem apostat per la relació a llarg termini amb entitats culturals molt importants, tant com ho poden ser el Museu del Prado, el Palau de la Música Catalana, el Liceu o la catedral de Burgos. Intentem donar un toc personal a totes aquestes grans institucions i ajudar-les en determinats projectes.”
I ens n’expliquen alguns exemples: “Tenim un conveni amb el Museu del Prado que ens permet tenir un pla a cinc anys vista i així donar prioritat a unes o altres accions en funció de les necessitats del museu. Hem organitzat, per exemple, visites d’escolars que acaben amb un taller de pintura. A Barcelona, hem participat en la reconstrucció del Liceu i a Burgos estem ajudant a la restauració de la catedral. Participem també a ARCO, la fira d’art contemporani, i col·laborem amb el Palau de la Música de València i amb el Teatro Real de Madrid.” La seva atenció es dirigeix a grans projectes: “Creiem que podem fer accessibles els grans centres de la cultura a l’Estat espanyol, podem aconseguir que siguin a l’abast de tothom.”
D’altra banda, la Fundació vol promoure i estimular el debat social, l’intercanvi d’idees i opinions, així com el foment de la lectura. En aquesta línia, la Fundació, a través del Fòrum de Debat Club Winterthur, inclou dins de les seves activitats l’organització de conferències i taules rodones sobre temes d’actualitat, i la presentació de novetats literàries. En els últims tres anys, han passat pel Fòrum figures com Camilo José Cela, Rigoberta Menchú, Francisco Umbral i Antonio Gala, entre d’altres.
La Fundació Winterthur, a més, compta amb un president d’excepció, D. Jaime de Marichalar, duc de Lugo: “D. Jaime de Marichalar és un dels directius de Crédit Suisse des de fa uns quants anys. De fet, quan va contraure matrimoni amb la Infanta Elena estava treballant a la seu del banc a París. L’any 1998, va tornar a Espanya per incorporar-se a l’oficina de de Madrid. Va a ser aleshores, quan a Winterthur estàvem preparant el naixement de la fundació, que vam tenir la idea de presentar-li el projecte. Li va agradar tant que des del principi va acceptar ser-ne president.”
A més, el senyor Gamucci i el senyor Bardají destaquen: “Estem molt orgullosos de la seva presència i molt agraïts pel seu entusiasme, perquè és un president molt actiu, que s’involucra, pren decisions i gaudeix fent-ho.”
Pel que fa al futur, afirmen: “Tenim un objectiu clar i seguirem treballant per fer-lo realitat: difusió cultural i prevenció és el que més ens interessa i continuarem per aquest camí. A més, en la mesura que puguem augmentarem la quantitat d’actuacions que estem fent.”
