Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. RAMON RIERA ROVIRA
DR. RAMON RIERA ROVIRA.
Fotografia: Àngel Font

DR. RAMON RIERA ROVIRA. OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA

Obra:

Text del 2005

La majoria de les pacients que té un ginecòleg són dones de la seva generació, i en el meu cas dones en l’edat de la menopausa.

El Dr. Ramon Riera Rovira és metge especialista en obstetrícia i ginecologia. Ha dedicat trenta anys de la seva tasca professional a l’àmbit públic i privat, temps que ha dividit entre l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital de Martorell i la Clínica Sagrada Família. Des de l’any 1991, dirigeix l’Institut d’Obstetrícia i Ginecologia Riera Bartra, que va crear en homenatge al seu oncle, el Dr. Lluís Riera Bartra. Des dels catorze anys va tenir clar que la medicina havia de ser la seva opció de futur. “La part humana de la medicina em va decantar per aquest camí. Més tard, aquesta vocació va estar guiada i reforçada pel meu oncle, qui, pel fet de ser solter, em va afillar i em va ensenyar a ser bon metge.”

Va fer la carrera de medicina a l’Hospital Clínic, on va arribar a ser alumne intern per oposició de la càtedra de dermatologia. “Les meves inclinacions s’adreçaven, en principi, cap a la dermatologia i la cirurgia. Al Clínic, hi havia grans professors, com el Prof. Pere Piulachs i el Prof. Balcells Gorina.”

Es va especialitzar a l’Hospital de Sant Pau, al costat del professor Esteban Altirriba. “El meu oncle hi havia treballat a l’època del professor Conill, quan la ginecologia i l’obstetrícia eren dos serveis diferenciats. El professor Conill era cap del servei de ginecologia i el meu oncle ho era del servei d’obstetrícia. Li feia il·lusió que el seu nebot es formés a l’Hospital de Sant Pau. L’oncle em va presentar el professor Esteban Altirriba, amb qui vaig treballar durant un any com a assistent, perquè en aquell moment les places de resident estaven totes cobertes. Al cap d’un any es va fer la convocatòria i em van donar la plaça.”

Durant l’època de resident, anava a l’Hospital de la Vall d’Hebron i se sentia privilegiat, perquè gràcies al contacte amb el Dr. Riera Bartra, podia entrar a la sala d’operacions. Allà va veure treballar el seu oncle i va poder assistir el primer part. “L’oncle feia una guàrdia al mes a la Residència Maternal. Un dia que hi havia una senyora a punt de tenir el quart fill, em va presentar una de les llevadores que l’apreciava molt i em va dir que aquell part el faria jo. En realitat, ho va fer la mare, perquè el nen va sortir pràcticament sol, però a mi em tremolava tot el cos. Aquesta primera experiència em va sobtar i alhora em va ajudar a decantar-me per la ginecologia.”

El Dr. Riera va treballar durant setze anys a l’Hospital de la Santa Creu i  Sant Pau, on va arribar a ser metge adjunt i cap de servei de guàrdia, però un dia es va llevar desil·lusionat i va pensar que havia arribat el moment de canviar. “Sóc una persona que quan sona el despertador em llevo contenta per anar a treballar, però un dia va sonar i no em vaig veure amb cor d’anar-hi. Em vaig adonar que en aquest hospital havia tocat sostre. Li ho vaig comunicar al professor  Esteban Altirriba i li vaig dir que es busqués un substitut. Casualment, l’endemà, dues doctores que havia tingut de residents a les meves guàrdies i que treballaven a l’Hospital de Martorell, em van dir que el metge que hi havia de cap de servei se n’havia anat i em van demanar si volia fer-me’n càrrec. M’ho vaig pensar, ho vaig consultar a la meva família i vaig acceptar-ho.”

Va treballar durant catorze anys com a cap de servei a l’Hospital de Martorell, però va arribar un moment en què va decidir que calia canviar, per dues raons. “Crec que el fet d’eternitzar-se en els càrrecs de responsabilitat no és bo. És important que per aquests càrrecs flueixi saba nova. Això d’una banda. De l’altra, el motiu decisiu que em va empènyer a deixar l’Hospital de Martorell va ser la precària situació laboral dels meus companys.”

L’any 1991, dins de la vessant privada volia muntar un equip i va pensar que era just que s’anomenés Institut Riera Bartra, en homenatge a l’oncle. “La nostra especialitat és tan àmplia, que es necessita un equip. Nosaltres som un grup format per set metges: la doctora M. Lluïsa Burrel, el Dr. Eduard Navarro, la Dra. Eva Huguet, la Dra. Montserrat Creus (responsable de l’esterilitat i la reproducció asistida), el Dr. Jordi Sáez, responsable del diagnòstic prenatal, i el Dr. Ramon Rovira Negre, un cosí germà meu que s’hi ha incorporat recentment. Aquest fet em fa molt feliç, perquè no tinc cap fill que hagi estudiat medicina i amb mi s’acabava aquesta vocació dins de la família. A més, té l’edat del meu fill gran. Com que sóc el més gran, faig de cap visible.”

Tot i ser un centre privat, fa la seva tasca amb un vernís hospitalari. “Tenim les nostres sessions clíniques, utilitzem els nostres protocols. El fet de ser un equip una mica ampli ens permet abraçar totes les vessants de la nostra especialitat.”

Opina que s’està fent un nombre de cesàries desorbitat, sense cap mena de justificació i sense tenir en compte que una cesària és una intervenció quirúrgica, que comporta riscos. “A la Clínica Sagrada Família, on treballo, es fan un 38% de cesàries, i això és un disbarat. El meu equip, a l’Institut Riera Bartra, en fa un 16%. He tingut la sort que l’oncle m’ha ensenyat molt bé l’obstetrícia. Si vols que el part vagi bé i que no hi hagi problemes has de ser al costat de la dona des que ingressa fins que pareix.”

Detalls com aquest fan que el dels ginecòlegs sigui un dels col·lectius professionals amb més fidelitat. “Fa un parell d’anys va sortir publicat un treball que recollia els percentatges de fidelitat al llarg de la vida a diverses professions, i els ginecòlegs tenim una fidelització d’un 15%, xifra més baixa de la que la gent es pensa.”

El tractament de la menopausa és una de les fites de la ginecologia. “La majoria de les pacients que té un ginecòleg són dones de la seva generació, per tant, en el meu cas dones en l’edat de la menopausa. Afortunadament, hi ha tot un arsenal terapèutic que, sense cap mena de perill, ajuda les dones a viure aquesta etapa, sense riscos, amb un equilibri hormonal similar al que tenien abans de la menopausa.”

Sobre la tendència actual a retardar cada cop més l’edat de tenir fills, el Dr. Riera creu que des del punt de vista mèdic no hi ha límits, però hi ha altres condicionaments. “Quan va sortir el cas de l’embarassada italiana que tenia més de seixanta anys, vaig dir que podem fer el que volem, però una dona que té seixanta-cinc anys, quan el seu fill la necessiti més, que serà l’època de l’adolescència, en tindrà al voltant de vuitanta, en el millor dels casos, i amb aquesta diferència generacional tan gran és difícil que arribi a entendre’l.”

I, més difícil encara, que tingui energia per jugar amb el seu fill. El Dr. Riera, encara té energia per jugar amb els seus fills a tennis, encara que sempre el guanyen. “Ara faig paddel-tennis, que és més suau. M’agrada l’esport en general, tant fer gimnàstica com anar a esquiar, cosa que faig sovint, però també tinc una gran afecció per la música i per la lectura.”

També té energia per no parar de parlar del seu oncle, l’esperit del qual és present en tot moment. “Té noranta anys i va professar una dedicació absoluta a la medicina. Em va ensenyar a ser metge. M’agradaria ser com l’oncle, un home bo.”