Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Gemma Romanyà Valls
SRA. GEMMA ROMANYÀ VALLS.
Fotografia: Àngel Font

SRA. GEMMA ROMANYÀ VALLS. FUNDACIÓ PRIVADA PAPER DE MÚSICA

Obra:

Text del 2002

La música és present en molts moments de les nos­tres vi­des. Cada vegada més se li ator­ga un paper més re­llevant en el marc cultural. La mú­si­ca clàs­si­ca s’ha reva­lo­rit­zat, ha dei­xat de ser pa­tri­mo­ni d’una mi­no­ria per arri­bar a molts més àmbits so­cials. La Fun­dació Pri­vada Pa­per de Mú­sica va néixer amb l’ob­jec­tiu d’acos­tar aquesta música als po­bles i d’ajudar a pro­mo­cionar els jo­ves intèrprets. Gemma Ro­ma­­nyà Valls va iniciar aquest pro­jecte el 1988 amb la pos­te­rior creació de l’Associació Pa­per de Música que més tard es con­vertí en fundació. “Si bé avui la Fundació disposa d’u­na estructura organit­za­ti­va i d’un local per dur a terme les audicions, els principis van ser di­fe­rents perquè tot va sorgir d’una idea molt particular. Vam tenir l’o­por­tunitat d’aconseguir un piano gran cua, de concert. Aquell ins­tru­ment va despertar algunes idees que es van acabar fent realitat.”

“En un poble petit com Capellades pràcticament no es feien concerts de mú­sica clàssica, com a la major part de poblacions catalanes. Però hi havia la possibilitat de donar-la a conèixer a través de joves estu­di­ants de música destacats de cursos avançats. Un programa d’examen d’un alum­ne que porta alguns anys estudiant és molt atractiu i ja té un cert ni­vell. Si a aquest jove li donàvem una oportunitat, podria tocar en pú­blic, donar-se a conèixer i, alhora, el públic escoltaria unes obres bo­niques de grans compositors clàssics. Vam tirar endavant aquesta idea i vam convocar un concert a casa nostra. El primer i segon con­certs van ser d’estudiants, però pel tercer vam poder es­col­tar un jove professional, Antonio Ruiz-Mellado, pianista i, en aquel­la època, pro­fes­sor de l’Escola de Música d’Igualada. Els artistes no cobraven, el pú­­blic no pagava, i després de la sessió s’oferia un re­fresc a tothom. L’a­collida d’aquests primers concerts va ser im­pres­sionant i ines­pe­ra­­da. L’espai disponible no era suficient per a 25 pers­o­nes però les vam reunir i mitjançant una càmera de vídeo vam poder atendre’n més.”

S’havia posat la base per a l’aixecament de la Fundació. Gemma Ro­ma­nyà s’adonava de l’interès de l’intèrpret per poder participar en actes d’aquest tipus i d’un públic que era receptiu a la música. “Però la major part dels mú­sics no tenien massa oportunitats de tocar en públic. Barcelona és un centre cultural important però pocs intèrprets aconsegueixen aquesta fita, el nivell és molt alt. Més enllà d’una gran ciutat hi ha les po­ssibilitats que ofereixen les comarques. Vam pretendre organitzar una xarxa de concerts per diferents pobles de Catalunya mitjançant els Con­sells Comarcals. La proposta era senzilla, fàcil de portar a terme i econòmica però la resposta política va ésser escassa. Per això vaig decidir no perdre-hi més temps.”

La Fundació rep el suport econòmic de l’empresa familiar d’arts gràfiques Ro­manyà Valls. Aquesta esponsoritza els actes que es duen a terme. “Aquella idea incipient ha esdevingut una realitat amb una reper­cus­sió no­table. Vam començar amb una audició cada tres mesos, era el Ci­cle de Concerts de les 4 Estacions. El 1991 vam inaugurar la sala d’au­di­ci­ons que vam projectar amb molta il·lusió. És austera, però amb una so­no­­ritat excel·lent. Tenint aquest espai vam ampliar l’oferta i vam or­ga­nit­­zar dos con­certs internacionals anuals amb artistes més ex­pe­­ri­men­tats. En l’actualitat hi fem un concert al mes i es dóna cabuda a al­tres ti­­pus de músiques, no sols clàssica. Hem fet audicions de jazz, de can­­çó tro­ba­doresca, re­ci­tals de poesia, blues… Hem aconseguit crear una at­mos­­fera i una acús­tica atractiva tant per al músic com per als assis­tents.”

Un dels encerts resideix en el fet d’haver comprès les preferències del pú­blic. “Moltes persones es resisteixen a la música clàssica perquè diuen que no l’entenen. No em considero una experta però, en tot cas, em po­so al costat de la majoria de població, sense massa cone­ixe­ments mu­si­cals. Volem escoltar aquells compositors més asse­qui­bles: Mozart, Beet­hoven, Schubert, Chopin i tants d’altres que tenen peces excep­cio­nals i entenedores per als no entesos. En aquest sentit, un dels as­pectes que valorem a la Fundació és el disseny d’un programa ade­quat. Stravinsky, Britten, Shostakovich, Prokovief, etc. són grans com­po­sitors però més difícils, i en els que cal entrar mica en mica.”

Precisament per facilitar la comprensió de les peces musicals es va iniciar un curs sobre com escoltar música. “Junt amb el programa, so­vint donem un comentari imprès, explicant el concert d’una manera fà­cil per ajudar a la seva millor comprensió i gaudi. Això permet si­tu­ar-te mentalment en un lloc, un temps, una circumstància… El públic entra molt més en l’obra. Acostumem a aconseguir un silenci ab­so­lut. El Quartet Borodin, que és dels més prestigiosos del món, va ac­tuar fa uns anys al Palau amb un programa basat en obres de Shos­ta­kovich a la primera part. Si haguessin donat una petita explicació abans del con­cert probablement l’audició no hagués estat tan perjudicada pel soroll de la tos.”

La Fundació Privada Paper de Música promou diferents cursos al llarg de l’any, no només relacionats amb el tema musical sinó donant cabuda a unes altres manifestacions culturals, com el cinema. “Fa deu anys que orga­nit­­­zem el curs de música de cambra. Rebem estudiants de tot Es­pa­nya i Eu­ropa. El professorat té un gran nivell, interès i entrega. Fa tres anys vam co­­mençar un curs de Lied i a més duem a terme el con­curs Pa­per de Mú­si­ca de Capellades, aquest any en la seva tret­ze­na edició i amb un pres­ti­giós jurat presidit pel mestre Antoni Ros-Mar­bà. Amb l’ob­­jec­tiu d’ampliar l’oferta cultural, hem adaptat la sala d’au­di­cions per rea­lit­zar sessions de cinefòrum amb pel·lícules en ver­­sió ori­ginal sub­titu­lada.”

Per a Gemma Romanyà la paraula clau és “compartir. Quan en un am­bient cultural hi ha transmissió de coneixement, es comparteix, ob­te­nint un major enriquiment per a tothom.” Paper de Música, nom que va idear l’escriptor Josep M. Espinàs, és un model a seguir per a altres mu­ni­ci­pis catalans. Una bona manera de contribuir a la difusió de la cultura en­tre la població i a millorar-ne el seu coneixement.