El llibre Alcaldes de Catalunya pretén que la força més visible, o la sobirania més directa, sigui sentida,

escoltada i que la seva veu passi a la història a través de la seva imatge i el text d’un temps, una època i una conjuntura política i econòmica concreta.

Com que els temps que corren són accelerats, l’autor té pressa per captar-los abans que ens sobrepassin a tots.

Alcaldes de Catalunya té un missatge d’honestedat, il·lusió i esperança en el futur. Al responsable de cada municipi se li fan preguntes que els seus veïns estaran encantats de llegir (què va prometre aportar, què ha aportat i què aportarà, què no ha pogut fer i per què, què opina de l’autodeterminació, del federalisme…). Les respostes quedaran reflectides en un text, on hi ha esquitxos del seu perfil més humà.

Més de cent alcaldes es retraten a l’estudi de fotografia més actiu de Barcelona: Models Photo, una agència de models (per a publicitat i figuració a TV o cinema).

Més de cent alcaldes s’atansen al carrer Villarroel 92 de Barcelona, on la seva imatge esdevé perenne gràcies a l’equip d’un fotògraf de prestigi, l’Àngel Font.

Més de cent gestors que fan la història d’un país. Ells i els seus ciutadans conformen el dia a dia. Per tot això, mereixen no passar en l’anonimat. La nostra terra els deu reconeixement per la seva tasca democratitzadora.

La idea neix des de la perspectiva pràctica que el poder resideix en el poble. Un poble que, normalment, està oblidat i al qual només s’hi acudeix quan el seu vot és políticament necessari.

Avui, més que mai, la política és l’art de l’incompliment de les promeses electorals. El responsable de la governabilitat d’un municipi probablement no es pugui permetre aquest luxe. El fet d’estar en constant convivència amb els seus paisans o conciutadans, el fa estar implicat en els seus problemes i atent a les seves demandes.

El govern d’una nació pot tenir interessos de tot tipus arreu del món. El municipal, en canvi, es circumscriu als quilòmetres quadrats de la seva àrea. Qualsevol ciutadà es pot atansar al seu alcalde al carrer o al supermercat. Cap ciutadà (o gairebé ningú) s’acostuma a trobar, avui per avui, amb el director general d’un ministeri, un ministre, el president d’una nació a el cap d’Estat en un lloc públic. Si bé és el vot el que posa al cim públic a presidents i alcaldes, és aquest l’únic denominador polític que tenen en comú.