Text del 2003
Aviat serem una clínica modèlica d’alt nivell, amb només quatre especialitats, com fins ara, però de gran qualitat.
La Policlínica del Vallès, ubicada a Granollers, és un centre privat presidit pel doctor Demetrio Pita. Properament aquesta entitat es reformarà completament gràcies a la intervenció d’un grup inversor. Es modernitzarà tecnològicament i es milloraran els serveis i l’hostatgeria dels pacients. “Serem una clínica modèlica d’alt nivell. Tindrem només quatre especialitats, com fins ara, però de gran qualitat. El desenvolupament de totes les tècniques no correspon a una clínica petita com la nostra sinó als grans hospitals de referència.”
A la Policlínica les especialitats punteres són l’oftalmologia, la traumatologia, la ginecologia i la cirurgia general. “En l’àmbit de l’oftalmologia i la traumatologia podem realitzar pràcticament el mateix que en un hospital de tercer nivell. Pel que fa a la ginecologia, ens ocupem des de la fecundació in vitro fins a tot tipus de malalties de la dona. La clínica petita ha d’optar per tenir un nivell molt alt en tot allò que sigui possible, no en tot. Això és el que jo entenc per atenció global.”
El centre que presideix el doctor Pita ofereix la màxima tecnologia en aquestes especialitats. “El pacient té dret a disposar de la tècnica de més alt nivell. És una obligació de la institució i del metge.”
La medicina ha evolucionat molt d’uns anys ençà gràcies, en part, a la incorporació dels avenços tecnològics. La substitució de l’home per la màquina ha arribat també a la cirurgia. “En l’especialitat de l’oftalmologia es donen casos de cirurgia robotitzada en què els cirurgians el que fem només és orientar, supervisar i indicar la intervenció. La realització de la cirurgia no és només l’acte quirúrgic en si. En un futur, no molt llunyà, pràcticament tota la nostra cirurgia serà del tot robotitzada i es necessitaran menys les nostres mans per a la pràctica, però sí serà necessària la nostra formació i intel·ligència per diagnosticar, indicar la intervenció o decidir l’aplicació de determinada tècnica.”
La Policlínica disposa de vuitanta llits i de quatre quiròfans que funcionen matí i tarda. Amb el desenvolupament de la cirurgia ambulatòria cada cop són necessaris menys llits en els centres sanitaris. No obstant això, cal ser prudents amb aquesta pràctica. “Actualment s’incita tothom a marxar cap a casa després d’una operació. Per voler donar una sensació d’eficàcia es pot induir a riscos el pacient. A vegades, és més segur que un pacient passi la nit del postoperatori a l’hospital, tot i que pugui semblar menys eficient. Sembla que estem a l’altra banda del pèndol, però cal actuar amb prudència i introduir els canvis de manera gradual.”
En aquesta clínica hi ha metges que en depenen en règim laboral i d’altres que estan externalitzats i mantenen una relació amb el centre de tipus més mercantil. El doctor Pita reconeix, defensa i potencia la figura del metge de capçalera. “El metge de medicina general és fonamental perquè és el primer graó de la relació entre el pacient i la medicina. De fet, els alumnes de llicenciatura es formen en medicina general. Aquest professional té un ampli ventall de coneixements, però no necessàriament ha de saber qüestions tècniques molt especialitzades. No és un especialista en res concret, però sí que podem dir que és un especialista de la medicina.”
El metge de capçalera és qui té més contacte amb el malalt des del primer símptoma. “Crec que no és adequada la programació matemàtica de les visites amb una durada determinada. En realitat, no es tracta tant d’un problema quantitatiu sinó d’actitud per part del professional. El metge ha de dedicar el temps necessari per tal que la persona que surt de la consulta tingui un nivell de confiança per creure que el que li estan fent és beneficiós per assolir la curació.”
El metge i el pacient han d’establir una relació de confiança mútua i, sobretot, s’han de comunicar, tot i que a vegades els metges no són prou conscients de l’ús de tecnicismes que dificulten la comprensió per part del malalt. “Es diu que el metge ha de baixar del pedestal i apropar-se al malalt, però no hi estic d’acord perquè, en tot cas, el pedestal és social. El que ha de fer el professional mèdic és no acostar-s’hi amb un criteri paternalista.”
D’altra banda, s’ha de personalitzar al màxim l’actuació amb el pacient. “Els metges no tractem una úlcera sinó l’úlcera que pateix una persona amb noms i cognoms, una persona que té un projecte personal que no pot desenvolupar a causa de la malaltia.”
El metge de capçalera també té un paper fonamental en la prevenció, tot i que a vegades no en som prou conscients. “La població té una falsa idea de la prevenció. A Espanya i, en general, a tot Europa la gent es resisteix bastant a visitar el metge. Només ho fa quan realment està malalta. Cal tenir molt clar que un dels vessants de la medicina és la prevenció, que consisteix a evitar la malaltia.”
En l’oftalmologia hi ha una malaltia que actualment és la causant de més casos de ceguesa i que només es diagnostica si es busca expressament: és el glaucoma. “De cada cent persones més grans de cinquanta anys, deu tenen un glaucoma, tot i que només ho saben tres o quatre.”
Tota malaltia és un procés, l’inici del qual és el risc que es produeixi. Quan ja s’ha desenvolupat, cal retornar l’individu a la societat amb totes les seves capacitats. “La medicina antropològica defineix la malaltia com allò que s’introdueix en el projecte d’un individu i l’esberla.”
Dins del sistema sanitari, a vegades es diu que el malalt és un usuari i a vegades que és un pacient. “El malalt és un pacient però, en la mesura que està dins d’una organització, és un usuari i té una sèrie de drets socials. Ara bé, com que la persona pot escollir dirigir-se o no al centre sanitari, aleshores esdevé un client. Però cal dir que això són aspectes parcials ja que el malalt és pacient per damunt de tot perquè pateix un mal i s’adreça al metge per ser guarit.”
En aquest centre s’atenen malalts de la Seguretat Social, també particulars i mutualistes. “Tant se val la cobertura que tingui el pacient perquè el tracte és el mateix en tots els casos.”
La Policlínica del Vallès s’enfronta a una nova etapa de futur amb l’objectiu de convertir-se en un centre capaç d’assumir els reptes mèdics del segle XXI. “Al progrés científic no se li han de posar traves, però potser sí que s’han de marcar unes regles. Qualsevol avenç científic ha de ser acceptat i impulsat. Quan les innovacions derivades de les últimes investigacions (cèl·lules mare, genoma) s’introdueixin en la pràctica mèdica de manera sistemàtica seran aplicades en el nostre centre.”
