Text del 2002
És una gran satisfacció poder treballar en equip, laics i religiosos, amb una total harmonia.
Sens dubte, els veritables inicis de l’important projecte de cooperació que el pare Joan Font està desenvolupant al Brasil cal cercar-los en l’any 1849: “Sant Antoni Maria Claret va fundar l’ordre dels Claretians després d’una estada a Canàries i tot just abans de marxar cap a Cuba per desenvolupar la seva tasca missionera. El fundador del nostre Orde es va caracteritzar pel seu esperit agosarat, intrèpid i molt solidari. El seu lema era sempre donar resposta a les mancances més urgents i oportunes mitjançant els sistemes més eficaços. Avui en dia nosaltres intentem seguir els seus passos aplicant aquestes màximes d’actuació i, de fet, hi ha figures destacables. Les meves vivències fan que en destaqui dues. La primera, monsenyor Casaldàliga, que amb la seva actuació i doctrina ens mostra que s’ha de lluitar a favor de les causes justes a través de sistemes raonables que parteixin d’idees raonades. La segona, monsenyor Giraldo, oriünd de Tolosa, que exemplifica com el més important de les tasques solidàries és estar al costat de les persones perquè esdevinguin el centre de la teva actuació i, així, ajudar-les en tot el que sigui possible.”
En el cas particular del pare Joan Font, el seu desig de col·laborar en el desenvolupament i millora de les zones més deprimides del planeta va començar arran d’una estada de tres mesos al Camerun: “La meva vocació missionera va sorgir des de ben petit. Un cop em vaig ordenar, el meu camp de treball es va relacionar amb el foment de les noves vocacions. Tot i així, jo desitjava profundament viure aquesta experiència i el pare Miquel Peix em va donar l’oportunitat perquè la pogués dur a terme. El meu ajut a la comunitat es va centrar en tasques merament manuals perquè no parlava cap dels dos idiomes de la zona i, per tant, no podia mantenir cap conversa. Malgrat aquest impediment, va ser una experiència meravellosa que em va omplir personalment en tots els ordres i que em va fer reflexionar entorn el fet de la necessitat d’incloure aquesta estada com a requisit bàsic del currículum per ser ordenat. Vaig comprendre que una experiència d’aquestes característiques podria animar molts joves i també determinar els que realment estaven preparats per assumir les difícils condicions de vida a les zones menys afavorides. Jo mateix vaig sofrir el bateig en malària que és comú en totes les persones que resideixen durant un període més o menys perllongat als tròpics.”
Aquesta primera experiència el va decidir a viure la seva vocació missionera plenament. La creació de la fundació Despertar, centrada en la rehabilitació i l’atorgament de la possibilitat d’una educació als nens de les zones amazòniques del Brasil ara fa 15 anys, el va ajudar a fer realitat la seva aspiració: “Vaig actuar com a cooperant durant gairebé 10 anys. Va ser una experiència meravellosa que va transformar la meva vida. Quan et trobes a un lloc on gairebé falta de tot, t’adones de la necessitat de ser fidel a les teves conviccions i de lluitar per acabar amb les situacions injustes que t’hi trobes. Vaig viure moments molt durs, però que em serviren per prendre importants determinacions. Vaig tenir la desgràcia que un nen se’m morís a les mans per un problema de deshidratació i em vaig jurar a mi mateix que actuaria amb tots els mitjans possibles per tal que cap nen més sucumbís per aquesta causa. Alhora, vaig poder anar comprovant com els problemes exteriors motiven que la personalitat i els actes de l’individu es vagin degradant. Això em va fer conscienciar més encara de la necessitat de treballar centrant-nos en les necessitats i preocupacions específiques de cada individu. També hi va haver moments molt macos com, per exemple, quan em va visitar la meva mare, Maria Gumfaus, i es va emocionar en veure la quantitat de gent que m’estimava. Una altra satisfacció era l’agradable sensació de treballar en equip, laics i religiosos, amb una total harmonia.”
Com a conseqüència de la seva actuació, 800 joves disposen actualment d’una certificació acadèmica que demostra el estudis cursats en les branques de formació professional o estudis primaris i secundaris. La seva labor ha evitat que el nombre de delinqüents juvenils creixés i ha permès que aquest grup de joves disposi d’un futur més esperançador. A la vegada, ha deixat com a testimoni quatre capellans ordenats allà mateix que continuen amb la tasca que ell va encetar. Un cop va marxar, el projecte va quedar en mans de quinze persones responsables al Brasil i trenta a Barcelona. De fet, el pare Joan Font mai no s’ha deslligat del projecte i encara hi participa activament mitjançant l’organització anual de camps de treball: “La meva experiència em va omplir tant que la vaig voler compartir amb les generacions més joves. No només hem centrat la nostra actuació al Brasil, sinó que també hem actuat a Bòsnia, reconstruint edificis a Sarajevo, i després a Bolívia, Panamà i Camerun. Aquests camps estan oberts a totes aquelles persones de més de 20 anys que hi vulguin participar amb la seva preparació i habilitats, i que estiguin preparades per afrontar la difícil situació que es trobaran en tots els ordres –alimentari, higiènic, etc. De retorn, la conclusió del jovent és que anaven per ensenyar, i han tornat ensenyats.”
Aquestes activitats han donat lloc a l’associació Enllaç, en la qual no només actuen religiosos, sinó també laics: “Les fonts de finançament per als nostres projectes són importants, però també ho és el suport moral dels parroquians. El més important és que cadascú aporti el millor de si mateix i que amb la nostra participació ajudem a crear consciència de la necessitat de canviar les nostres relacions amb els països mal anomenats del Tercer Món. És transcendental que considerem el fet que mentre estem pagant xifres descomunals a un futbolista perquè marqui un gol, just al costat hi ha immigrants fent cua i esperant per arranjar la seva situació legal al país. La globalització és imparable i no crec que sigui dolenta en si mateixa, sinó pel fet que aquesta igualació fa que tots visquem a cambres diferents d’una mateixa casa: mentre que uns romanen còmodament asseguts al saló, els altres s’han de quedar al porxo. La millora de la situació econòmica d’aquests països passa per la immigració als països més rics per mitjà de la qual es crearan les classes mitjanes, que, al seu torn, fundaran empreses i aniran establint una xarxa industrial al país, tal com ja va passar a l’Estat espanyol o ara mateix ocorre al Marroc.”
El pare Joan Font ha fet de la seva activitat missionera i de la seva participació en les associacions Despertar i Enllaç el centre de la seva vida: “La tasca d’un missioner religiós és semblant a la paternitat d’un seglar: les teves obres constitueixen, d’una banda, el teu legat per a les generacions futures i, d’una altra, en percebre els fruits del teu treball, la teva satisfacció personal.”
