Text del 2002
Tenim la difícil missió d’actuar de mitjancers entre Hisenda i el contribuent.
L’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears va ser creada l’any 1983 amb una finalitat concreta: “La reforma fiscal de l’any 1979 s’estava començant a aplicar d’una manera sistemàtica aleshores, fet que significava l’aparició d’uns nous assessors que no havien existit fins llavors. L’associació va néixer per agrupar i defensar els interessos d’aquests professionals, tots provinents de camps heterogenis, dedicats a aquesta mena d’assessorament.”
La necessitat d’existència d’aquesta organització es va fer palesa de seguida perquè només en un parell d’anys van aconseguir que el nombre d’asso-ciats arribés fins als 600. Després han anat creixent amb un ritme constant: “A mesura que ha anat augmentat el nombre d’integrants, també ho han fet els serveis. Actualment hi ha un miler de membres, i comptem amb serveis molt variats: seminaris i cursets, informació actualitzada de les novetats de legislació fiscal a través de la nostra pàgina web, reunions anuals per debatre les expectatives per a l’exercici següent i congressos esporàdics per contrastar les nostres experiències. A més, proporcionem als nostres membres un codi deontològic d’actuació que han d’assumir i la firma d’una assegurança de responsabilitat civil per cobrir les despeses econòmiques que comporta qualsevol assessorament.”
El responsable, i president des de la seva fundació, d’aquest projecte és Jordi Filella: “Quan vam crear l’associació, jo també m’iniciava en les qüestions fiscals i em preocupava la manca de definició que patia –i que encara pateix– la nostra professió perquè abasta part d’altres, com ara l’economia i l’advocacia. Nosaltres sempre hem desitjat que existís una titulació pròpia per a l’exercici de l’assessorament fiscal i vam veure com aquesta expectativa esdevenia realitat quan es va crear el títol de graduat tributari comptable. D’aquesta manera no només fem escola des de la perspectiva pràctica del suport i la unió entre els membres del nostre col·lectiu, sinó que des d’un vessant teòric ajudem a instruir uns professionals formats des de i per a aquesta branca de l’assessorament.”
Actualment, ja han acabat les quatre primeres promocions d’aquesta nova titulació, que és equivalent a una diplomatura. Els mateixos membres de l’Associació han estat els primers a fer escola i obtenir aquesta titulació: “A més dels estudiants joves que, en comptes d’uns altres estudis, opten per esdevenir graduats tributaris i comptables, 400 dels nostres associats ja han acabat la seva formació en aquesta branca. Això suposa un suport enorme i apreciable al nostre esforç de delimitar la nostra tasca. Alhora, el fet que una considerable quantitat d’estudiants joves es decanti per aquesta opció significa que la nostra activitat i la nostra associació continuaran tenint una important pedrera en el futur.”
A banda de la important fita anterior, l’Associació també ha aconseguit agrupar totes les entitats autonòmiques per tal de crear la Federació Espanyola d’Associacions de Professionals Tècnics Tributaris i Assessors Fiscals, de la qual també és president Jordi Filella: “Nosaltres sempre hem defensat que només la unió ens enfortirà i que sempre hem de sumar i no pas restar. De fet, aquest agrupament és el resultat d’aquesta manera de procedir i ha estat molt beneficiós per a tot el col·lectiu perquè aquesta aliança amb dimensió estatal ens ha permès poder dialogar amb més pes amb l’Administració i poder establir els primers convenis d’actuació fiscal amb aquesta institució. D’aquesta manera podem defensar en millors condicions no únicament l’exercici de la nostra professió, sinó també els interessos dels nostres assessorats. Tenim la difícil missió d’actuar de mitjancers entre Hisenda (AEAT) i el contribuent, i hem de saber respectar els interessos i necessitats d’ambdues parts.”
Justament, per aquesta qualitat de mediadors, no entenen per què el poder legislatiu no els consulta de manera més metòdica i constant a l’hora d’elaborar unes normatives: “No és una qüestió que afecti únicament els assessors fiscals, sinó que caracteritza tota la legislació actual: no es consulta els professionals que l’hauran d’aplicar, la qual cosa provoca que, un cop aprovada, s’hagi d’estar adaptant contínuament a les veritables necessitats dels usuaris. Evidentment, se’ns pregunta i sempre aportem a totes les lleis el nostre gra de sorra, però crec que caldria anar més enllà, i que la nostra opinió hauria de ser més determinant.”
En aquesta mateixa línia de cercar el consens entre les parts implicades, també s’ha aconseguit poder reunir les professions que s’encarreguen normalment de l’assessorament fiscal de les empreses catalanes per tal de debatre quines són les inquietuds i mancances generals de la seva activitat professional. L’associació pensa que aquest contacte és importantíssim i que, per tant, cal fomentar-lo. Sense cap mena de dubte, podem afirmar que la mancança més important d’aquest col·lectiu és la falta d’un col·legi professional que vetlli pels interessos dels seus membres i que tingui cura de la qualitat dels serveis que presten i la seva preparació per exercir una activitat que és determinant en la vida de les petites i mitjanes empreses catalanes: “La creació d’un Col·legi d’Assessors Tributaris i Fiscals és la meva gran preocupació i la fita que m’agradaria assolir com a president de l’Associació. Hem lluitat força per aconseguir-la i n’hem sol·licitat la creació ja dues vegades, però fins ara la resposta ha estat negativa. Sabem que partim d’un camp de l’assessorament que pot ser desenvolupat des de diferents titulacions i que això pot generar susceptibilitats, però la nostra proposta és integradora i oberta al diàleg, perquè no desitgem pas que cap col·lectiu en quedi fora, sinó que volem millorar la nostra actuació i defensar els nostres interessos de l’intrusisme professional, és a dir, d’aquella persona que exerceix sense tenir cap mena de formació i que pot estar perjudicant greument l’empresariat català, fonamentalment format per petites empreses, que poden acudir als serveis d’aquests falsos assessors fiscals.”
Aquest col·legi materialitzaria i donaria suport a un col·lectiu que necessita un reciclatge permanent i que ha de reunir unes característiques híbrides perquè la seva especialitat es troba en una branca intermèdia del dret i de l’economia: “Hem de saber calcular i preveure econòmicament, però també hem de poder interpretar la legislació vigent. Aquestes dues coses fan que el nostre camp d’assessorament esdevingui una disciplina concreta amb les seves característiques. A més, en la nostra feina cal un reciclatge legislatiu permanent. Si un professional estigués sis mesos sense llegir el BOE i el DOGC, els seus coneixements quedarien obsolets i ja no es podria dedicar a l’assessorament fiscal. Això cal que tots ho tinguem en compte.”
