Sra. Montserrat Ferraro Frago
Sra. Montserrat Ferraro Frago
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SRA. MONTSERRAT FERRARO FRAGO

COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA

Text del 2002

La institució col·legial és una eina que pot millorar i adequar la preparació dels psicòlegs, tant de les noves generacions com dels que ja estem en actiu.

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) és una corporació de dret públic que aplega gairebé 8.000 psicòlegs en exercici. La psicologia es pot exercir de manera liberal o a través d’una relació laboral amb una empresa pública o privada. Sigui quina sigui la situació laboral, “a més de la col·legiació legalment obligada en el cas d’exercici lliure de la professió, és èticament ineludible fer-ho sempre que un psicòleg empri eines i tècniques psicològiques.”

Les especialitzacions i àrees d’actuació són molt diverses i la majoria s’engloben en les cinc seccions professionals que actualment funcionen en el COPC –Psicologia Clínica i de la Salut, Alternativa en la Resolució i Gestió de Conflictes, Intervenció Social, Organitzacions i Treball, Jurídica i Educació– i en les tres comissions, Dona, Esport i Viària. El treball en el COPC és conseqüència de l’aplicació d’un nou model de col·legi que, impulsat per Montserrat Ferraro com a degana, ha aconseguit ser molt més present en el teixit social: “Hem de fer-nos visibles i formar part d’una societat que necessita la nostra professionalitat.”

El reforç de les relacions institucionals, les estratègies utilitzades per a la difusió i la conscienciació social, la presència en els mitjans de comunicació i la necessitat de fer una unitat del corporativisme col·legial, han comportat un increment del reconeixement professional del psicòleg i de la seva pluralitat. La cohesió entre les diferentes escoles de psicologia a la recerca “d’un eix vertebrador” ha estat també un tema contemplat pel Col·legi: “Cal ser l’organisme aglutinador i el portaveu de les diferents teories, moviments efectius i contrastats, així com un punt de referència per a les associacions. La institució col·legial és una eina que pot millorar i adequar la preparació dels psicòlegs en totes les etapes del seu exercici professional, tant de les noves generacions com dels que ja estem en actiu.”

L’atenció psicològica en emergències i catàstrofes és un dels camps emergents d’actuació. La gestió de les emocions en els primers moments de l’incident és determinant per a la realitat posterior d’arrelament d’aquesta persona a la vida. Amb la signatura d’un conveni amb la Generalitat, el COPC oficialitza un treball realitzat com a institució des dels fets de Banyoles i Sòria, per posar només alguns exemples. En aquesta mateixa línia, s’ha elaborat el tríptic Pautes d’intervenció psicològica en situacions de crisi per a voluntaris: “És fonamental tenir informació bàsica sobre les reaccions psicològiques que en primera instància poden experimentar les persones afectades i els mateixos professionals en una situació que desconeixen.”

Altres àmbits que han reclamat darrerament l’atenció dels professionals de la psicologia han estat el mobbing o assetjament moral i el burned-out o estar cremat, que s’han de tractar professionalment i amb les eines adequades: “En psicologia, aquests instruments són diversos, ja que existeixen diferents corrents: la psi­­- coanàlisi, la psicologia conductista, humanista, sistèmica, etc. Totes, però, han de partir d’un mateix eix vertebrador, és a dir, la superació de la problemàtica per tal de propiciar l’autonomia i la pròpia seguretat sense que es generi cap mena de dependència.”

L’any 2002 el Ministeri reconeix una de les línies bàsiques de l’exercici professional, la psicologia clínica, i això significa el reconeixement oficial del treball interdisciplinari en aquest àmbit: “En la nostra societat les emocions han estat les grans oblidades, i fins fa poc no s’ha pres consciència de la seva força. Quan s’han tingut en compte tots els altres vessants de la professió, la psicologia com a ciència s’ha convertit en una dedicació en alça.”

Aquesta realitat interdisciplinària de col·laboració amb altres professions es plasma, per exemple, en l’Àrea de Serveis Socials i Atenció Primària, on es treballa conjuntament amb els col·legis d’Educadors Socials i el de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. En l’àmbit de la mediació familiar, es col·labora amb els col·legis d’Advocats, de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials, d’Educadors Socials, de Pedagogs, etc., amb l’objectiu de formar professionals que s’integraran en el Centre de Mediació Familiar de la Generalitat. Finalment, el Col·legi també promou les Jornades bianuals de reflexió i formació sobre el rol, el perfil i les funcions del professor de psicologia i pedagogia en la secundària, en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, amb el qual va organitzar el 1r Congrés d’Educació Emocional l’any 2000. “La multidisciplinarietat obliga també a incidir en àmbits com el sanitari, col·laborant en la formació i l’assesorament en àrees com la UCI, les situacions de quiròfan i les emergències d’hospital.”

L’any 2003 el Col·legi de Psicòlegs celebrarà a Barcelona el 2n Congrés Català de Salut Mental, que girarà entorn del tema ‘Les Fronteres del Psiquisme’. Les universitats són partidàries d’ampliar els lligams amb el COPC i de fer-ho mitjançant estructures formatives –crèdits i tercers cicles– i integradores que resolguin el pas de l’estudiant acabat de llicenciar a la praxi professional. En aquest sentit, l’Espai Jove, amb estudiants de segon cicle, iniciativa del COPC, ha comptat amb l’aprovació i la col·laboració de les universitats: “Una iniciativa que facilita l’aproximació quotidiana de dos camps com són l’universitari i el de l’exercici professional.”

Actualment, els mitjans de comunicació mostren una bona predisposició envers el col·lectiu, però cal continuar informant sobre la professió i la seva pluralitat. Per exercir la psicologia professionalment cal una formació profunda encaminada a canalitzar, codirigir, controlar i conduir les emocions dels pacients. El psicòleg no és la solució en si dels problemes, sinó que ajuda que el mateix afectat els pugui afrontar i resoldre de forma independent i autònoma: “La nostra missió és que la persona que va a la consulta pugui deixar de fer-ho així que superi el seu conflicte. També cal reforçar la idea que el psicòleg actua moltíssim en la prevenció i el reforç psicològics per comprendre i saber afrontar la pressió. Així, tothom té dret a demanar assessorament psicològic abans de trobar-se de ple amb el problema.”

Una de les darreres accions encaminades a la difusió social de la professió s’ha fet en col·la­boració amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya: “L’any 2002 es va ce­lebrar el 1r Fòrum Psicologia i Periodisme, on es va debatre la importància de difondre els comportaments violents des de les seves causes i possibles solucions.”

Les estructures queden i les persones passen. Per això, els nous estatuts del COPC recullen un esperit consensuat de fer eleccions cada quatre anys i de relleu dels càrrecs, “de forma que s’hi puguin implicar més col·legiats i així sentir-nos un col·lectiu participatiu. Desitjo que, quan les noves juntes llegeixin aquesta entrevista, s’hi sentin identificades, perquè tots formem part d’un mateix col·lectiu, d’un mateix equip, que potenciem amb força, perquè sabem que si estem junts assolirem reptes i que comptant amb tothom serem més presents en una societat que ens reclama.”