Text del 10/02/2009
Els banquers han obrat amb molta lleugeresa. Haurien de fer acte de contrició.
Tenim una empresa d’electricitat municipal des de fa anys. Som nosaltres qui facturem l’electricitat a la població.
No sóc partidari de nacionalitzar la banca. Entenc, però, que els banquers han obrat amb molta lleugeresa. Haurien de fer acte de contrició.
Som la porta d’entrada de la Ruta del Cister.
Ramon Borràs i Ramon és alcalde de Santa Coloma de Queralt, població de 3.300 habitants situada al cor del Principat, al límit entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Lluny de les grans vies de comunicació, el seu punt de referència era La Panadella, tradicional parada i fonda de l’antiga Nacional II, avui autovia A-2.
Ara per ara, un dels problemes més importants de Santa Coloma de Queralt és la immigració. “Tenim un 20% de gent nouvinguda. Amb la crisi de la construcció, aquest sector social, majoritàriament treballadors de peonatge poc qualificats, s’està veient molt afectat.”
D’altra banda, es pot donar aviat una situació fins ara inèdita: immigrants amb treball i ciutadans del país en situació d’atur. Ramon Borràs creu que cal invertir en desenvolupament laboral als països d’origen perquè els immigrants puguin tornar-hi. “La integració no rutlla. Les dones magribines no participen de la vida social i les antenes parabòliques són un veritable obstacle. Quan un magribí es tanca a casa, travessa una frontera: viu al Marroc o a Algèria. S’endinsa en el seu món i ignora la realitat d’aquí. Abans de les parabòliques, la nostra televisió era una eina d’integració.”
L’ajut de 8.000 milions d’euros que ha aprovat el Govern central, destinat als ajuntaments per a la creació d’ocupació, “ha reportat a Santa Coloma de Queralt uns 500.000 euros (170 euros per habitant). Els destinarem a tres obres: construirem una sala de vetlla, remodelarem l’entrada a la població de la carretera de Montblanc i cobrirem una part del riu Gaià.”
Fins al moment present, Santa Coloma de Queralt ha gaudit d’unes indústries molt potents. Per això, el desenvolupament industrial era un tema que mai havia preocupat a nivell municipal. Això ha permès centrar-se en potenciar el turisme. “Som la porta d’entrada de la Ruta del Cister. Des de Santa Coloma de Queralt es pot anar als tres monestirs cistercencs per tres rutes diferents: a Poblet, per la Ruta dels Cellers Modernistes; a Santes Creus, per la Ruta dels Castells del Gaià, i a Vallbona de les Monges, per la Ruta de la Vall del Corb, per Vallfogona, Guimerà i Ciutadilla. Aquesta iniciativa està orientada per a tres tipus de públic: jubilats, estudiants i turistes de cap de setmana. Altres atraccions turístiques a destacar són el Castell dels Comtes (parcialment rehabilitat) i l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc. Pel que fa a la logística, Santa Coloma de Queralt compta amb un bon nombre de serveis i de restaurants per atendre els visitants.”
La present crisi ha fet que l’atenció envers les indústries locals hagi deixat en segon terme la potenciació del turisme. “El gran mal de Santa Coloma de Queralt és que no tenim terrenys municipals. Hi ha tres empreses privades que gestionen tot el sòl industrial, però actualment tenen l’activitat aturada.”
Fins ara, la població no havia tingut problemes per mantenir el sector industrial. “Tenim entre d’altres Hormipresa, una companyia líder en els nous sistemes de construcció amb formigó industrialitzat, els propietaris de la qual, com a la majoria d’empreses locals, són fills del poble; també Trumes, que fa prefabricats de formigó, i Plasfi, que es dedica a la injecció de poliuretà.”
Tanmateix, actualment hi ha un parell d’aquestes empreses que s’estan plantejant expedients de regulació. “Quan hi parlo, els demano que si han de despatxar x treballadors, si pot ser que no n’hi hagi cap de Santa Coloma. Sé que és egoista, però és el meu deure com a alcalde.”
En el tema de les infraestructures, Santa Coloma està ben comunicada amb Barcelona a través de l’A-2. Però no es pot dir el mateix pel que fa a Tarragona. “És una carretera amb molts tombs i hi ha molt de trànsit de camions pesats. El projecte de remodelació està mig fet, però no començaran les obres fins d’aquí dos anys.”
Un altre aspecte a arranjar és el de la qualitat de les aigües locals. Actualment, Santa Coloma de Queralt obté l’aigua a més de 100 metres de fondària. Això fa que entre els seus components es trobin sulfats i fluor, que fan desaconsellable el seu ús potable. “Està previst portar aigua des del pantà de Rialb, però encara trigarem cinc o sis anys a fer-ho possible.”
De cara al jovent que s’ha d’incorporar al mercat laboral, s’han impulsat convenis amb instituts de la rodalia, oferint als alumnes fer pràctiques administratives a l’Ajuntament. També s’està parlant d’instal·lar-hi una indústria del ram alimentari. Hi ha, però, una particularitat de Santa Coloma de Queralt que molts pocs ajuntaments comparteixen: “Tenim una empresa d’electricitat municipal des de fa anys. Ens arriba de FECSA-ENDESA la corrent d’alta tensió a un transformador i des d’ell la distribuïm. Som nosaltres qui facturem. És un privilegi que ve de quan s’implantà la primera indústria al poble.”
Una nova realitat comarcal són els parcs eòlics. La Generalitat està a punt d’enllestir el mapa definitiu de la implantació territorial d’aquesta font d’energia renovable. Hi ha un parc visible des de Santa Coloma de Queralt, però situat en altres municipis. “Nosaltres, com a ajuntament, no en trèiem cap benefici. Tenim previst fer al nostre terme alguns molins compartits per poder aprofitar-ne l’energia eòlica, però amb la baixada del petroli és un tema que està una mica parat.”
El senyor Borràs té el cor català. Això no l’impedeix demanar un esforç per racionalitzar les despeses de l’Estat, sobretot pel que fa a la proliferació d’administracions. “El que no pot ser és que, amb una trucada de mòbil, pugui parlar amb Tòquio en dos segons, i, en canvi, per parlar amb Barcelona com a alcalde, a vegades per gestionar algun tema hagi de passar per Montblanc i per Tarragona. Administració central, Generalitat, diputacions –que, contra allò anunciat, no han desaparegut–, consells comarcals i ara vegueries: tanta administració fa tremolar. I ho diu un alcalde de Convergència, nacionalista.”
Des de la seva experiència professional com a docent (és mestre industrial i fa de professor de tecnologia a Montblanc), Ramon Borràs critica el personalisme de la conselleria amb què s’ha pres la decisió de la sisena hora. Al seu parer, “Ensenyament, Sanitat i Justícia són camps que s’han de legislar des de la unanimitat, no segons interessos partidistes.”
Especialment en el camp de la formació, pensa que cal millorar molt. “Funcionava més bé la FP d’abans que no pas els actuals cicles formatius. L’última reforma de l’ensenyament va abolir la FP, seguint les directrius europees, quan començava a rutllar. Avui un noi de 16 anys acaba l’ESO amb moltes mancances.” En Ramon Borràs creu que aprovar a quasi tots els alumnes per ocultar el fracàs escolar ha estat un error i que decisions així poden fer baixar el nivell cultural del país.
El senyor Borràs veu amb preocupació que els bancs no estiguin facilitant préstecs a les empreses. Tanmateix, creu en el lliure mercat. “No sóc partidari de nacionalitzar la banca. Entenc, però, que els banquers han obrat amb molta lleugeresa. Haurien de fer acte de contrició.”
