Text del 22-12-2009
Som una empresa dedicada a la importació i distribució de productes per a la restauració, pastisseria i alimentació en general, tant de matèries primeres com de productes acabats.
Un responsable empresarial de perfil només financer no crea valor, simplement el gestiona. Amb el màrqueting, en canvi, sí que en crea i, per tant, afegeix competitivitat al seu producte.
La davallada econòmica que ara vivim no respon a una crisi del món financer o immobiliari: això en són només aspectes parcials; la realitat és una recessió produïda pel canvi de model econòmic, que en part està sent propiciat pel nou món de les TIC i d’Internet.
De mica en mica, la filosofia marquetiniana del nou món empresarial s’està imposant dins les empreses, i David Boada i Vives, com a soci majoritari, director general i responsable de màrqueting de Contorni Caoland, és una figura experimentada i màxim precursor en aquest nou àmbit. Soci i director general de quatre empreses –Contorni Caoland, Pac4, Prisma Consulting i Pastelia–, i president fundador de la Fundació Livania i la nova associació de màrqueting del Penedès, també es dedica a impartir formació en aquesta modalitat del màrqueting del segle xxi, amb el concepte FIMAE (Formació Integral del Màrqueting Aplicat a l’Empresa). Com a primer projecte important, “vaig fundar l’empresa Contorni Caoland el 1996; és una entitat dedicada a la importació i distribució de productes per a la restauració, pastisseria i alimentació en general, tant de matèries primeres com de productes acabats. Intentem marcar les tendències de la nova cuina fent recerca de noves tècniques i nous productes.”
La companyia, que és de capital 100% català, ven a tot l’Estat espanyol. “A més, som proveïdors d’unes 160 marques de 18 països diferents. Aportem al sector 4.800 referències, a tres temperatures.”
Els començaments del negoci foren molt modestos. “Érem només tres persones i un magatzem de 400 m2, però teníem molt clar els nostres objectius: volíem representar marques importants d’alt contingut innovador, que aportessin valor al sector. Avui dia, disposem d’una plantilla de 80 treballadors.”
La diversitat de productes que actualment tracta l’empresa en fa difícil la selecció. “Destacaria potser el grup de productes congelats, que està tenint una evolució qualitativa molt important i que representa una tendència creixent dins la restauració. També val la pena esmentar, per originals, els ingredients per a l’anomenada cuina molecular o cuina tecnoemocional, que busca la hibridació dels conceptes novells amb els conceptes convencionals. És un món on gairebé tot està inventat, però la hibridació de conceptes és la base de la innovació. De totes maneres, constantment estem buscant arreu del món productes que aportin aquesta filosofia d’innovació a la cuina.”
De fet, amb l’objectiu de potenciar la innovació i la formació, recentment Contorni Caoland ha creat la Fundació Livania, entitat destinada a aportar cultura i formació al sector professional. “Tenim un centre d’investigació, amb una aula molt avantguardista, on hi ha una cuina i un obrador per investigar, amb un bon R+D+I. També s’utilitza per impartir formació i, alhora, s’hi entrenen els equips que competeixen a la copa del món de pastisseria i gelateria.”
Perquè triomfi un producte no només cal qualitat, sinó capacitat d’arribar al públic objectiu, “i aquesta condició és la que més preocupa al nostre grup d’empreses. Un dels punts més importants del màrqueting és conèixer el nostre client i també com serà el client del futur, encara que no ens compri, preferiblement arribant a un nivell de coneixement personal i individual. Per això, estem realitzant un estudi sistematitzat de la clientela que permeti fer diferents grups petits, per segmentar el mercat. I, com més segmentació, més coneixement i millor servei podrem donar a cada client, per assolir una comunicació global i intensiva amb tots i cadascun d’ells, emprant tots els mitjans de comunicació creatius.”
L’aplicació d’aquest concepte del màrqueting, que podríem anomenar com a màrqueting del segle xxi, implica més segmentació, diversificació i comunicació. “No oblidem també un factor afegit que ha revolucionat el món a nivell de màrqueting: Internet i, sobretot, els webs 2.0, que fan que el client acabi decidint sobre el fabricant o el distribuïdor.”
A les empreses, el nou màrqueting ha de marcar posicions: els seus propietaris o directors generals haurien de tenir un perfil més orientat cap al màrqueting que no pas cap a les finances. “Un responsable empresarial de perfil només financer no crea valor, simplement el gestiona. Amb el màrqueting, en canvi, sí que en crea i, per tant, afegeix competitivitat al seu producte.”
En aquesta línia, “el gener del 2010 posem en marxa al Penedès una associació de màrqueting que divulgarà aquesta filosofia empresarial.”
Hi ha un concepte bàsic que hauria de presidir tota acció empresarial: el mercat ja no és Catalunya ni Espanya, sinó el món. “Avui, una botiga local projectada a Internet pot vendre arreu de la Terra, amb despeses i estructures realment baixes. Ho estan fent, per exemple, l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort o la botiga d’esports Barrabés, de Benasc. Cada vegada, les limitacions al món empresarial són més petites.”
Una visió àmplia del nostre context històric permet entendre el perquè de la gran incidència de l’actual davallada econòmica. “No és una crisi de l’entorn financer o del sector immobiliari; això en són només aspectes generadors. Quan en el futur s’estudiï què va passar dins la crisi del 2009, els fets s’emmarcaran, no en una recessió, sinó en un nou model econòmic produït i creat per un nou món de les comunicacions i d’Internet, el qual està canviant molts hàbits de consum.”
En el context present, “els empresaris només hem de comptar amb la nostra pròpia capacitat, recursos i iniciativa. No val queixar-se de qualsevol entorn indirecte, del Govern o dels polítics, sinó que tots els problemes interns i externs els hem de solucionar amb els nostres mateixos recursos, ja que ningú de fora ens ajudarà; sobretot, hem de comptar amb els nostre equip humà.”
Caldria defugir les mesures immediatistes i apostar-ne per les estructurals. “Dins la nostra filosofia, tenim el client extern i l’intern, que és el treballador, al qual cal motivar. La nostra cultura del benestar ha d’estar en constant adaptació a la realitat.”
Una flexibilització dels horaris laborals en pro d’un millor rendiment podria ser un primer pas per treure màxim rendiment a les nostres estructures. “Per què no ens hi posem abans al matí i pleguem abans a la tarda? Per què ens prenem dues hores per dinar, si amb una n’hi ha prou? Per què no adaptar l’horari d’entrada de les mares a les necessitats de portar els fills a escola? Si tendim al tracte one to one amb el client, també hauríem de tendir al tracte one to one amb el treballador.”
Un dels sectors on en David Boada ha estat molt en actiu és en l’àmbit vitivinícola, com a representant de diferents marques de vi i cava i com a distribuïdor durant molts anys de vins de tot el món i copropietari d’un celler. “Aquest sector sempre m’ha apassionat per la meva relació directa amb la zona productora.” Igualment, la preocupació per promocionar el Penedès el portà a ser vicepresident d’una acadèmia bàquica, a banda de crear el cèlebre esdeveniment del ViJazz Penedès, un dels actes més importants per promocionar el sector del vi i les seves marques al Penedès. També ha creat i organitzat fires gastronòmiques, com la Technifira o el Fòrum Empresarial del Penedès Garraf, a més dels Premis Livania o les Copes d’Espanya de Cuina o Pastisseria.
