Text del 23-06-2009
Ens dediquem a fer la vida agradable a la gent que està en un edifici professional. Treballem el servei i el manteniment d’edificis de manera global.
Cal ajudar els clients, no deixar-los a la seva sort. Si han de reduir costos, entre ells els nostres, els ho hem de facilitar.
El nostre objectiu és que una fusió engresqui els empleats afectats, perquè una empresa funciona si el personal s’hi troba a gust.
Una petita empresa és molt més agradable per a empleats, clients i proveïdors. Per això ens hem atomitzat; creiem que les empreses massa grans no es gestionen correctament.
El bon líder és el que s’envolta de gent millor que ell perquè no té por que li prenguin el lloc.
A Espanya s’està fent pagar als empresaris una protecció dels treballadors que hauria de pagar l’Estat.
Joaquim Borrás i Ferré és president executiu d’ISS Facility Services, companyia dedicada a oferir serveis integrals per a edificis en tots els àmbits: manteniment, logística, jardineria… “L’empresa es va constituir a Espanya el 1999, com a divisió de ISS Facility Services, una multinacional danesa centenària.”
En tot el món, ISS Facility Services ocupa més de 500.000 empleats. “Som la tercera companyia mundial en nombre de mà d’obra.” La plantilla a Espanya dóna feina a unes 30.000 persones.
Els inicis de la divisió espanyola van ser difícils. “El 1998 treballava jo sol, al despatx de casa meva. Començàrem en l’àmbit de la neteja, un sector on no hi havia gaires empreses grans. ISS va créixer comprant companyies petites i mitjanes de la competència; de fet, n’hem anat integrant un total de 50.”
La compra d’una empresa implica una correcta gestió del factor humà. “Integrar una cinquantena de negocis no és tècnicament difícil, però sí que ho és humanament. Quan compres una empresa hi ha en joc moltes emocions per part de qui la ven, i no em refereixo només al seu propietari, sinó també als seus empleats, que no saben fins a quin punt seran respectats els seus drets en una multinacional. Hi ha decepcions, depressions, pors…”
Capgirar i optimitzar aquest panorama de recel és el principal repte d’ISS. “El nostre objectiu és que una fusió engresqui els empleats afectats, perquè una empresa funciona si el personal s’hi troba a gust.”
L’experiència ha convertit ISS en especialistes en aquest tipus d’operacions. “Avui, que et compri ISS és una garantia per a tothom. No tractem el nou empleat com a un nouvingut, sinó com a un candidat preferent. Evitem crear situacions traumàtiques fins i tot en els casos en què hem de prescindir d’algú.”
Comprar una empresa té també conseqüències en l’organigrama directiu. “Els directius agressius acostumen a desmantellar els organigrames i portar el seu propi equip de gent; jo crec en el contrari. Prefereixo confiar en el personal que s’hi vulgui quedar i que demostri il·lusió pel nou projecte.”
El senyor Borrás té molt clar en què consisteix ser un bon líder. “El bon líder és el que s’envolta de gent millor que ell perquè no té por que li prenguin el lloc. La gent millor et fa pujar.”
Malgrat la compra d’empreses, grans i petites, ISS Facility Services té vocació de PIME. “Una petita empresa és molt més agradable per a empleats, clients i proveïdors. Per això hem transformat sistemàticament les empreses comprades en unitats de negoci que facturen entre 5 i 15 milions d’euros, fàcilment controlables. Ens hem atomitzat perquè creiem que les empreses massa grans no es gestionen correctament.”
Humanitzar la dimensió de les empreses no és difícil. “Cadascuna d’aquestes unitats de negoci compta amb un equip gerent de 8-10 persones que es coneixen i s’aprecien, i estan dirigides per un gerent amb capacitat de lideratge. Les plantilles totals van dels 200 als 2.000 empleats.”
A menys dimensió, més agilitat. “Del grup ISS, la divisió d’Espanya és la que té els costos fixos més baixos del món. Les unitats de negoci petites es porten elles soles, són molt flexibles i s’adapten de seguida als entorns canviants.”
El 2008 ISS Facility Services va facturar 617,3 milions d’euros, “445,7 procedents de serveis de neteja, 87,2 de càtering, 62,9 de manteniment tècnic, 17,2 de control de plagues i 4 de jardineria. Això dóna una idea del volum i la importància de cadascuna de les nostres activitats.”
La feina concreta que desenvolupa ISS es defineix en una frase: “Ens dediquem a fer la vida agradable a la gent que està en un edifici professional. Tenim recepcionistes, conserges, personal de neteja, personal de climatització, jardiners d’exterior i d’interior, controladors de plagues i cuiners de càtering. Treballem el servei i el manteniment d’edificis de manera global.” El servei de càtering el fan, sobretot, per a hospitals, escoles i oficines.
Una de les obligacions dels empresaris és anticipar-se a les crisis que puguin venir. “Vàrem intuir la crisi ja el 2007, tot reduint costos. Potser per això ara no l’estem patint tant com altres empreses. El 2009 hem crescut un 2% respecte al 2008. Si no hi hagués crisi, potser creixeríem més, però el cas és que ho seguim fent. I el millor és que, per orquestrar-ho tot, no necessitem un sol i gran director, sinó molts i bons responsables.”
Davant la recessió, Joaquim Borrás proposa una mesura gens habitual. “Cal ajudar els clients, no deixar-los a la seva sort. Si han de reduir costos, entre ells els nostres, els ho hem de facilitar. Per això hem dissenyat un producte nou, amb tots els serveis, anomenat POCO (Programa d’Optimització de Costos Operatius).”
I han aconseguit fer-ho sense la necessitat d’acomiadar personal, “només recol·locant-lo, i si pot ser, en millors condicions humanes i mediambientals.” Per a ISS Facility Services el factor humà determina totes les decisions.
Treballant a una multinacional, el senyor Borrás ens explica quina imatge es té fora de l’evolució de la crisi al nostre país. “ISS Espanya ha crescut molt i té un pes important dins l’empresa, per això a la seu central estan una mica preocupats i els costa de creure que la nostra legislació no permeti a les empreses la flexibilitat necessària per adaptar-se a la situació.”
Les notícies que arriben a Europa no són gens falagueres. El tema dels acomiadaments és el gran entrebanc. “A Espanya s’està fent pagar als empresaris una protecció dels treballadors que hauria de pagar l’Estat. El fet d’acomiadar comporta indemnitzacions molt quantioses relacionades amb l’antiguitat, amb l’agreujant que les empreses tenen prohibit per llei fer provisió de fons per a tal fi.”
A Dinamarca, seu central d’ISS, la situació és totalment diferent. “Allà, per acomiadar algú, tingui l’antiguitat que tingui, la indemnització és equivalent a un mes de salari.”
El gran factor diferencial és que allà la prestació d’atur o el subsidi no s’acaben. “L’acomiadat no va a la misèria, com passa aquí quan s’acaben les prestacions. L’Estat se’n fa càrrec mentre no tingui feina. I això s’ho poden permetre perquè paguen més impostos.”
Un abaratiment de l’acomiadament a la danesa podria tenir bones conseqüències en els índex d’atur. “A Dinamarca no tanquen empreses. Tenen només un 2’5% d’atur, i això que foren els primers a entrar en recessió.”
Un altre aspecte a resoldre és el de la banca i els crèdits. “Si hi ha voluntat i enginy, hi ha solucions.”
L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, per exemple, abans pagava els seus proveïdors a 120 dies, i d’ara endavant ho farà als 30. “L’únic que ha demanat a canvi als seus proveïdors és que li facturin un 0’25% menys. Evidentment, tots s’hi han avingut de bon grat. És un diner que, a través de l’Administració local, ha anat directament a les PIME.”
Per a Joaquim Borrás, l’Estat no hauria d’haver donat diner als bancs, sinó avançat el pagament dels seus proveïdors. “No oblidem que prop del 50% de les empreses espanyoles treballen per a l’Administració.”
