Sr. Antoni Borràs i Cros
Sr. Antoni Borràs i Cros
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

ANTONI BORRÀS I CROS

GREMI OFICIAL DE COMERCIANTS I EXPORTADORS DE FRUITA SECA DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

Text del 01-07-2009

El Gremi abasta des de l’agricultor fins al consumidor, passant pel procés industrial. Portem el fruit de l’arbre a la taula.

Fa 20 anys teníem 33.000 hectàrees d’avellaners. Avui, amb 17.000 hectàrees, i gràcies a la implantació de noves tècniques de conreu més eficients, produïm més avellanes que aleshores.

Sóc un ferm partidari de no abaixar els nostres salaris ni les nostres cotitzacions socials, ni tan sols per ser competitius.

Al nostre sector, que hi hagi més o menys crisi depèn del preu dels nostres productes.

Si s’han donat centenars de milions a multinacionals de l’automòbil o a la banca amb el pretext que són sectors estratègics, caldria ajudar també a altres àmbits, com els productors i exportadors que contribueixen activament amb el seu esforç al pagament del deute extern.

Antoni Borràs i Cros, conegut com a Borràs de Reus, sempre ha estat compromès amb el sector de la fruita seca, conreu característic i molt important del Camp de Tarragona i de la ciutat de Reus, considerada com la Capital dels fruits secs. Des del 1962 i de manera desinteressada, és el president del Gremi Oficial de Comerciants i Exportadors de Fruita Seca de la Província de Tarragona, que agrupa 22 firmes comercials. “El Gremi abasta des de l’agricultor fins al consumidor, passant pel procés industrial. Portem el fruit de l’arbre a la taula. El nostre àmbit d’actuació se circumscriu a Espanya, on es produeixen entre 8.000 i 10.000 tones de gra d’avellanes i entre 70.000 i 80.000 tones de gra d’ametlla.”

El sector català dels fruits secs pateix productivament una forta competència per part d’altres països. Tanmateix, la importància de les empreses ubicades a casa nostra que processen i comercialitzen fruits secs arreu de l’Estat fa que aquest sector encara sigui competitiu. “Avui exportar fruita seca se’ns fa més difícil. Els nostres països competidors juguen amb avantatge, perquè tenen una altra moneda.”

No és cert que els costos de producció siguin més barats a altres països. “Els seus costos són proporcionalment els mateixos d’aquí. Sóc un ferm partidari de no abaixar els nostres salaris ni les nostres cotitzacions socials, ni tan sols per ser més competitius.”

El mercat dels fruits secs està regit pel dòlar. “La baixada del dòlar respecte a l’euro ens ha perjudicat molt. Els Estats Units, que són un dels nostres principals competidors en producció d’ametlles, no acusen la fluctuació monetària perquè es fa en funció del dòlar. I Turquia, l’altre gran competidor en l’avellana, sempre que el dòlar es revaloritza surt guanyant, i quan es devalua no perd res. Patim competència deslleial per culpa de la nostra moneda.”

És lògic, doncs, que Antoni Borràs pensi que la implantació de l’euro hagi suposat una pèrdua de competència al mercat. “Ha estat contraproduent per a nosaltres, no ja com a productors, sinó com a ciutadans i consumidors, i no només per l’augment dels preus sense la proporcionalitat en els sous.”

Per impulsar la producció, l’avanç i el progrés en les noves tecnologies és primordial. “A la nostra zona fa 20 anys conreàvem 33.000 hectàrees d’avellaners. Avui, amb 17.000 hectàrees, i gràcies a la implantació de noves tècniques de conreu més eficaces, produïm més avellanes que llavors. Abans, per recollir les avellanes, venien colles de tot arreu. Ara fer-ho no implica cap increment de mà d’obra: el grau de mecanització que hem assumit fa que el procés de collita sigui més eficient.”

Passa el mateix amb l’oliva, conreu també característic de la zona. “Els pagesos de la generació del meu pare es quedarien sorpresos de la quantitat d’olives que ara es cullen i es premsen en un sol dia: de 35.000 a 100.000 quilos. Per això, quan em diuen que no som competitius respecte a l’estranger, no ho accepto.”

Els dos productes estrella del Gremi són l’avellana i l’ametlla. “Per cada quilo d’avellanes se’n fan sis d’ametlles. Hi ha també producció de festucs, però no és significativa.”

Actualment, només es produeixen avellanes a Catalunya “al Camp de Tarragona i, en menor quantitat, a Girona. Abans n’hi havia també a Castelló i a Astúries.”

L’ametller és un conreu estès per la Península; tradicionalment s’ha plantat en zones que gaudeixen d’un clima moderat, sobretot al litoral mediterrani. “Avui dia, l’existència de noves varietats que s’adapten a condicions climàtiques més adverses ha fet que aquest cultiu es comenci a implantar amb èxit a altres zones com Andalucía Occidental, Castilla-La Mancha i Extremadura.”

El senyor Borràs no dubta de la fidelitat del mercat català envers els productes de la terra. “Preu per preu ens compren a nosaltres. Ja ho vaig dir el 1998 a Encara (Turquia), durant un viatge empresarial de diferents sectors davant el president Aznar: Tinc 69 anys i he sentit a parlar de la competència turca des que era petit, però Europa, si vol eficiència, un servei ràpid i precís, ve a nosaltres; si vol garanties a llarg termini, ve a nosaltres; i quan vol tenir informació veraç del que passa, consulten a Reus, ciutat de referència tal com expressa la dita: Reus, París i Londres.

Quan es parla d’exportació, es bo conèixer els mercats que es volen abordar. “No es tracta d’expansionar-se de qualsevol manera. Cal saber molt bé el nombre d’habitants del país i els seus consums per avaluar-ne el mercat potencial. El principal consumidor de fruits secs és Alemanya, perquè fabrica 40.000 tones de massapà.”

L’alemany és un mercat molt ampli. “El consumidor alemany sap distingir si l’ametlla és mediterrània o no. Per sort, la nostra ametlla gaudeix d’unes propietats organolèptiques excepcionals que la diferencien de la resta i, a més, té el valor afegit de què fou la primera que van consumir i molts la prefereixen per fabricar, per exemple, els confits amb ametlla llargueta.”

La Cambra de Comerç de Reus i el Col·legi d’Agents Comercials “són els organismes que estableix setmanalment el preu informatiu de l’ametlla i l’avellana en funció de les cotitzacions i les compravendes internacionals. El preu de la Llotja de Reus és el de referència a tots els estaments, des del mercat comunitari a Brussel·les, passant per l’estatal a Madrid i fins a la Conselleria de la Generalitat de Catalunya.”

Un rumor erroni assegura que el mercat de fruits secs dels dilluns a Reus ha perdut importància. “Els que diuen això haurien de saber que cada dilluns, per mitjà d’e-mails, s’envia informació arreu l’Estat i s’atenen més de 200 consultes de tot Espanya. Si la gent que fa aquestes consultes vingués en persona, no cabríem a la plaça.”

Les bones anyades d’avellanes i ametlles no sempre són coincidents. “Enguany tindrem una bona producció d’ametlles però no tant d’avellanes. Les boires de febrer i març han fet minvar la collita.”

Encara que la collita es faci durant uns mesos concrets, la producció d’ametlles i avellanes genera feina per a tot l’any. “Avui la qualitat, la traçabilitat dels productes i la seguretat alimentària són factors molt importants als quals les empreses destinen molts recursos.”

Quant a la present crisi, Antoni Borràs en té una visió molt particular. “Per a nosaltres, que hi hagi més o menys crisi depèn del preu dels nostres productes. La nostra gran batalla de sempre és que el producte es revaloritzi.”

El preu del producte marca també l’estat d’ànim del pagès. “Molts agricultors estan temptats d’abandonar els camps i canviar d’activitat, però jo els intento fer veure que el canvi de sector professional no és la solució.”

Creu que la situació seria sostenible si l’Administració ajudés en un 20% tots els sectors exportadors. “Si s’han donat centenars de milions a multinacionals de l’automòbil o a la banca amb el pretext que són sectors estratègics, caldria ajudar també a altres àmbits, no menys importants, com els productors i exportadors que contribueixen activament amb el seu esforç al pagament del deute extern.”