Text del 20/04/09
Hem ofertat en col·laboració amb la Generalitat i AENA uns cursos d’especialització per als llocs de treball que generarà la creació del nou aeroport. Si hem de patir els inconvenients de tenir-ne un, al menys que suposi un motor econòmic per a les poblacions del Delta.
L’educació i la formació són peces clau en el futur del país. Cal, per tant, fer tots els esforços per assolir un nivell educatiu òptim, ja que, en cas contrari, serà complicat transformar la societat actual i fer front a l’esclat dels països emergents.
La reconversió industrial ha propiciat que hi hagi gent més preparada i un millor clima laboral, ben diferent de la conflictivitat característica dels anys 70.
Jaume Bosch i Pugès, advocat amb més de 30 anys d’experiència laboral a Caixa Penedès, és alcalde des del 2007 de la catorzena població més gran de Catalunya, Sant Boi de Llobregat, que compta amb uns 85.000 habitants. “Encara podria estar treballant a Caixa Penedès, però sempre em va atraure el món de la política. Sóc l’alcalde d’una ciutat sostenible que actualment es caracteritza per tenir un creixement de població sostingut.”
Situada al marge dret del riu Llobregat, té una superfície de 21,94 km2, distribuïda en sis districtes. Durant la dictadura, “la forta immigració interior, l’especulació i el poc rigor urbanístic van generar un creixement caòtic i desmesurat, amb manca d’equipaments i d’espais verds adequats a la nova població.”
Una de les màximes del consistori encapçalat pel senyor Bosch és afavorir els serveis per tal que el ciutadà no trobi necessari marxar de la població. “A Sant Boi tenim els serveis bàsics ben coberts. Estem acabant de construir un hospital general i els nivells d’oferta escolar i de lleure estan en consonància amb la demanda ciutadana. El nostre gran handicap, però, és estar a deu minuts de Barcelona, una ciutat amb una gran oferta cultural. Per això hem de seguir treballant en la millora de la nostra xarxa de serveis, bé sigui vetllant pel manteniment de l’oferta educativa o fent gestions per modernitzar els nostres centres d’atenció pública sanitària. Pel ciutadà, l’Ajuntament és l’Administració més propera, d’aquí que la demanda que rebem sigui molt elevada. Tot i que les nostres competències són limitades, tenim una gran responsabilitat social, i el repte de mantenir la cohesió.”
Sant Boi de Llobregat és avui un mosaic de cultures amb unes 90 nacionalitats, una diversitat que és motiu d’orgull per a ella i per a tot Catalunya. “La Catalunya d’avui és la dels 7.500.000. Som un país d’acollida de persones, cultures i tradicions, i aquest fet ha configurat durant segles el caràcter català. Els problemes d’integració no es produeixen per la nova ciutadania sinó per com l’admetem. El repte és que els nouvinguts se sentin catalans des del primer dia.”
Aquesta diversitat influeix a l’ensenyament; per a en Jaume Bosch, “l’educació i la formació són peces clau per al nostre futur. Cal fer tots els esforços per assolir un nivell educatiu òptim al nostre país, ja que, en cas contrari, serà complicat fer avançar la societat actual i fer front a l’esclat dels països emergents. A les empreses els surt rentable portar la seva producció a països amb sous baixos i nivells de formació alts. A Catalunya podem aportar un valor afegit, com una major formació, un alt grau de tecnificació, un bon nivell de benestar o la nostra privilegiada situació, el clima, el paisatge, la tradició històrica…”
Des de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat es propicia ajuda a les PIME, que ara pateixen moments crítics, basada en la proximitat i el suport. “Hem creat un fòrum empresarial que serveix de punt de trobada. Així l’empresari sent propera l’Administració. També es realitzen visites periòdiques a les empreses per fer un seguiment de les seves activitats.”
L’experiència durant aquests anys d’alcaldia sobre el món empresarial fan afirmar al senyor Bosch que “S’ha reconvertit la indústria pesada del Baix Llobregat per sectors més tecnificats, logístics i de serveis. La reconversió industrial ha propiciat que hi hagi gent més preparada i un millor clima laboral, ben diferent de la conflictivitat característica dels anys 70. De fet, a Sant Boi la reconversió de llavors no fou excessivament dura i vam tenir la sort que s’implantaren empreses de sectors emergents.”
Per això, tot el sòl industrial de la població es troba ocupat, i només els resta “el parc agrari, que és una zona protegida per un Pla Especial. Sant Boi té un 60% del seu terme de zona agrícola i forestal, i volem preservar-la. Tenim una cooperativa de pagesos centenària però alguns, malauradament, no troben successió, i s’haurà de vetllar perquè aquest sòl continuï sent espai verd. Una aposta podria ser l’agricultura experimental i de qualitat.”
Quant a la crisi, Jaume Bosch lloa la decisió del Govern central de concedir ajudes a les administracions locals perquè inverteixin en projectes. “Des dels ajuntaments podem ser més àgils que des de l’Estat. Ens corresponen 14,3 milions d’euros, amb els quals ja hem començat a fer obres públiques i hem pogut crear 180 nous llocs de treball, a més de mantenir-ne uns 350. La inversió l’hem destinada a la via pública, les infraestructures i els equipaments.”
Una altra solució encertada ha estat la dels avals per als ajuntaments per fer front als pagaments. “Moltes empreses pateixen la morositat de les administracions públiques i no es poden mantenir. Axò s’agreuja amb el fet que no hi ha crèdit. A Sant Boi paguem a una mitjana de 70 dies.”
D’altra banda, el paper de la formació és vital per oferir solucions a l’augment d’atur que pateix el país i, des de l’Ajuntament, s’aposta per ella. “Fem plans de formació. Coresa, una empresa municipal, ofereix cursos de reconversió en col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya. Proposem als aturats reciclar-se. Una opció interessant que hem ofertat en col·laboració amb la Generalitat i AENA han estat uns cursos d’especialització per als llocs que generarà la nova T1 de l’aeroport, a partir dels perfils professionals facilitats. Si patim els inconvenients d’un gran aeroport al terme, al menys que això suposi un motor econòmic per a les poblacions del Delta, i que els seus ciutadans tinguin l’oportunitat d’entrar en els processos de selecció.”
En relació a la proposta de fusionar les caixes petites catalanes per tal de protegir-se de futures dificultats, Jaume Bosch pensa que “les caixes catalanes gaudeixen de bona salut. És un sistema que funciona. En realitat, la solvència d’una caixa no depèn de la seva mida, i seria una llàstima perdre’n la identitat. Totes es troben molt vinculades a un territori concret. Les fusions que s’han produït a Espanya no han estat cap panacea. Tot depèn de la capacitat d’una bona gestió.”
En aquest sentit, destaca l’important paper dels empresaris com a impulsors de l’economia d’un territori. “L’empresari genera riquesa i llocs de treball, i això s’ha de potenciar igual que la cultura, la ciència i els ajuts als joves emprenedors. Els universitaris haurien de tenir inquietuds per ajudar a pujar econòmicament el país. Hem de fomentar sinèrgies entre món empresarial i món formatiu.”
Igualment, creu imprescindible transmetre una actitud optimista a tota la societat. “I això s’aconsegueix fomentant la innovació i generant confiança, fet que encoratja els emprenedors perquè segueixin invertint.”
L’actual alcalde de Sant Boi de Llobregat es va trobar una herència positiva a l’Ajuntament i li agradaria “deixar la ciutat millor del què la vaig trobar. De moment, hem apostat com a vila hospitalària que som, per ser un referent en salut mental, passant de ser el poble dels bojos, a la ciutat de la salut mental.”
