Sr. Josep Maria Bregante i Ventura
Sr. Josep Maria Bregante i Ventura
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOSEP MARIA BREGANTE I VENTURA

ACEBSA

Text del 11-05-09

Fa gairebé dues dècades, teníem una plantilla de 220 empleats i fabricàvem 300 tones de fil de coure al mes. Ara som 180 i en fabriquen més de 3.000. Disposem de tota la tecnologia punta que hi ha al mercat, molta de la qual creada per nosaltres mateixos.

Hem de tornar a la filosofia de l’esforç i del treball, que ha de començar en la formació dels nostres nens i joves.

Cal replantejar-nos-ho tot i fomentar la iniciativa i el raonament de las bases de les empreses, en contacte permanent amb la feina quotidiana; cal aprendre a escoltar-les.

Catalunya està patint un problema de deslocalització industrial perquè l’empresari no rep ni ajudes ni facilitats per part de la Generalitat.

Fundada el 1946 per Josep Maria Bregante i Castellà, juntament amb la seva sòcia, Ramona Boadas i Puig, l’empresa ACEBSA –Aislantes, Conductores, Esmaltados y Barnices, S.A.– està especialitzada en la fabricació de conductors esmaltats per a bobinats, aïllants flexibles i maquinària especial per al mateix sector. El seu actual conseller delegat, Josep Maria Bregante i Ventura, representa la segona generació al capdavant de la companyia. “Vaig rellevar el meu pare el 1991 i ell meu fill Josep Maria treballa amb mi.”

ACEBSA és actualment la principal companyia espanyola del sector. “Exportem a tot el món el 65% de la nostra producció. Majoritàriament tenim tractes amb Europa (França, Itàlia, Alemanya, Portugal…).”

Tanmateix, els seus productes arriben a indrets més remots. “Els generadors de corrent de la presa xinesa de les Tres Goles estan fets amb el nostre fil de coure.”

La seva posició preeminent al mercat nacional l’ha aconseguit mitjançant un esperit innovador i valent. “El pare deia que, per triomfar, calia renovar-se sempre. Aquesta és la mentalitat que ens guia. Per això invertim constantment en recerca i desenvolupament. Ja fa 10 anys que investiguem la manera d’envernissar el fil de coure sense dissolvents, fet que eliminaria l’emissió de COV i minimitzaria el CO2. Tenim en fase experimental una espècie de resines que es reticulen amb raigs UVA, i, per tant, és un producte molt més ecològic i econòmic, ja que té un procés de fabricació deu vegades més ràpid i no necessita, com el procés convencional, de grans forns de més de 20 m que obliguen al treball continu (nits, festius, etc.). Quan estigui enllestida, aquesta novetat revolucionarà el mercat mundial dels conductors aïllats.”

ACEBSA sempre ha apostat per la diversificació. “A banda de diversificar el nostre mercat, obrint-nos a l’exterior, tenim la sort de disposar d’una gran varietat de sectors als quals proveir i, per tant, gaudim d’una àmplia gamma de clients. La nostra producció es destina tant al món de l’automòbil com al de la generació elèctrica tradicional o l’eòlica, motors, transformadors, maquinària industrial, etc.”

Dos són els seus principals productes: “El fil de coure esmaltat i els tubs de fibra de vidre aïllat. Tenim capacitat per produir anyalment 40.000 tones de fil de coure i 12 milions de metres de tubs de fibra de vidre.”

La seva alta tecnificació li ha permès optimitzar la producció en el decurs dels anys. “Fa gairebé dues dècades, teníem una plantilla de 220 empleats i fabricàvem 300 tones al mes. Ara som 180 i en fabriquen més de 3.000. Disposem de tota la tecnologia punta que hi ha al mercat, molta de la qual creada per nosaltres mateixos.”

Pel que fa a la present situació econòmica, el senyor Bregante té clara la seva transcendència: “Vivim uns moments molt complexos: diàriament tenim proves que tots els paradigmes econòmics i empresarials preestablerts estan fallant. Crec que estem fent història; una història diferent a la mostrada als manuals d’estudi, que comença amb un període de 14 anys seguits de creixement, d’una opulència que semblava que no s’havia d’acabar mai… i de la qual ara estem pagant una factura molt cara. Els darrers anys d’esplendor econòmic a Espanya, basats sobretot en el sector immobiliari, han produït una aviciadura col·lectiva i ens han fet separar-nos d’uns principis, al meu entendre, fonamentals. S’ha donat preeminència a l’economia especulativa i l’enriquiment ràpid i hem deixat de banda l’economia real i productiva, l’aportació de valor.”

Tot plegat ha tingut nefastes conseqüències sociològiques. “Sembla que hem pensat que l’Estat és la bota de Sant Ferriol, que l’anomenat Estat del Benestar cada cop ha de ser major, és a dir, que cada cop hem de tenir més coses gratuïtes i treballar menys, exigir els nostres drets però oblidar-nos dels nostres deures. Això no s’aguanta per enlloc, i les dures conseqüències les estem veient cada dia amb l’estadística de l’atur que no para de créixer i amb els baixos nivells de competitivitat del nostre país en relació amb els del nostre entorn immediat.”

Josep M. Bregante defensa un canvi de mentalitat per combatre la crisi: “Hem de tornar a la filosofia de l’esforç i el treball, que ha de començar en la formació dels nostres nens i joves. Deixem-nos d’utopies; que no es parli més d’una societat sense riscos. És imprescindible que, quan ens llevem al matí, abans que res agafem el cap: ens equipem amb la capacitat de raonament que Déu ens ha donat. No té cap lògica que estiguem fent contínuament normes que ens diguin que els llocs de treball han d’estar dissenyats per no pensar o que han d’impedir l’accident fins i tot quan s’està distret o quan conscientment es vulneren els procediments laborals. Com pot algú treballar bé si es deixa el cap a casa?”

Sobre l’actitud actual de les entitats financeres, el senyor Bregante creu que “hem de comprendre que tot el que volem tenir s’ha de pagar i no fer que siguin els nostres proveïdors els que suportin el cost del nostre creixement. Si convé, que per això tenim un sistema financer relativament fort, hem de planificar i racionalitzar els nostres projectes per aconseguir el suport de la banca; al cap i a la fi, als bancs els interessa oferir crèdits, ja que en aquesta activitat es basa bona part del seu negoci. Ara bàsicament es tracta de convèncer-los de la nostra serietat i rigor.”

Quant a l’Administració estatal i les mesures que ha pres per afrontar la crisi, “m’inquieta que cada cop estigui més copada per polítics professionals i funcionaris, normalment molt allunyats de la realitat d’una empresa. Les seves propostes evidencien un concepte del món empresarial basat només en una sostenibilitat de manual, a la qual no es pot arribar a causa de mil imprevistos diaris. Aquesta política està comportant la desaparició del teixit empresarial de les PIME, el veritable motor de l’economia del país.”

I afegeix: “Catalunya està patint un problema de deslocalització industrial perquè l’empresari no rep ni ajudes ni facilitats per part de la Generalitat.”

Respecte al futur, el senyor Bregante declara que “em preocupa la responsabilitat que avui recau sobre nosaltres, els dirigents empresarials, perquè tenim l’obligació d’aprofitar la complicada situació present per forjar un futur millor, i ho hem de fer justament quan els recursos són limitats. Però crec que amb esforç, empenta i coratge ho aconseguirem. Si no ho fem, tots els sacrificis d’ara hauran estat en va.”

Per a l’activitat d’ACEBSA proposa “prendre les mesures necessàries per sobreviure diàriament, adaptant les nostres estructures a la situació de cada moment. Cal replantejar-ho tot i fomentar la iniciativa i el raonament de las bases de la companyia, en contacte permanent amb la feina quotidiana; cal aprendre a escoltar-los. A més, els períodes de baixada de feina hem d’aprofitar-los per continuar avançant en l’àmbit de la R+D, l’única manera de seguir sent competitius. Tot això, malgrat la seva dificultat, crec sincerament que és un repte molt bonic.”