Entrevistat
L’empresa no ha de ser un bé exclusiu del propietari, un centre d’explotació. És imprescindible que es produeixi un canvi de mentalitat social que transformi l’empresa en un ens de col·laboració i participació.
L’ésser humà, que viu en una constant crisi i evolució, ha arribat amb el pas del temps a assumir realitats que antany eren considerades aberracions. Necessita, per tant, de les utopies per anar assimilant els canvis a poc a poc i dia a dia.
El seu doble vessant com a advocat i professor mercantil per l’Escola de Comerç de Barcelona converteix en Pere Brosa i Ballesteros en una autoritat per analitzar la gran crisi d’aquest inici de segle. Els mitjans de comunicació han comparat sovint el daltabaix econòmic actual amb el crack del 29. El senyor Brosa hi veu diferències substancials. “El crack del 29 fou una crisi bàsicament borsària i molt centrada als Estats Units. La crisi d’ara és molt més transcendent, perquè ha posat en qüestió una manera de funcionar. Aquesta és la gran crisi del capitalisme liberal, i sobretot la del capitalisme financer i especulatiu dels actius tòxics i les hipoteques subprime. Cal canviar de mentalitat. S’imposa una nova era mundial de predomini empresarial: produir, sí; especular, no.”
Un altre aspecte que diferencia les dues crisis és l’agreujant de l’anomenada bombolla immobiliària, que no es donà el 1929. “La bombolla immobiliària s’ha degut a diversos factors. Hi ha hagut el factor psicològic d’inversió, que considerava que el totxo no baixaria mai de preu. I hi ha hagut també el factor d’un excessiu estímul financer. La banca ha concedit crèdits als promotors amb massa facilitat. Són els bancs els que han empès a l’especulació.”
En conseqüència, Pere Brosa dubta que les solucions que ara s’estan aplicant a la crisi siguin les més encertades. “Em preocupa que s’estigui tornant enrere en la història, a l’intervencionisme i al capitalisme d’Estat. Són fórmules massa òbvies i obsoletes. Al meu entendre, la crisi exigeix una resolució molt més profunda.”
La seva visió d’expert en economia i dret d’empresa ens porta a l’arrel del problema. “En crisi, d’alguna manera, hi estem sempre. És intrínseca a l’evolució humana, un factor gairebé biològic de la nostra espècie. El problema el tenim quan passa de ser crisi biològica a crisi patològica, quan trenca els estaments i crea conflictes sociològics tan importants com l’alarmant augment de l’atur.”
Es pren consciència de la magnitud del problema quan es comencen a enumerar-ne les víctimes. “Les primeres afectades són les empreses, que no reben el finançament que el sistema fins ara els oferia; després, els treballadors, i, al final, la ciutadania en general. El que està en crisi són els valors essencials del capitalisme. Voler salvar el sistema capitalista tal i com l’hem conegut fins ara és un error. Hem de repensar-lo, trobar-hi noves fórmules.”
El senyor Brosa també es mostra crític amb l’actual marc legislatiu espanyol sobre temes empresarials. “La nova Llei Concursal està mal enfocada, sobretot perquè la seva aplicació coincideix amb un moment molt difícil. Les estadístiques són crues: el 95% dels concursos acaben en la liquidació de l’empresa. El legislador fa responsable de tot a l’empresari perquè respongui ell amb els seus béns enfront els creditors. Jo d’això en dic persecució. A Espanya li falta un dret preconcursal que protegeixi l’empresa.”
Un dels serveis que ofereix Brosa Advocats i Economistes és precisament el pla de viabilitat. Davant una crisi empresarial, la prioritat és salvar l’empresa, no pas portar-la a concurs. “Les crisis empresarials no es resolen en un jutjat. La problemàtica d’una empresa no és un afer jurídic. Per salvar una empresa és necessari fer un pla de viabilitat, una anàlisi del perquè de la crisi, de les seves causes intrínseques o extrínseques, si hi ha raons comercials, organitzatives, publicitàries, financeres, econòmiques, personals… Abans d’arribar a concurs, fins i tot es pot plantejar la fusió amb un altre negoci. El creditor sempre prefereix que l’empresa se salvi, i poder continuar treballant-hi durant anys, que no pas cobrar puntualment uns deutes.”
Segons aquest il·lustre jurista, per sortir del present entrebanc cal apostar pel capitalisme tradicional català, el fonamentat en l’empresa. “Les empreses són font de riquesa; produeixen, generen beneficis i són el pilar de l’Estat del Benestar. Socialment, no s’és prou conscient d’aquesta funció, i aquesta flagrant falta de consciència fa que una empresa sigui considerada objecte de dret, però no pas subjecte. Caldria desenvolupar un dret empresarial, un marc legal específic al servei d’aquest bé comú que són les empreses.”
Aquest dret empresarial hauria de recolzar i definir un nou concepte d’empresa, entesa com a unitat de producció, desenvolupament i convivència. “L’empresa no ha de ser un bé exclusiu del propietari, un centre d’explotació. És imprescindible que es produeixi un canvi de mentalitat social que transformi l’empresa en un ens de col·laboració i participació de tots els seus membres. Jo ja aplico aquest principi al meu despatx. Quan un col·laborador s’integra i es compromet de debò, el faig soci, perquè l’ideal és crear un bon ambient i consolidar el compromís. És la manera que tots els que hi treballen en siguin motors.”
Dins d’aquest nou escenari de transformació, reivindica així mateix la figura de l’empresari conscienciat. “És inadmissible que els alts beneficis financers de xifres amb molts zeros convisquin amb mig món passant penúries. L’empresariat del segle xxi ha de ser més humanista. Cal invertir en els països més desfavorits, i no sols per una raó de costos, sinó per una voluntat de desenvolupament mundial conjunt.”
El nou ordre mundial d’economia productiva i humanitària propugnat pel senyor Brosa passa per la destrucció dels imperis. “Ja no es conceben els imperis militars. El següent pas és que no es concebin els imperis econòmics. I per arribar a això el primer que s’ha de fer és repensar les organitzacions que s’han demostrat inoperants en l’arbitratge internacional, començant per les Nacions Unides.”
Un dels principals obstacles que caldrà superar per crear aquest nou marc de relació és el de les religions. “La radicalització de totes les religions va contra l’evolució social del món. Cal circumscriure el fet espiritual en àmbits que no generin conflicte social.”
Pere Brosa admet que les seves idees poden ésser considerades utòpiques. “Per a mi el terme utopia no és negatiu. L’home, que viu en una constant crisi i evolució, ha arribat amb el pas del temps a assumir realitats que antany eren considerades aberracions. Penseu, si no, en la tecnologia i la seva aplicació en la medicina. L’home necessita de les utopies per anar assimilant els canvis a poc a poc i dia a dia.”
El més important de tot és que el senyor Brosa té consciència d’haver fet escola. “He transmès el que sé i penso als meus fills i a bona part de la gent que ha passat pel meu despatx. Evidentment, també hi ha qui m’ha donat disgustos, qui no m’ha respost com esperava. Però he fet escola en la manera de tractar el client, en la resolució dels problemes i, sobretot, en el bon ambient de treball dins el bufet.”
Si hem de dir quins valors resumeixen l’actuació de Brosa Advocats i Economistes, podríem esmentar-ne quatre: humanisme, equitat, ètica deontològica i professionalitat. “I n’hi afegiria la pluridisciplinaritat; ens dediquem a totes les branques del dret que afecten l’empresa.”
