Dr. Joaquim Bruna i Florís
Dr. Joaquim Bruna i Florís
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

DR. JOAQUIM BRUNA I FLORÍS

CONSORCI DEL CENTRE DE RECERCA MATEMÀTICA

Text del 30-6-2009

 Cal que les persones que prenen decisions en l’àmbit financer coneguin els models i instruments matemàtics.

Analista matemàtic, Joaquim Bruna i Florís dirigeix el Consorci del Centre de Recerca Matemàtica. “El centre forma part de l’agència Cerca, que agrupa tots els centres de recerca participats majoritàriament pel Govern català. És un consorci format entre la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans.”

El Centre de Recerca Matemàtica es va crear el 1984. “Fou una iniciativa del doctor Manuel Castellet, que el va dirigir durant 23 anys.”

Quan el doctor Castellet deixà el càrrec el 2007, el va substituir el doctor Bruna. “El CRM va començar com a entitat de l’Institut d’Estudis Catalans, però, el 2002, en temps del comissionat Andreu Mas-Colell, el centre esdevingué el consorci actual.”

Els centres de recerca de la Generalitat funcionen en base a un contracte-programa que els garanteix un finançament estable per a períodes de quatre a sis anys. Són, per tant, centres públics i oficials. “A part d’aquest finançament estable, que representa un 40% del nostre pressupost de funcionament, tenim recursos que captem competitivament a través d’agències europees o de l’àmbit privat.”

El CRM té dos vessants diferenciats. “Per una banda, és un centre que ofereix serveis a la comunitat matemàtica, tant a l’àmbit local com internacional. Del 1984 ençà, una de les nostres principals funcions ha estat acollir investigadors d’arreu del món que desenvolupen projectes de recerca conjuntament amb els nostres matemàtics.”

També organitza congressos i cursos avançats. A més, a partir del 2007, el centre ha començat a crear grups propis de recerca per incidir en el desenvolupament de recerca en àmbits emergents. El senyor Bruna explica aquest darrer concepte més detalladament. “La recerca matemàtica és molt més present a la vida quotidiana d’allò que la gent s’imagina. Quan gravem a un CD, quan fem una foto digital, quan busquem al Google… Infinitat d’accions diàries depenen d’una recerca matemàtica prèvia.”

La matemàtica es fa imprescindible també en àmbits tan actuals com la biomedicina, que és una aposta estratègica del Govern català. “Tant és així que s’ha creat una disciplina nova anomenada biomatemàtica. Ja s’estan aplicant models matemàtics per estudiar l’evolució de tumors, epidèmies… Hi ha també una nova branca anomenada neurociència computacional concebuda per explorar les connexions neuronals, per saber com funciona el cervell…”

La fita més ambiciosa és, però, la modelització del cos humà. “Hi ha plans per crear un ordinador que simuli perfectament el cos humà per ser aplicat en medicina. Ara per ara és inabastable, però algun dia serà una realitat.”

La recerca matemàtica catalana està en molt bon estat de salut, equivalent a la dels seus referents europeus. “Una dada rellevant és que l’aportació en recerca (revistes matemàtiques indexades pel JCR) dels matemàtics catalans s’ha multiplicat per deu durant els darrers 30 anys.”

El fet, però, és que en els sectors emergents les estructures universitàries no sempre en segueixin el ritme. “Els centres de recerca són més dinàmics que les universitats i, per això, esdevenen instruments ideals a l’hora de captar talent, ajudar-lo a créixer i inserir-lo en el sistema català de recerca i tecnologia.”

Les línies de recerca que es volen potenciar són les més innovadores, les menys representades als departaments. Cal entendre, però, que de recerca matemàtica no en fan només els matemàtics; “enginyers, economistes i molts altres professionals també en fan. Per això ha de ser un àmbit molt permeable. Hem de tendir cap als equips de recerca interdisciplinaris, perquè uns i altres ens fem falta mútuament.”

El Consorci del Centre de Recerca Matemàtica, comptant-hi els investigadors visitants, té una plantilla de 35 persones. “Els visitants es divideixen en post-doctorals, que ja han fet la tesi, fan recerca i s’hi estan dos anys, i en professors establerts, que solen estar en règim d’any sabàtic participant en un programa de recerca.”

Hi ha un programa anomenat Research in Pairs que emparella un investigador local amb un de forà perquè treballin estretament en una investigació. Aquest i tots els altres programes que configuren el CRM en el seu vessant de centre de serveis es gestionen a base de convocatòries competitives al seu web. “En aquest sentit, som una estructura transversal que crea sinèrgies entre els actors de la recerca.”

Joaquim Bruna expressa la seva preocupació per la inserció laboral dels doctors en matemàtiques. “Malauradament, a Espanya un doctor només té sortida professional a l’àmbit acadèmic, de manera que als currículums els doctors sovint amaguen que ho són. A Alemanya, a Anglaterra i a altres països els doctors en matemàtiques són, en canvi, molt apreciats i buscats pels head-hunters.”

Una de les raons de la crisi financera mundial és, per al senyor Bruna, que a la banca no hi ha prou matemàtics. “Tot i que els darrers 15 anys se n’han incorporat bastants, a l’hora de prendre decisions encara prevalen altres criteris. Tot el món de la cobertura de riscos, per exemple, necessita de càlculs matemàtics gens trivials. I és justament l’avaluació de riscos un dels punts que ha fallat.”

Cal no oblidar que el Premi Nobel d’Economia s’ha atorgat també a matemàtics. “Encara hi ha molt a fer, però. Els matemàtics sovint no dominen els conceptes bàsics de l’economia. I recíprocament, als economistes els passa el mateix amb les matemàtiques.”

A més, l’especulació que ha provocat la crisi ha fet un ús incorrecte dels models matemàtics. “Cal que les persones que prenen les decisions en l’àmbit financer coneguin els models i instruments matemàtics. Ara hi ha matemàtics treballant als departaments de cobertura de riscos de bancs i caixes, però no disposen de la capacitat de decidir.”

Per sortir de la crisi, s’hauria d’invertir en R+D. “Per la R de recerca no pateixo, però tinc els meus dubtes per la D de desenvolupament, perquè la tasca dels doctors en matemàtiques no es gaire apreciada laboralment: les empreses no són receptives a contractar-los, els falta dinamisme.”